La figura de qui va ser president de la II República espanyola, Manuel Azaña, ha fet aparició al debat d’investidura de la manera més inesperada per al candidat Mariano Rajoy, que no s’esperava la menció d’aquest polític republicà en un to favorable a l’autodeterminació de Catalunya.

És cert que el perfil polític més conegut d’Azaña és el d’un polític contrari al catalanisme polític i molt crític amb l’acció de la Generalitat durant els anys de la República i en especial durant la Guerra Civil. D’Azaña és la cèlebre frase “una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya la necessitat de bombardejar Barcelona cada 50 anys”, inclosa a les seves Memorias, seguida de comentaris com ara “el sistema de Felip V era injust i dur, però sòlid i còmode. Ha valgut per a dos segles".

L'evolució política d'Azaña

El fet però, és que la relació d’Azaña amb el catalanisme va evolucionar, cap a pitjor, amb el pas dels anys, però anteriorment, a finals de la dictadura de Primo de Rivera, va fer costat a moltes de les demandes del nacionalisme català.

És en aquest context que el cap de llista d’En Comú Podem ha aprofitat el debat per citar una frase poc coneguda d’Azaña, que situa la Catalunya del 1714 en un estadi molt proper a la independència: “L’últim estat peninsular que va sucumbir al pes de la corona despòtica i absolutista va ser Catalunya, i el defensor de les llibertats catalanes va poder dir, amb raó, que ell era l’últim defensor de les llibertats espanyoles”.

Al torn de rèplica, Rajoy s’ha mostrat molt sorprès de la referència a Azaña relacionada amb les llibertats de Catalunya, demanant a Domènech que li expliqui “amb claredat això de citar Azaña per defensar el dret a l'autodeterminació".

Amb tot, com Domènech no ha tingut opció de contrarèplica, qui ha contestat ha estat, via Twitter, el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona Jaume Asens, que ha agafat al vol la polèmica per recordar que Azaña havia estat disposat a acceptar la independència de Catalunya.

 

“Si algú no vol estar al solar comú, que no hi estigui”, va assegurar Azaña en un acte a Barcelona al març del 1930, segons ha reflectit Asens, que ha il·lustrat la seva piulada amb una pàgina d’una obra de Paul Preston, amb altres frases subratllades com ara “si algun dia dominés a Catalunya una altra voluntat i resolgués remar tot sola el seu vaixell, seria just permetre-ho”.

De fet, Preston recorda que en diverses ocasions Azaña va manifestar la seva disposició a reconèixer el dret a la independència de Catalunya, un posicionament que el president republicà va canviar anys després i que, en tot cas, és del tot ignorat pel candidat a presidir el govern espanyol, Mariano Rajoy.