Manuel Marchena posa veu públicament a la seva croada contra la llei d’amnistia i a la seva desaprovació a les crítiques que reben els jutges. El magistrat del Tribunal Suprem, que va deixar la presidència de la Sala Penal fa tres mesos, ho va verbalitzar al discurs que va pronunciar després de ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat CEU Fernando III. Malgrat que inicialment va receptar una “continguda i aconsellable prudència”, es va inclinar per pronunciar-se obertament sobre l’actualitat de la justícia espanyola. Així doncs, va expressar la seva “fundada preocupació” en veure que la producció normativa “s’està apartant de la font de legitimitat que hauria de definir les tasques legislatives” amb lleis que “no responen a les notes de generalitat i abstracció”. “Quan el legislador aprova lleis amb nom i cognoms, se'n ressent una altra de les notes que defineixen una societat respectuosa amb els valors democràtics”, va lamentar en clara al·lusió a l’amnistia. A finals del mes de setembre passat, la Sala Penal del Suprem, sota la seva batuta, va negar novament la norma de l’oblit penal als condemnats en el judici del procés desatenent clarament el mandat de la llei i la voluntat expressada pel legislador.
👤 Manuel Marchena, l’adeu del Torquemada de l’independentisme des del Tribunal Suprem
📝 Final de cicle: Manuel Marchena deixa la presidència de la Sala Penal del Tribunal Suprem
Així mateix, Manuel Marchena va aprofitar la seva intervenció, que es va allargar deu minuts, per criticar que s’hagi instal·lat una “profunda divisió que soscava la convivència democràtica” i que “afecta el poder judicial”. “Una part de la societat no veu en l’actual administració de justícia la parcel·la de l’estat en la qual uns jutges s’encarreguen professionalment de tutelar els seus interessos”, va advertir. I va apuntar que aquesta percepció “comporta el perill” de conduir a un escenari en el qual “els qui no se senten identificats amb els jutges recorrin a vies de fet que els permetin eludir els mandats constitucionals i incomplir els requeriments judicials”. Amb tot, i malgrat la persecució contra l'independentisme per part de la justícia espanyola (la setmana passada, per exemple, l'Audiència Nacional va posar punt final a la investigació de la suposada trama russa del procés), va voler reivindicar que els jutges estan cridats a pronunciar-se amb “plena subjecció al principi de legalitat” en un sistema en el qual “la independència, la imparcialitat i el deure de motivació” de les seves decisions són les “garanties de qualsevol ciutadà enfront de la temptació d'arbitrarietat”.
“És una infàmia atribuir motivacions polítiques a una sentència”
Manuel Marchena també va dedicar part del seu discurs a defensar els jutges de les crítiques que reben per part dels partits independentistes (arran de les seves decisions durant el procés i davant la negativa a obeir la llei d’amnistia) i del PSOE (a causa de la tempesta judicial que envolta Pedro Sánchez). “La reacció davant decisions judicials que afecten els interessos directes o indirectes del poder polític no pot valer-se de l’insult ni de la desqualificació del jutge”, va esgrimir. “Atribuir motivacions polítiques a una sentència representa una infàmia incompatible amb la sensatesa que hauria de ser exigible a qualsevol governant”, va afegir. A més, malgrat que va argumentar que la crítica a les resolucions judicials és “legítima” i “saludable per a la convivència democràtica”, va argüir que quan la crítica “embolica un missatge destructiu dels pilars sobre els quals s’assenta la funció judicial, s’estan posant en risc les bases de l’estat de dret”.
“Una administració de justícia permanentment exposada a l’estratègica interessada desqualificació pel poder polític pot apartar-nos del model de convivència que defineix una societat democràtica. [...] La societat no pot sobreviure sense confiar en els seus jutges”, va argüir. Així mateix, va demanar que el “llenguatge de confrontació que és propi de la batalla política s’aturi a les portes dels jutjats i tribunals” perquè els jutges no continuïn sent vistos com a “amics o enemics de cada una de les opcions polítiques que amb tota legitimitat democràtica s’alternen a l’exercici del poder”. “És més que evident que podem equivocar-nos. Administrar justícia és una tasca humana i, com tota dedicació humana, està exposada a l’error”, va reconèixer. “Per això la discrepància davant el decidit pels jutges forma part de la més absoluta normalitat. [...] Els recursos estan a l’abast de tot aquell que se senti perjudicat per una resolució que estimi vulneradora dels seus drets”, va recordar.
“Dividir els jutges en funció de frívoles etiquetes és un error que està laminant la seva legitimitat”
Finalment, va desaprovar les etiquetes de conservadors i progressistes que s’atribueixen comunament als jutges. “Dividir els jutges en funció de frívoles etiquetes que en la majoria de les ocasions no es corresponen amb l’anàlisi de la seva trajectòria jurídica representa un error que està laminant d’una manera gradual, però ja irreversible, la legitimitat d’uns professionals que, facin el que facin, estaran sempre interessadament exposats a la sospita de parcialitat”, va lamentar. I, per acreditar-ho, va afirmar que les dades sobre les resolucions del Suprem posen de manifest que les seves decisions “no estan marcades pel color polític del querellant o del querellat”, ja que “els mateixos magistrats que han condemnat a representants d’una determinada opció política signen també la sentència condemnatòria que afecta altres líders integrats en el partit rival”.
El seu discurs va acabar amb una apel·lació genèrica a la seva audiència: “Que tots, en l’àmbit funcional en el qual desenvolupa la seva feina dia a dia, ens esforcem per retrobar-nos amb els valors constitucionals que han fet possible una societat respectuosa amb la tolerància, amb la coexistència de visions antagòniques que, si no s’instal·len en el sedentarisme que aspira a eliminar el dissident, poden servir fins i tot per enriquir la nostra convivència”.