La persecució judicial contra l’independentisme els últims anys ha tingut molts protagonistes. Però un dels més rellevants i combatius ha estat, sens dubte, Manuel Marchena. El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem va liderar la sentència que va condemnar el Govern que va fer possible el referèndum de l’1-O a penes de fins a tretze anys de presó, va oposar-se a la concessió dels indults que van permetre als presos polítics sortir de la presó i, recentment, ha tornat a la primera plana informativa després d’haver promogut una guerra oberta contra la llei d’amnistia negant-se a aplicar-la a la malversació, presentant el primer recurs al Tribunal Constitucional i amenaçant-lo d’anar a Europa si el seu veredicte el contradeia. En peu de guerra constant contra l’independentisme. Abans de tot això, va estar a les portes de convertir-se en president del Consell General del Poder Judicial: el PP i el PSOE tenien l’acord tancat, però la filtració d’un WhatsApp del portaveu popular al Senat el va fer descarrilar. Ara, deu anys després de convertir-se en president de la Sala Penal el 2014 (havent batut, casualment, l’actual president del TC, Cándido Conde-Pumpido) i d’haver revalidat el càrrec el 2019 sense oposició, quedarà com un jutge ras. Un magistrat més, però amb una forta ascendència. Fa sis segles, a 190 quilòmetres de Madrid, a la província de Palència, va néixer qui es convertiria en el primer gran inquisidor espanyol. Era el 1420 i Tomàs de Torquemada acabaria passant a la història com a impulsor de la Santa Inquisició.
📝 Final de cicle: Manuel Marchena deixa la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem
Manuel Marchena apareixerà als llibres d’història com el jutge que va presidir el judici del procés. “Moltíssimes gràcies a tots. Vist per a sentència. Abandonin la sala, per favor”, va proclamar a les 19.02 hores del 12 de juny del 2019. Concloïa un judici que havia començat el 12 de febrer i que va celebrar 52 sessions en les quals van comparèixer 426 testimonis. Finalment, el 14 d’octubre el Suprem va comunicar la sentència: penes de presó de 9 a 13 anys per sedició al·legant que el 2017 hi va haver un “alçament públic i tumultuari” a Catalunya que va culminar amb l’1 d’octubre. “Tots els acusats eren conscients de la manifesta inviabilitat jurídica d’un referèndum d’autodeterminació que es presentava com la via per a la construcció de la República de Catalunya”, argumentava la sentència, de la qual Marchena va ser ponent.
Ara bé, el seu rol durant el judici, mantenint a ratlla els testimonis i les defenses, va ser mediàticament conegut. Una de les qüestions que va suscitar més controvèrsia va ser la seva negativa constant a exposar vídeos sobre la repressió policial de l’1 d’octubre per contrastar-ho en directe amb els testimonis. Això li va fer merèixer el retret d’observadors nacionals i internacionals, que van alertar que aquestes traves “dificultaven” l’activitat de les defenses. En una de les sessions, per exemple, va frenar l’interrogatori de l’advocat Jordi Pina al tinent coronel Diego Pérez de los Cobos sobre la violència policial de l’1-O i va amonestar-lo per haver-lo acusat de mentir. Un altre dels elements nuclears del judici va ser la impossibilitat de parlar en català (cosa, per cert, que ara s’ha esmenat amb l’entrada en vigor de la Llei del Dret a Defensa). Un dels testimonis que va voler parlar en català va ser l’advocat Lluís Matamala, però Marchena hi va tancar la porta ràpidament: “Vostè contestarà en castellà. Si no vol contestar en castellà, això és molt senzill. Vostè s’aixeca, assumeix les conseqüències legals de la seva negativa a contestar i hem acabat”.
📝 La sentència al procés: dura condemna per sedició amb presó de 9 a 13 anys
A Antonio Baños: “No té la llibertat de negar-nos informació”
Un altre xoc. Va ser amb Antonio Baños. “Em negaré a contestar”, va avisar l’exdiputat de la CUP, convocat com a testimoni per Vox, tot just seure. “No, no pot”, va replicar Marchena. “Sí, sí que puc”. “No, no pot”. “No penso contestar les preguntes que em faci Vox”, va insistir ell. I el jutge li va recordar que ell no podia acollir-se al dret que tenen els acusats, sinó que era un “tercer” amb una “informació que interessa al tribunal per l’esclariment dels fets”. “No té la llibertat de negar-nos aquesta informació, té l’obligació de respondre”, va reiterar. “I si em nego?”, li va preguntar Baños. “Ha d’assumir la possibilitat que incorri en responsabilitats penals”, va advertir-lo Marchena. Però Baños ho va deixar clar: “Per dignitat democràtica i antifeixista em nego a ser interrogat per Vox”. Tres anys més tard, va ser condemnat a quatre mesos de presó per aquests fets.
