L'inèdit cas del diputat d'Unidas Podemos Alberto Rodríguez es complica. El Tribunal Suprem s'ha dirigit aquest dimecres a la presidenta del Congrés espanyol, Meritxell Batet, per demanar-li un informe sobre la data d'inici de compliment de la pena d'inhabilitació especial imposada aquest mes d'octubre a Rodríguez. El president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, ha enviat aquesta sol·licitud després que la Mesa del Congrés hagi decidit no retirar l'acta de diputat a Rodríguez malgrat la condemna imposada pel Suprem per una agressió a un policia el 2014. Amb aquest gest, Marchena s'involucra en un cas sense precedents, on encara s'ha d'esclarir si el diputat pot seguint exercint de diputat o no. La clau, segons els lletrats del Congrés, resideix en la substitució de la condemna de presó del diputat per una multa.
"Suficient claredat"
El jutge Marchena ha remès aquest escrit al Congrés amb la finalitat de fer efectiva "la pràctica de la corresponent liquidació de condemna". El Suprem, amb una sala dividida, va condemnar finalment el diputat Alberto Rodríguez per ser l'autor d'un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat, amb l'atenuant de dilacions indegudes, a la pena d'un mes i quinze dies de presó, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. Però, crucialment, Rodríguez va acordar la substitució de la pena de presó per una de multa de 90 dies amb una quota diària de 6 euros.
Aquest dilluns, però, els lletrats del Congrés dels Diputats van considerar que Rodríguez podria romandre en el seu escó malgrat la sentència, precisament per la substitució de la condemna. En resposta a això, el Suprem va considerar que la "reinterpretació" de la sentència per part dels serveis de jurídics del Congrés està equivocada. El diputat va abonar la multa de 540 euros degudament, i va enviar un recurs d'aclariment de condemna al tribunal. El Suprem va rebutjar la petició perquè, a parer seu, la resolució ja exposava la pena "amb suficient claredat", i que l'accessòria d'inhabilitació per a sufragi passiu es mantenia tal com apareix en la sentència: "no s'aprecia l'error material que s'al·lega," va replicar el Suprem a Rodríguez.
Els fets
Els fets pels quals Rodríguez ha estat condemnat es remunten a l'any 2014, quan el diputat va participar en una protesta a La Laguna contra la llei Wert. No va ser fins tres mesos després que va saber que estava sent investigat per haver clavat una puntada de peu a un agent de la policia. Rodríguez va ser absolt d'un delicte lleu de lesions, a conseqüència de la despenalització de les faltes el 2015, encara que va haver de pagar una indemnització de responsabilitat civil a l'agent del Cos Nacional de Policia al qual, segons els fets provats, va clavar una puntada de peu en una manifestació el 2014 a La Laguna (Tenerife).