El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha acceptat abstenir-se de la revisió de les condemnes a la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i la consellera d’Educació, Anna Simó, per les causes de l’1-O, i això implica que no participarà en l'aplicació de la llei d'amnistia per a les dues, segons ha informat Esquerra Republicana, aquest dijous. Els advocats de Simó i Serret van recusar Marchena i quatre jutges més, els quals han acceptat també apartar-se del tribunal que ha d'analitzar els recursos de cassació presentats per totes dues a l'alt tribunal espanyol. Són els magistrats Carmen Lamela, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral i Leopoldo Puente Segura.
Les republicanes van acusar els magistrats “de falta d’imparcialitat” a causa de les seves “intervencions jurisdiccionals prèvies”, relacionades amb el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya. La majoria va formar part del Tribunal Suprem que va jutjar els líders independentistes catalans, i que va condemnar-los a elevades penes de presó pels delictes de sedició i malversació de fons. La magistrada Lamela va iniciar la investigació de l'1-O a l'Audiència Nacional, que després va assumir el Suprem.
"Per evitar temors de parcialitat"
En la comunicació, d'una plana, el magistrat Manuel Marchena informa: "Tot i que no concorre causa específica d'abstenció de les recollides per la llei, únicament a fi d'evitar qualsevol temor de les parts sobre la parcialitat d'aquest tribunal a conseqüència de la meva intervenció en la tramitació i resolució d'aquesta causa, és pel que entenc que he d'abstenir-me del seu coneixement." Hi detalla que ha presidit la sentència del Suprem, així com altres recursos relacionats amb l'1-O. La resta de magistrats també ha comunicat la seva abstenció en un escrit curt i asèptic. Ara, s’haurà de formar un nou tribunal perquè revisi els recursos i la posterior petició d’amnistia de Simó i Serret.
La causa de la titular d’exteriors és la seva condemna per desobediència en causa per l’1 d’octubre, com a membre de l’executiu del 2017, quan era consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El TSJC va condemnar Serret a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa l'abril del 2023, sentència que estava pendent de revisar el Suprem.
En el cas de Simó, és per la causa contra la Mesa del Parlament l’any 2017, els quatre membres de la qual van ser condemnats a 4 mesos d'inhabilitació a càrrec públic pel TSJC, en el segon judici a la Mesa que el Suprem va ordenar repetir en acceptar el recurs de Simó de falta d'imparcialitat del magistrat i president del TSJC, Jesús Maria Barrientos i de Carlos Ramos en la instrucció de la causa. Per contra, la presidenta de la Mesa del Parlament, Carme Forcadell, va ser castigada 11 anys i 6 mesos de presó pel Suprem, i va estar uns tres anys tancada fina a obtenir l'indult.
Amnisties bloquejades al Suprem
Per ara, el Tribunal Suprem no ha aplicat la norma de l'oblit penal ni a polítics ni a activistes condemnats. La sala penal, presidida per Manuel Marchena, va resoldre que no amnistiava als càrrecs del Govern que va condemnar per malversació de fons l'1-O perquè sosté que es van enriquir personalment amb aquestes despeses, tot i que era per organitzar el Referèndum. Els advocats d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, van presentar recursos contra aquesta resolució, ja que implica que se'ls mantingui la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030 i el 2031. El tribunal no ha contestat res des que l'1 de juliol els va denegar l'extinció de la responsabilitat penal.
Per altra banda, el Suprem ha enviat una consulta al Tribunal Constitucional sobre la legalitat de la llei en el cas d'un activista condemnat per desordres. Actualment, hi ha un centenar de persones amnistiades, la meitat són policies per part de tribunals catalans. La llei fixa que en un termini de 2 mesos, jutges i tribunals han de donar resposta a la petició de l'amnistia, i l'alt tribunal espanyol amb la seva negativa inicial i silenci actual ja considera que ha complert la llei.