Què tenen en comú Catalunya, el Districte de Columbia dels Estats Units, Turquestan de l'Est, Batwa o Haratin? Aquests territoris, sumats a una quarantena més són pobles sense estats reconeguts per l'UNPO, sigles en anglès de l'Organització de Nacions i Pobles no Representats, un moviment i una organització que dona veu a aquells països sense estat i que vol servir per protegir els seus drets a l'autodeterminació. Aquest cap de setmana celebren la seva Assemblea General anual a Barcelona, després que el 2019 l'ANC es convertís en els representants dels catalans dins d'aquesta organització i ara exerceixi d'amfitriona.
Així, tot i que Catalunya passés a formar-ne part el maig del 2019, en ple judici als presos polítics pel referèndum de l'1 d'octubre que va fer la volta al món amb la forta repressió de l'estat espanyol contra els catalans, l'origen de l'UPNO es remunta al 1991. L'11 de febrer d'aquell any, a la ciutat de La Haia, als Països Baixos, 13 pobles sense estats es van unir per promoure un espai internacional de diàleg. Des de llavors, l'organització ha anat creixent, incorporant nous països, mentre que d'altres finalment n'han sortit, després d'esdevenir estats independents reconeguts internacionalment, com ara antigues repúbliques soviètiques de l'estil d'Armènia o Geòrgia, o per altres motius ben diversos.
Els primers 13 estats que van formar part de la creació de l'Organització de Pobles i Nacions no Representades, que en el moment de la seva creació es va definir pels mitjans de comunicació com unes Nacions Unides alternatives per aquells països que no comptaven amb reconeixement internacional. Concretament, els països fundadors, representants per diferents organitzacions van ser: Estònia, Letònia, Armènia, Tibet, Taiwan, Kurdistan, Papua Occidental, els indígenes de Cordillera (Filipines), els pobles de l'oest de Turquestan, Assíria, Abkhazos, Moluques del Sud i els Tàrtars de Crimea. D'aquests, alguns han abandonat l'organització, però d'altres en continuen formant part, ja que encara no han estat reconeguts com a estats independents. Fent clic sobre les banderes dels diferents membres de l'UPNO en el mapa, pots conèixer més detalls sobre la seva història.
Quatre nacions europees s'han afegit a l'UNPO en els últims 10 anys
En els anys següents, va continuar havent-hi moviment en el si de la UPNO, amb països entrants i sortints, tot i que amb el pas del temps el flux d'entrada s'ha anat reduint. Durant la segona dècada del segle XXI, entre l'any 2010 i el 2020, es van unir 17 pobles sense estat, la majoria dels quals ubicats a l'Àfrica. Els últims a afegir-se a la llista de la UPNO són Bifara, Guam, Ogadem, Yorubilàndia i Zambesia el 2020. Amb tot, durant aquesta última època també s'hi han unit quatre pobles europeus, fet que no deixa de ser una xifra significativa.
Aquests són Catalunya, el 2019 i representada per l'ANC; Bretanya, representada pel KAD, una associació que busca crear un Parlament bretó on es pugui decidir el futur del país, així com la creació de grups bretons pro independentistes; Lesguians, un grup ètnic situat al nord de l'Azerbaidjan amb una llengua pròpia, el lesguià; i finalment Savoia, un antic estat europeu que va quedar annexat a França arran del Tractat de Torí del 1860. En aquest sentit, els savoians denuncien que són una minoria al seu propi territori, que va quedar dividit en dos departaments francesos (Savoia i Alta Savoia), i reclamen que tant el govern francès com els estats membres de la Unió Europea els tinguin en compte.
El districte de Colúmbia reclama ser un estat
Tot i que en la història de l'UNPO hi ha hagut diversos pobles i nacions d'arreu del continent americà representades, actualment només n'hi ha un, el Districte de Columbia, on hi ha la capital dels Estats Units, Washington DC. El districte estatunidenc està representat a l'organització per D.C Statehood Congressional Delegation, que opera amb independència del govern de Columbia, i que es van decidir unir a la resta de pobles per denunciar que encara avui, el Congrés dels EUA té autoritat sobre aquest districte per no haver esdevingut un estat propi. En aquest sentit, el seu objectiu és aconseguir assimilar-se a la resta d'estats del país i obtenir els seus privilegis, així com tenir representants tant al Congrés com a la Cambra de Representants.
Abans, havien format part de l'UNPO fins a vuit nacions de l'Amèrica del Nord i dues més a l'Amèrica del Sud, que ara mateix no hi té cap poble. Entre 1993 i 2016 els maputxes van reclamar a través d'aquesta entitat una millora del seu nivell de vida, la preservació de la seva cultura i la restitució de les seves terres ancestrals, a banda de poder exercir el seu dret a l'autodeterminació. El pas de la nació Lakota, també coneguda com la nació Sioux per l'UNPO va ser molt més curt, entre el 1994 i el 2007. "Els habitants de Lakota i dels altres pobles indígenes d'Amèrica del Nord han patit enormement sota la colonització protestant anglosaxona blanca, inclòs l'etnocidi i la seva reubicació forçada, amb la consegüent pèrdua d'identitat cultural", lamenta la UPNO a la seva pàgina web, que també denuncia que encara avui, la preservació de la seva cultura no s'ha materialitzat, tot i els acords amb el govern dels EUA.
Edna Adan, una de les dones més influents a l'Àfrica
L'actual junta d'aquesta organització està presidida per una de les dones més influents en tot el continent americà, Edna Adan, mentre que l'expresidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ocupa la seva vicepresidència. Totes dues van ser presents a l'acte de benvinguda de l'Assemblea aquest dijous a Barcelona, i Adan va intervenir per explicar el cas del seu país Somalilàndia en una taula rodona moderada per Josep Alay. Tal com va explicar l'exministra d'afers exteriors d'aquest país independent, tot i que no reconegut per la Unió Africana. Somalilàndia es va independitzar per segon cop l'any 1991, el mateix any de la fundació de l'UNPO. Des de llavors, s'ha convertit en un país democràtic, amb eleccions regulars amb presència d'observadors internacionals. El seu és un cas d'injustícia, com el de tots els pobles, tribus o nacions que formen part de l'organització que presideix.