La Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha decidit que Oriol Junqueras no surti de la presó per desenvolupar el seu càrrec com a eurodiputat i que la sentència del judici al procés l'inhabilita, obviant així la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El TJUE li va reconèixer la immunitat des del moment en què es van proclamar els resultats electorals de les eleccions europees del 26 de maig.
Per tant, i segons la resolució, dilluns hi ha ple al Parlament Europeu, però Junqueras no hi podrà anar.
Això el mateix dia que la sala contenciosa del mateix Tribunal Suprem ha mantingut la inhabilitació de Junqueras, tal com va demanar la Junta Electoral Central.
La Sala ha acordat que "no és procedent la llibertat d'Oriol Junqueras ni demanar el seu suplicatori al Parlament Europeu després de la sentència del TJUE, una vegada que ja està condemnat en ferm a la pena de 13 anys de presó i que aquesta condemna comporta l'exclusió de la condició d'eurodiputat que li va reconèixer el tribunal europeu".
La interlocutòria dels magistrats indica que "la immunitat de desplaçament reconeguda pel TJUE no era un 'blindatge' davant la sentència que va tancar el procediment" i rebutja que hi hagi "cap causa de nul·litat del judici, que va acabar un dia abans que Junqueras fos proclamat europarlamentari electe, o de la sentència condemnatòria dictada en la peça principal".
La Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, comunicarà ara la seva decisió al Parlament Europeu i a la Junta Electoral Central. El TS aixeca a més la suspensió de l'execució de la pena de 13 anys d'inhabilitació imposada també a Junqueras.
El tribunal del procés ha rebutjat autoritzar el desplaçament d'Oriol Junqueras a la seu de Parlament Europeu, així com acordar la seva llibertat. La Sala entén que no pertoca declarar la nul·litat de la sentència per la qual va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació, ni és procedent tampoc tramitar un suplicatori davant el Parlament Europeu.
La Sala dona prioritat al judici i la sentència
La Sala ha dictat dues interlocutòries en les quals projecta la doctrina de la sentència del TJUE sobre la situació actual de Junqueras, una vegada que ja està condemnat en ferm a pena privativa de llibertat. En el segon escrit el tribunal resol el recurs de súplica que va plantejar la defensa de Junqueras quan el Tribunal li va denegar el permís de sortida per jurar o prometre el seu càrrec d'eurodiputat davant la Junta Electoral Central. Aquest recurs, plantejat en el marc d'una peça separada a la causa principal, va motivar la qüestió prejudicial plantejada per la Sala davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En el seu escrit els jutges expliquen que la sentència per la qual Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació per delictes de sedició i malversació de diners públics va ser el desenllaç jurisdiccional d'un procés penal iniciat el 12 de febrer de 2019 i que va quedar "vist per a sentència" el 12 de juny del mateix any.
Un dia després que haguessin conclòs totes les sessions de judici oral i ja iniciat el procés de deliberació, el 13 de juny de 2019, Junqueras va ser proclamat electe per la Junta Electoral Central. Amb data de 14 de juny la Sala va denegar a Junqueras l'esmentat permís de sortida.
La Sala considera ineludible subratllar el marc processal en què es va plantejar la qüestió prejudicial per evitar el risc de desenfocar l'anàlisi de les conseqüències que té la sentència del TJUE sobre la causa principal que ha conclòs en sentència condemnatòria.
El Suprem reconeix la 'doctrina Junqueras', però no l'aplica
La Sala fa seva, i destaca que s'aplicaria a futures situacions, la nova doctrina proclamada pel TJUE que ha fixat que amb caràcter general qualsevol pres preventiu que adquireixi la condició d'eurodiputat, ho fa des del moment de la seva proclamació com a electe i ha de ser posat en llibertat per emplenar els tràmits formals posteriors a aquesta designació.
El TS assenyala que la sentència del TJUE admet, però, amb caràcter excepcional, el manteniment de la mesura cautelar de presó, sempre que l'òrgan judicial ho consideri necessari, després d'un judici ponderatiu i justificat per la gravetat dels fets imputats i per la persistència d'un evident risc de fuga i reiteració delictiva, sempre que s'activi amb la màxima celeritat la suspensió de la immunitat.
Un cop analitzada la doctrina jurisprudencial del TJUE, "acceptada en la seva literalitat, en el seu esperit i en la seva integritat" analitza la seva incidència des de la perspectiva que la mesura cautelar de presó preventiva ha esdevingut respecte a Junqueras pena de presó en sentència ferma. La Sala considera que no és procedent formalitzar la petició de suplicatori davant del Parlament Europeu atribuint impròpiament a la suspensió de la immunitat els efectes d'una condició de procedibilitat per aconseguir l'enjudiciament.
Sobre aquest punt la interlocutòria diu: "No és ara procedent, un cop coneguda la sentència del TJUE, formalitzar la petició de suplicatori davant el Parlament Europeu, atribuint impròpiament a la suspensió de la immunitat els efectes d'una condició de procedibilitat per prosseguir l'enjudiciament. Quan el Sr. Junqueras va ser proclamat electe en acord de 13 de juny de 2019, el procés penal que l'afectava havia conclòs i aquesta Sala havia iniciat el procés de deliberació".
La Sala explica, també, que si l'electe adquireix tal condició quan ja s'ha procedit a l'obertura del judici oral, és obvi que decau el fonament de la immunitat com a condició de l'actuació jurisdiccional, "que no és altre que preservar la institució parlamentària d'iniciatives dirigides a pertorbar el seu lliure funcionament. Cosa que lògicament no pot passar si la iniciativa per procedir a l'exercici de l'actuació jurisdiccional és anterior a l'elecció dels components del Parlament".
"En definitiva —conclou la Sala— qui participa en un procés electoral quan ja està sent jutjat, encara que finalment resulti electe, no gaudeix d'immunitat d'acord amb el dret nacional. No pot condicionar el desenllaç del procés ni, menys encara, el dictat de la sentència. Per tot això, d'acord amb el paràgraf primer a) de l'article 9 del Protocol d'Immunitats, no era ni és necessària autorització de Parlament".
Tomba els arguments de la defensa
El Suprem tanca totes les portes a les expectatives que s'havien aixecat sobre la nul·litat del judici, la de les penes i, per tant, la posada en llibertat de tots els presos polítics.
Els magistrats tomben així els arguments de l'advocat del president d'ERC: "Tot i portant a les seves últimes conseqüències el raonament de la defensa i prescindint de la condició de penat de Junqueras, la mateixa sentència del TJUE no estableix un mecanisme automàtic de llibertat per a l'electe que es troba en presó preventiva, sinó que deixa en mans del tribunal nacional la possibilitat de manteniment d'aquesta mesura tramitant amb celeritat un suplicatori".
El tribunal rebutja així l'argument de la defensa que la sentència del TJUE hagi declarat que és obligada la immediata llibertat de qualsevol reclús i l'autorització del seu desplaçament a Brussel·les, i que només en el cas que fos autoritzada la suspensió de la immunitat, la Sala podria tornar a activar la mesura cautelar deixada sense efecte. "Això suposaria acceptar amb normalitat que qualsevol condemnat per delictes d'especial gravetat obtingués una insòlita oportunitat d'eludir la pena de presó en el moment exacte en què la seva condició d'electe fos acordada", diu la interlocutòria.