A Lluís Llach: “La sala respecta profundament la seva ideologia i el seu model de vida”
Qui també va posar objeccions a contestar les preguntes de Vox va ser Lluís Llach. El cantautor, com a “ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà lliure del món”, va voler expressar el seu “desacord” que el partit d’extrema dreta l’interrogués. “Aquestes afirmacions, que són respectables fins al màxim, desborden el sentit de la seva presència aquí, la sala respecta profundament la seva ideologia i el seu model de vida”, va replicar Marchena. I va limitar-se a recordar-li que estava allà “exclusivament per respondre el que se li pregunta que pogués tenir un contingut fàctic”.
Desoint la llei d’amnistia per mantenir la inhabilitació a Junqueras, Turull, Bassa i Romeva
Cinc anys més tard de la sentència del judici del procés, hem testimoniat un nou episodi (l’últim) de la croada de Manuel Marchena contra l’independentisme: el driblatge de la llei d’amnistia. Ni ell ni Pablo Llarena (que és qui té sobre la taula l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont) han aplicat l’amnistia a la malversació, contravenint el text i l’esperit de la norma. El primer pronunciament de Marchena sobre l’amnistia va ser l’1 de juliol: va mantenir la inhabilitació a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva esgrimint que la malversació no es podia amnistiar perquè a l’1-O “hi va haver enriquiment personal de caràcter patrimonial” i “es van afectar potencialment els interessos financers de la Unió Europea”. La providència retorçava la consideració de la malversació i argumentava que “qui dilapida els fons públics que ha d’administrar amb lleialtat i els dedica a finançar el procés independentista obté l’inqüestionable benefici personal que es deriva de no aportar diners procedents del seu peculi”. I aquest ha estat el raonament que ha agitat el Suprem per impedir una amnistia plena i efectiva pel Govern que va fer possible l’1-O.
📝 El Suprem no amnistia Junqueras, Turull, Romeva i Bassa per l’1-O i manté la seva inhabilitació fins al 2031
📝 El Suprem confirma que no aplica l’amnistia per malversació a Junqueras i Turull
Tres mesos més tard, en la resolució dels recursos dels líders del procés, Marchena insistia en la mateixa tesi, contrària al que diu l’amnistia: “L’exclusió del delicte de malversació de cabals públics és un desenllaç obligat a partir de l’anàlisi detinguda de la literalitat del precepte, de la seva tramitació parlamentària i del significat dogmàtic i jurisprudencial del concepte d’enriquiment”. I no es va quedar aquí. La Sala Penal del Suprem va presentar el juliol el primer recurs contra l’amnistia al Tribunal Constitucional amb “l’absoluta convicció” que la norma vulnera el dret a la igualtat i qualificant l’1-O de “cop d’estat secessionista”. A mitjan setembre, el TC va admetre’l a tràmit. Encara més, posteriorment, lluny de concloure la seva ofensiva particular, el Suprem va llençar una amenaça implícita i directa al TC: si li imposa amnistiar la malversació, recorrerà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, cosa que paralitzarà i endarrerirà encara més l’aplicació plena de l’amnistia. “Una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable ens obligaria en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del TJUE”, va sostenir. Més bastons a les rodes.
🔎 L’amenaça del Suprem al TC de recórrer l’amnistia a Europa allarga la incertesa sobre l’aplicació
Malgrat tot, la posició al Tribunal Suprem no era unànime. Una de les magistrades de la Sala Penal, Ana Ferrer (que ara aspira a ser la successora de Marchena), va sostenir que la lectura que feia el Suprem de l’amnistia “deixa la norma buida de contingut”. “El que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma. Quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com ocorre d’una manera tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa, sinó derogatòria”, argumentava. Per la seva banda, la Fiscalia va acusar Marchena de fer una “argumentació il·lògica”, de “prescindir dels fets declarats provats” i de presentar una “solució imprevisible” per als destinataris de l’amnistia. Sobre la qüestió d’inconstitucionalitat, el Ministeri Fiscal va carregar contra els “arguments de traça netament ideològica i política” que plantejava l’Alt Tribunal.
