Al principi, Manuel Marchena es va desentendre dels permisos dels presos polítics. El president de la sala segona del Tribunal Suprem va ser consultat de forma oficiosa, i va traslladar la responsabilitat a les juntes de tractament i els jutjats de vigilància penitenciària. I va ser així com els dirigents independentistes van anar sortint, primer per la via del 100.2 per anar a treballar i des del cap de setmana passat amb el tercer grau penitenciari. Per això, la interlocutòria coneguda avui, que ha revocat el 100.2 a Carme Forcadell, ha suposat un gir inesperat de guió i una galleda d’aigua freda. Fins ara no havia entrat en la qüestió malgrat ser el tribunal sentenciador. No es pot deslligar de la pressió ambiental a la capital de l’Estat davant les sortides de presó.

El jutge Marchena ha aprofitat l’única escletxa que ha tingut a l'abast per modificar la seva posició i establir la doctrina Forcadell. Fins ara, els jutges vigilància penitenciària de Barcelona i Girona –dels quals depenen les presons de Lledoners i Puig de les Basses– s’havien limitat a validar els permisos penitenciaris i tombar els recursos de la Fiscalia. Però Carme Forcadell es trobava a la presó del Catllar, que jurisdiccionalment depèn del jutge de vigilància penitenciària de Lleida. Estava allà per poder estar més a prop i cuidar la seva mare. Però aquest magistrat va trencar la tònica seguida fins ara amb els permisos del 100.2. El 15 maig, a petició de la Fiscalia, va decidir elevar la qüestió al Tribunal Suprem. El trasllat de l’expresidenta del Parlament a Wad Ras (Barcelona), el 15 de juny, va arribar tard i no va poder paralitzar-ho.

Fins ara el recorregut judicial començava en el jutge de vigilància penitenciària i acabava en l'audiència provincial. Amb la interlocutòria d’avui, el Tribunal Suprem ha canviat les regles del joc per a tots els presos polítics, més enllà del cas particular de Carme Forcadell. La sala segona s’ha arrogat la competència per decidir sobre l’expresidenta del Parlament i sobre la resta de dirigents independentistes. “Decideix el tribunal sentenciador perquè afecta la classificació”, afirma Manuel Marchena en la resolució de la qual ha estat ponent. D’aquesta manera, en les seves pròpies paraules, acaba amb la controvèrsia jurisdiccional: té l’última paraula en tots els recursos que tinguin com a objecte els permisos o la llibertat dels presos.

Encara més, amb el simple recurs de la Fiscalia n'hi haurà prou per congelar els permisos. La sala segona cita directament la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Estableix que qualsevol resolució podrà ser suspesa, en espera de resoldre el recurs, si té a veure amb condemnats per delictes greus i "pugui donar lloc a l'excarceració de l'intern". La norma parla de qualsevol "matèria de classificació de penats o concessió de llibertat condicional".

Tot plegat crea doctrina. Les conseqüències d’aquesta decisió són demolidores per als presos polítics. Ara afecta el 100.2 de Carme Forcadell, però després podrien venir els permisos per treballar de la resta de presos polítics i fins i tot el tercer grau, que tot just van començar a gaudir el cap de setmana passat. Tan sols cal que la Fiscalia comenci a elevar recursos davant del Tribunal Suprem. Els presos polítics confiaven a poder continuar gaudint de permisos almenys fins a setembre. Ara les defenses pateixen perquè la denegació de qualsevol sortida sigui immediata.

Sense anar gaire lluny, aquest mateix dijous, l'Audiència de Barcelona ha enviat a la sala segona del Tribunal Suprem els recursos de la Fiscalia contra els permisos amb el 100.2 de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull.

Arguments estirats com un xiclet

Per justificar la revocació del 100.2 a Forcadell, la sala segona ha hagut de retorçar els arguments. Els han trobat en el programa de reinserció de l'expresidenta del Parlament. Segons el Tribunal Suprem, “no hi ha cap relació entre la realització del voluntariat descrit en aquesta proposta o el programa d’acompanyament de la seva mare amb la tipologia delictiva per la qual la interna compleix condemna”. La sala “no aconsegueix veure quin efecte en el tractament penitenciari encaminat a la seva reinserció pot tenir el seu contingut”. Tampoc no veu com l’acompanyament de joves en situació de vulnerabilitat “pot tenir influència en el seu procés de reinserció”. Els magistrats asseguren que ha d’haver-hi una “estricta subordinació” entre l’aplicació de l’article 100.2 i “l’objectiu de reinserció enfront del delicte pel qual s’ha imposat una pena” de presó. 

La Moncloa mira cap a una altra banda

El govern espanyol continua sense qüestionar les decisions dels tribunals espanyols respecte als presos polítics catalans. Després de fer-se pública la interlocutòria de Marchena, el ministre de Justícia ha expressat “respecte absolut” a les decisions judicials. Juan Carlos Campos ha subratllat el “paper constitucional” que exerceix la sala segona i que dona “seguretat jurídica” a les decisions en matèria penitenciària. "Com a ministre de Justícia només puc dir que respecte absolut a les decisions judicials. No valoració i acatament”, ha defensat. En aquest sentit, el dirigent socialista ha remarcat que el Suprem “compleix el seu paper constitucional marcant doctrina”.