A l’ambaixador espanyol a Àustria no li ha tornat a passar com el 2016, quan una delegació catalana va commemorar l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen al marge de l’espanyola, i s’ha assegurat un paper en l’acte que avui ha fet la representació catalana, després que ahir els catalans van desfilar pel seu compte.
De fet, enguany l’acte d’homenatge ha estat especialment significatiu per als catalans, ja que ha comptat amb la presència del conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, que ahir va coincidir amb el president d'Àustria, Alexander van der Bellen, amb qui va intercanviar unes paraules. Romeva ha descobert avui una placa en nom de la Generalitat de Catalunya en record a totes les víctimes del camp de concentració i, per extensió, de la barbàrie nazi.
En plena ofensiva de la diplomàcia espanyola per fiscalitzar qualsevol moviment del Govern a l'estranger, aquest diumenge ha acudit a l'acte Alberto Carnero, l’ambaixador espanyol a Viena, que després que la delegació catalana diposités als peus de la placa una corona de flors, s’hi ha afegit amb un ram de flors en nom del Govern espanyol. Espanya no compta amb cap placa en aquest espai. La presència de l’ambaixador no ha evitat que diversos assistents portessin estelades, a més de senyeres i banderes d’Israel.
Aquesta mostra de protagonisme després que el 2016 l’Estat no tingués cap presència en els actes del Govern, ha estat justificada per Carnero assegurant que “un homenatge del Govern de Catalunya a totes les víctimes que van morir als camps de concentració havia de comptar, no podia ser d'un altra manera, amb el Govern espanyol", i ha recordat que "el missatge de Mauthausen" és que tots els que van morir al camp "defensaven idees diferents", però que els unia "el patiment", fet que genera "una fraternitat universal".
Un cop feta l'ofrena floral, l'ambaixador ha volgut saludar personalment el conseller, un fet que des del departament s'ha considerat com un "gest significatiu". Carnero també va ser present a l'acte d'ahir amb el president d'Àustria a Gusen, però sense prendre la paraula.
A l’acte d'avui també hi ha participat l'alcadessa de Mauthausen, Leitner Gudrun, i hi han estat presents membres de l'Amical de Mauthausen, l'Associació Catalana d'Amics d'Israel, Estat Català i Triangle Blau, a més de diversos escolars catalans de visita al camp. Romeva ha estat acompanyat pel delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia.
Placa de Jesús Galdón
La placa inaugurada ha estat dissenyada per l'escultor Jesús Galdón. Escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni "de l'autèntic horror", segons ha explicat el conseller Romeva.
Amb aquesta placa, situada al costat d'altres tributs de governs com els de Portugal, Bòsnia i Montenegro, el Govern de la Generalitat vol "fer un manifest ple de significat sobre què va significar el nazisme per als catalans i catalanes", subratllant "el vincle" entre l'Holocaust i la Guerra Civil, però també posar de relleu "la globalitat d'aquesta xacra", ha explicat Romeva. De fet, el text de la placa, "Tot el dolor d'un poble", fa referència "al deure global" de reivindicar la memòria històrica, ja que "només amb una memòria històrica compartida i divulgada" es podrà evitar que "els fantasmes del passat es repeteixin", ha explicat Romeva.
El conseller ha recordat els 1.800 catalans que van morir a Mauthausen, el principal camp de concentració d'Àustria, i ha recordat la figura de Josep Miret, conseller de Proveïments de la Generalitat l'any 1937, que va ingressar a Mauthausen l'any 1942 i hi va morir dos anys després a mans d'un oficial. "Cal reconèixer el rol de tants supervivents que han fet de transmissors perquè d'altres que no vam viure la barbàrie no ho oblidem", ha continuat Romeva, citant també Francesc Boix i Antoni García, dels quals ha destacat la contribució al judici de Nuremberg. Romeva també ha fet una crida a "reaccionar d'una manera especialment contundent davant qualsevol símptoma que permeti visualitzar una ideologia semblant" a la que va conduir a l'Holocaust.