Es va dedicar a ordenar als seus agents que anessin porta per porta a preguntar —i amenaçar— a la ciutadania que va defensar els col·legis si eren els responsables d'haver tirat pedres a un guàrdia civil l'1-O. El fins avui cap de la Unitat Central Operativa (UCO) Manuel Sánchez Corbí —fulminat pel Ministeri de l'Interior del nou govern de Pedro Sánchez— va negar en tots moments que la Guàrdia Civil fos la responsable d'exercir violència contra la població durant la jornada del referèndum, però, el pitjor, és que va voler provar de predir en una entrevista a Interviú el gener d'aquest any que si l'independentisme estava ara en aquest punt, el proper pas que seguiria seria el de "tenir a punt còctels molotov" i, seguidament, "els explosius".

La resposta íntegra, de fet, va ser aquesta: "Ara a Catalunya, tothom qui ha comès il·legalitats, que l’1 d’octubre semblava que s’hi valia tot, no val tot, eh? Amb tots aquests vídeos que aquesta gent van penjar molt ufanosos, ara anem porta a porta: 'Bon dia, vostè és el del vídeo en què tira pedres al guàrdia civil?'. 'Home, és que jo…'. 'No, no, vostè és el del vídeo que tira pedres al guàrdia —fa un cop a la taula—, vingui cap aquí".

Però aquest només és un dels punts obscurs del seu llarg historial. L'any 1997, Sánchez Corbí va ser condemnat amb dos guàrdies civils més per l'Audiència de Biscaia a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació per torturar el membre d'ETA Kepa Urra, que va acabar ingressat en un hospital amb hematomes, dotze erosions i ferides al coll després que els tres agents el detinguessin, el despullessin, el colpegessin amb diversos objectes i l'arrosseguessin pel terra.

Ara bé. Només dos anys més tard, el govern de José María Aznar va tirar pel dret i la llavors ministra de Justícia Margarita Mariscal va decidir indultar-lo juntament amb els altres dos agents després de l'habitual reunió del Consell de Ministres, però, lluny de castigar-lo, el van anar ascendint fins a ser nomenat comandant en el moment de l'indult fins arribar a ser coronel de la Guàrdia Civil.

Llarg historial

I no només això. El 2015, França va entregar-li la Legió d'Honor per la seva lluita contra ETA per haver alliberat José Antonio Ortega Lara. Aquesta és la condecoració més alta que dona l'Estat francès a francesos o estrangers per mèrits extraordinaris realitzats dins l'àmbit civil o militar d'aquest país, una distinció que només han rebut tres guàrdies civils. A banda d'això, també va rebre cinc vegades la Creu al Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu vermell, que s'atorga a aquells agents que han participat en serveis en els quals han pogut perdre la vida.

Fill de guàrdies civils, Sánchez Corbí va presumir d'haver resolt el cas Diana Quer, quan va ser el propi autor del crim, El chicle, qui va confessar els fets després de ser assenyalat amb un intent de segrest d'una jove, però també faroneja d'haver detingut els polítics del cas Lezo o del Púnica, entre d'altres.

Tornant al referèndum, el coronel de la Guàrdia Civil també treu pit d'haver desconnectat el Centre de Telecomunicacions que havia d'utilitzar la Generalitat per celebrar el referèndum. "A les vuit del matí!", exclamava satisfet en una entrevista a La Vanguardia. "Sense aplicació informàtica, vaig restar legitimitat al recompte d'aquella votació il·legal", continua.

Ara, després d'aquest llarg historial que sembla no tenir fi, i de les diferents condecoracions rebudes, el govern del PSOE l'ha fulminat per "pèrdua de confiança" després que el 25 de juliol ell mateix signés una ordre interna comunicant que quedava suspesa qualsevol activitat de la UCO per falta de fons.