L’any passat va esquivar la reforma de la malversació
La no-aplicació de l’amnistia no és el primer cop que Manuel Marchena dribla lleis aprovades amb la voluntat de desjudicialitzar el procés. A finals del 2022, el PSOE i ERC van promoure una reforma de la malversació que havia de ser favorable als consellers condemnats pel procés. La modificació accelerada del Codi Penal (es va aprovar al Congrés el 15 de desembre i al Senat, el 22 de desembre) va ser replicada gairebé dos mesos després pel Tribunal Suprem, que es va negar a aplicar el tipus atenuat. L’argumentació, que ha tingut eco en la negativa a aplicar la norma de l’oblit penal, era que Junqueras, Romeva, Rull i Bassa no es podien beneficiar del delicte atenuat perquè “mai es podrà entendre que es va tractar d’una actuació sense ànim de lucre”.
📝 El Suprem manté les penes d’inhabilitació per a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa per malversació
A més, republicans i socialistes van impulsar la derogació de la sedició, cosa que va aixecar els recels del Suprem. L’Alt Tribunal va condemnar Jordi Sánchez i Jordi Cuixart per desordres públics, però va descartar-ho en el cas dels consellers adduint que no eren equiparables a l’antiga sedició. Això sí, en una providència amb fort contingut polític, sostenia que el nou redactat “deixaria impunes processos secessionistes sense violència”. “Existeix un espai entremig que pot allotjar en el futur conductes greument atemptatòries al sistema constitucional [...] que si no impliquessin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses quedarien impunes”, sostenia. Manuel Marchena plantava batalla contra l’independentisme més enllà dels tribunals.
La inhabilitació de Francesc Homs pel 9-N: “Això és el Tribunal Suprem”
Manuel Marchena també va ser un dels responsables de la condemna de Francesc Homs per la consulta del 9-N. Ell era conseller de la Presidència el novembre del 2014 i va ser jutjat a Madrid perquè posteriorment va ser diputat del PDeCAT al Congrés. Marchena va ser ponent de la sentència que el va inhabilitar, però un dels moments que es recorda del judici va ser durant el seu interrogatori. Homs es va queixar que el fiscal Jaime Moreno (que també va participar en el judici del procés) li formulava noves preguntes sense deixar-lo acabar de respondre. “A casa meva, i a més intento practicar-ho, em van ensenyar que s’havia d’esperar que l’altre acabés per poder repreguntar, i com que veig que se m’està repreguntant quan no he acabat la meva intervenció... Jo no vull faltar el respecte a ningú”, va protestar. I la resposta de Marchena va ser lapidària: “Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem”.
Finalment, el Suprem va condemnar-lo a un any i un mes d’inhabilitació per desobediència greu. La sentència va argumentar que Homs “sabia perfectament quin era l’objecte de la impugnació” i sabia que la providència del Tribunal Constitucional “al·ludia a totes aquelles activitats, presents o futures, que fossin dirigides a fer realitat la votació”. Argumentava que la “ruptura de les bases constitucionals i del marc normatiu que fa possible l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques no pot resultar indiferent al dret penal” i sostenia que el “legítim restabliment de la legalitat va ser desatès pels seus principals destinataris”.
Cop de porta a investigar Jorge Fernández Díaz per l’operació Catalunya: “No hi ha indicis”
Un últim capítol de la seva croada contra l’independentisme. En aquest cas, per protegir les clavegueres de l’estat. El desembre del 2016, la Sala Penal del Suprem, liderada per Marchena, va arxivar la querella que havien presentat el PDeCAT i Xavier Trias contra l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso per la gravació que va transcendir d’una conversa entre tots dos en la qual s’entreveien maniobres contra els adversaris polítics i el famós «Esto la Fiscalía te lo afina». El PDeCAT i l’exalcalde de Barcelona els van denunciar pels delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics, però el Suprem ho va descartar. “No existeixen indicis que haguessin comès aquests delictes”, va al·legar el Suprem. En la interlocutòria, va esgrimir que no es podia tenir la certesa si les transcripcions havien estat “editades, alterades o manipulades” i no es podia saber si la gravació “corresponia al contingut íntegre” del diàleg o s’havia “suprimit algun apartat”.