L’endemà de les eleccions municipals del 28 de maig i just un parell d’hores després de l’anunci de convocatòria d’eleccions generals pel 23 de juliol per part de Pedro Sánchez, el portaveu d’En Comú Podem, David Cid, compareixia al costat del número dos d’Ada Colau, Jordi Martí Grau, per fer balanç de la jornada electoral i establir els eixos de la candidatura dels comuns a les eleccions legislatives. Bé, més que els eixos, l’eix únic, el que el mateix Cid va verbalitzar i que no era altra que posar-se “a disposició de Yolanda Díaz”, tot assegurant que per aturar l’ascens de la dreta “calen projectes nous com el que encapçala Yolanda Díaz”. 

🟡 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats

🟡 Per què s'avancen les Eleccions Generals 2023?

Aquesta era, i amb el pas dels dies ho continua sent però en versió corregida i augmentada, l’estratègia dels comuns per un 23-J en que han quedat pel camí el candidat de les anteriors eleccions, Jaume Asens, i la seva proposta programàtica diferenciadora, la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Ras i curt, pels comuns de l’era post-Colau no hi ha més futur que el que els proporcioni Yolanda Díaz i si cal deixar anar llast pel camí, inclosa la possibilitat que l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, líder de facto dels comuns, lideri la candidatura catalana, es fa. 

 

En aquest sentit, la renúncia d’Asens a seguir liderant els comuns al Congrés dels Diputats, malgrat que el seu mateix partit li reconeix els mèrits de la seva actuació la passada legislatura en aspectes com la reforma del delicte de sedició en el Codi Penal, implica una mar de fons que, en la superfície, només té una lectura possible, la de concentrar tots els esforços en aixecar des de Catalunya la candidatura de Yolanda Díaz, la qual només serà viable si aconsegueix uns resultats significatius en terres catalanes, on les dues últimes eleccions legislatives, els comuns han aconseguit set escons. 

Mantenir el resultat

Des d’una perspectiva històrica, cal tenir en compte que els comuns van aparèixer com la versió catalana del 15-M, quan van poder articular una alternativa recolzada en l’estructura d’Iniciativa per Catalunya - Verds (ICV). En les eleccions generals de desembre del 2015, i a roda de la victòria d’Ada Colau en les municipals del maig anterior, la candidatura En Comú va guanyar les eleccions a Catalunya, amb un 24,72 per cent dels vots i 12 escons, una xifra desorbitada si es té en compte que en les anteriors eleccions legislatives, les de 2011, ICV va obtenir el 8,09 % dels vots i 3 diputats.

 

La repetició de les eleccions el 2016 no va suposar cap canvi significatiu pels comuns, ara amb la candidatura En Comú Podem, que va repetir resultats: primera posició, un 24,53% de vots i els mateixos 12 escons. Ara bé, el 2019 ja va es va acusar una caiguda de vot que va suposar, en les eleccions d’abril, passar a la tercera posició a Catalunya, amb un 14,85% de vots i 7 escons, els mateixos obtinguts en la repetició del novembre, amb un 14,17% de vots i els mateixos 7 escons, malgrat passar de tercera a quarta força a Catalunya. Mantenir el resultat és el mínim al que haurien d'aspirar els comuns si volen veure Yolanda Díaz com a presidenta del govern espanyol.

El fiasco del referèndum 

En aquest context, les giragonses dels comuns respecte al referèndum han estat molt oportunes per aclarir al possible votant l’obediència de la formació. La mateixa cap de llista per Barcelona d’En Comú Podem, Aina Vidal va passar, en poc més que un cap de setmana llarg, a defensar amb vehemència la inclusió del referèndum al programa dels comuns a acceptar que el portaveu de campanya de Sumar, el també català Ernest Urtasun, hagi aparqués la qüestió a canvi, això sí, de desenterrar la proposta de recuperar l’Estatut que va retallar el Tribunal Constitucional fa ja més d’una dècada. 

La contraproposta de Díaz a tot plegat, a més, passa per una actualització del vell discurs de l’Espanya plurilingüística i si es vol, pluricultural, però de cap manera plurinacional. La mateixa líder de Sumar ho verbalitzava a Cornellà de Llobregat, en un acte on a l’exigència d’una mobilització catalana a favor de Sumar només s’hi contraposava el fantasma de la dreta anticatalana representada per PP i Vox i la promesa, poc més que folklòrica, de conservar una Espanya “on es pugui parlar català, gallec i basc”. En definitiva, els comuns no només s’han posat al servei de Yolanda Díaz, també al servei de la seva idea d’Espanya, i aquestes són les seves cartes de cara al 23-J. Fiar-ho tot a la possibilitat que Díaz acabi formant part del futur govern espanyol -amb Colau de ministra?-, però, pot ser una arma de doble tall que acabi erosionant el múscul polític dels comuns, prou tocat per la pèrdua del bastió barceloní i amb la possibilitat de suspendre la repesca de juliol.