El percentatge d'oferta en català a les plataformes audiovisuals és ínfim. I la nova llei de l'audiovisual que prepara l'Estat espanyol no preveu corregir-ho, al contrari. Davant d'aquesta constatació, el Govern de la Generalitat ha decidit obrir un nou front de batalla amb la Moncloa, i portarà aquesta qüestió a la propera reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que s'ha de reunir el proper 2 d'agost. "Plantarem cara. És una línia vermella", ha assenyalat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. 

L'any 2018, Europa va marcar una directiva per equilibrar la regulació a la qual estan sotmesos els mitjans tradicionals i els nous serveis com Netflix, HBO, Amazon o Filmin, que fins ara operaven fora de control. Es donaven dos anys als estats membres per adaptar la directiva i convertir-la en llei. Ja fora de termini, Espanya ultima la seva pròpia norma, un text que ha encès les alarmes al Palau de la Generalitat. L'executiu de Pere Aragonès hi veu una doble amenaça. Una, al català, l'altra a les pròpies competències exclusives de la Generalitat. 

Amenaça "letal" al català

Només el 0,5% dels continguts de Netflix són en llengua catalana, al catàleg d'HBO només un 0,1% de l'oferta és en català, a Disney+ el 0,8% i l'1,3% a Amazon Prime. Filmin és qui disposa de més opcions, el 18,9%. Són les dades que en nom d'ERC ha fet públiques la diputada Raquel Sans al Parlament per contextualitzar la situació. 

Com que, vist l'avantprojecte presentat, la Moncloa no té intenció de solucionar-ho, el Govern de la Generalitat ha presentat al·legacions per blindar el català. "Aquesta llei pot marcar un abans i un després pel català. Ens ho juguem tot en els propers anys. Si l’adaptació de la directiva no contempla el català, pot ser absolutament letal", ha advertit la consellera Vilagrà. De moment, les correccions que Catalunya va proposar al desembre han estat ignorades. Per això aquest juliol s'han tornat a presentar, i el govern les durà a la reunió bilateral amb l'Estat, on també s'abordaran traspassos i deutes pendents —com el port i l'aeroport o els impagaments històrics de les beques universitàries. 

​La resta de països de la UE han optat per regular fomentant la discriminació positiva per protegir la producció pròpia. Així, per exemple, França obliga les plataformes a un 20-25% de producció local i Itàlia i Polònia al voltant del 20%. En canvi, Espanya rebaixa aquest percentatge a un 5% i no té en compte les llengües cooficials. L'articulat diu que de l'oferta de produccions europees que s'han d'incloure, la meitat han de ser en castellà o en una altra llengua oficial de les comunitats autònomes. És aquest o, que inquieta el govern català, perquè ho deixa a criteri de Netflix i companyia, en comptes de plantejar una quota lingüística obligada i específica. 

Marginar el CAC

A més d'aquesta quota en català, l'altra exigència de la Generalitat és que s'aturi la invasió competencial que denuncien que pretén fer el govern espanyol. "Conculquen competències exclusives de la Generalitat", critica Vilagrà, concretament les que exerceix el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La llei estatal preveu que sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència qui tingui el control únic sobre les plataformes de vídeo, deixant al marge el CAC. 

A banda, la norma només fixa que les companyies audiovisuals hagin de destinar part dels seus ingressos bruts a finançar RTVE. Un fet inacceptable per al govern, que vol que s'inclogui una disposició per finançar també TV3 i Catalunya Ràdio. 

A la imatge principal, el catàleg de Netflix. / Unsplash