L'unionisme esperava avui, festa nacional espanyola, igualar la manifestació del passat diumenge. En realitat, s'hi ha quedat molt per sota. Unes desenes de milers de persones s'han concentrat al passeig de Gràcia, davant la Pedrera, i s'han dirigit cap a la plaça de Catalunya, on s'han pronunciat els parlaments. La Guàrdia Urbana les ha xifrat en 65.000, però és possible que fossin força menys, perquè la gent estava molt dispersa en un espai molt ample. L'organització estava lluny de controlar l'acte. Diversos grups unionistes s'han concentrat en punts del passeig de Gràcia. I alguns han produït incidents a la plaça de Catalunya, on han xocat amb la Guàrdia Urbana. També hi ha hagut amenaces als periodistes. El servei d'ordre era pràcticament inexistent.
Desenes de milers
A l'hora d'inici de l'acte eren tan sols uns pocs milers els que es concentraven davant la Pedrera. La pancarta oficial que encapçalava l'acte ben aviat s'ha vist envoltada, pel davant i pel darrera, per d'altres pancartes. Les banderes blanques amb les banderes d'Europa, Catalunya i Espanya incrustades han quedat bastant aïllades en la part central de la manifestació. En realitat, la falta d'atractiu de l'organització s'ha posat de manifest en arribar a la plaça de Catalunya, quan molts dels manifestants han optat per abandonar la zona. Ben pocs s'han quedat a escoltar els parlaments.
Catalanes sota mínims
Tot i que l'organització havia cridat a portar banderes espanyoles i catalanes, l'hegemonia absoluta era de les banderes espanyoles. Espanyoles sense cap signe, espanyoles amb l'emblema constitucional, espanyoles amb escuts militars, espanyoles amb l'escut d'Osborne i fins i tot espanyoles amb el Sagrat Cor... I alguna bandera que agermanava senyera i bandera espanyola. Les pancartes brillaven per la seva absència. Pocs assistents duien les seves pancartes de casa. Entre totes, una de bastant sorprenent: "Nacionalismos no".
De la defensa de la unitat a la de la repressió
Si bé molts dels cants eren simplement una defensa de la unitat espanyola: "No nos engañan, Cataluña és España" o "Yo soy español, español, español", tampoc han faltat els crits que anaven més enllà i que celebraven la repressió contra l'independentisme: "Puigdemont a prisión", "Viva la Guardia Civil"...
Ultres
Si bé la majoria dels concentrats no portaven insígnies ultres ni cantaven eslògans ultres, la presència de la ultradreta a la manifestació estava plenament normalitzada. Hi havia individus amb peces d'uniforme militar: gorres legionàries, samarretes de la Guàrdia Civil, banderes de l'Armada espanyola... Alguns catalans duien banderes carlines i amb el Sagrat Cor... Algunes pancartes eren obertament ultres, com "España no se rinde" del feixista Hogar Social madrileny o una altra amb símbols nazis, que deia "No parar hasta conquistar". També hi havia un grup més sorollós que nombrós de Somatemps i un altre de Plataforma per Catalunya. Alguns assistents cantaven el lema que es va popularitzar als anys setanta contra l'Estat de les Autonomies: "España una y no cincuenta y una". Ni el servei d'ordre ni els assistents han xiulat ni intervingut davant d'aquests grups. La presència de la ultradreta s'ha normalitzat completament, tot i que a la fi de l'acte els organitzadors han volgut desmarcar-se de la presència de "símbols no constitucionals".
Tensió amb els Mossos
"Esta policía no hay que permitirla" o "¿Dónde estábais el 1 de octubre?", cridaven els manifestants unionistes als Mossos que custodiaven la Casa Milà. Alguns fins itot afegien "Trapero, traidor, irás a la prisión". El servei d'ordre ha hagut d'interposar-se. Mentre alguns insultaven els agents, altres es dirigien a abraçar-los, tot al·legant que eren víctimes dels seus caps.
Els parlaments
La gent no estava gaire interessada en els parlaments. Bona part dels assistents han marxat mentre sonava "Mediterráneo" de Serrat i "Déjame" de Los Secretos. Alguns per falta d'interés i uns quants ultres amb intenció clara de crear incidents (hi ha hagut un petit xoc amb la guàrdia urbana prop del carrer deBergara). Els oradors estaven eufòrics davant la concentració de la "majoria silenciada" que "ha perdido el miedo", i fins i tot han celebrat el procés per haver posat de manifest l'espanyolisme: "No hay mal que por bien no venga". En els parlaments hi ha hagut crítiques a les "incitacions a l'odi" de les "associacions separatistes", ironies que a Puigdemont "le temblaron las manos y las piernas". També s'ha assegurat que "La historia le juzgará y el veredicto no será bueno" i des de la tribuna s'han demanat "penas por sublevación sediciosa". Malgrat tot, des d'Espanyols i Catalans hi ha hagut una promesa de diàleg si dilluns el president de la Generalitat "torna al camí de la Constitució espanyola". Ni tan sols han faltat al·lusions a la "gesta" del "descubrimiento". El qui ha fet una intervenció més histriònica i més aplaudida ha estat Josep Bou, d'Empresaris Catalans, qui ha assegurat que "Els catalans som fills de la millor terra del món, amb la senyera al coll y el orgullo de decir que pertenecemos a la tierra más hermosa del planeta, España". Després d'assegurar molt seriós "Que como en España no se come en ningún sitio del mundo", ha afegit que "España es el mejor país para nacer". Simptomàticament, tots els parlaments s'han acabat, a més de les consignes "¡Viva Catalunya" i "¡Viva España!", amb crits de "¡Viva el Rey!".