El Tribunal Suprem ha inadmès les denúncies i querelles contra el govern espanyol per la gestió del coronavirus. No veu prou justificada l'autoria dels fets. Però no vol dir que les arxivi. Al contrari, la sala segona, presidida per Manuel Marchena, les ha remès als jutjats ordinaris de la capital espanyola perquè s'investiguin l'omissió de mesures de seguretat per a sanitaris o policies, la contractació de material fallit o les morts de persones grans en residències. L'alta judicatura manté el seu pols amb l'executiu de coalició, contradient el criteri de la Fiscalia. El president de la sala i del tribunal del procés, Manuel Marchena, ha estat el ponent de la interlocutòria.

Concretament, la sala segona ha derivat un total de 20 querelles i 30 denúncies presentades en els últims mesos per Vox, diversos sindicats, associacions i organitzacions professionals sanitàries i policials, a més de familiars de víctimes de la covid-19. Els magistrats han acordat deduir testimoni i remetre-les al Jutjat degà dels jutjats de Madrid "perquè s'incoïn les causes penals que corresponguin, o s'acumulin a les que ja estan sent o hagin estat objecte de tramitació". El Suprem sosté que cal incidir en les morts en residències, en l'eventual omissió de mesures de seguretat per a sanitaris o agents de policia, i a una "possible malversació de fons públics" en la contractació de "materials fallits o fraudulents" per a combatre la pandèmia.

No només això, sinó que l'alt tribunal assenyala que, quan aquestes diligències evidenciïn l'existència d'indicis de responsabilitat contra algun aforat, llavors "serà el moment que el jutge d'instrucció elevi una exposició raonada sobre ells al Suprem".

Les denúncies i querelles estan dirigides contra el president Pedro Sánchez i els seus vicepresidents i ministres, els magistrats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, el Defensor del Poble i la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Els atribueixen multiplicitat de delictes, com el d'homicidi i lesions imprudents, delicte contra els treballadors, prevaricació o malversació de fons públics.

Tot i això, la interlocutòria assenyala que la qualificació jurídica i penal d'un fet "no pot fer-se dependre de la indignació col·lectiva per la tragèdia en la qual encara ens trobem immersos, ni pel legítim desacord amb decisions de govern que poden considerar-se desencertades". A més a més subratlla que la responsabilitat penal és estrictament personal i que la imputació pot ser especialment complexa quan la suposada acció delictiva s'emmarca en una organització o estructura complexa i jerarquitzada, com aquest cas.

"Aquesta complexitat no eximeix, per descomptat, de realitzar el judici d'autoria quan així quedi acreditat", segueix la sala segona. I afegeix: "Però, en cap cas, pot desembocar en atribucions objectives de responsabilitat pel mer fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostenti en l'organització, per molt alt que aquest sigui. De fer-ho així vulneraríem de manera flagrant el principi de culpabilitat".

Malgrat remetre-ho als jutjats ordinaris, la interlocutòria assenyala que existeixen altres vies de reparació a l'abast de les víctimes en altres jurisdiccions, com el contenciós-administratiu, on poden indemnitzar els danys relacionats amb el funcionament anormal d'un servei públic.

Morts en residències

La interlocutòria fa un especial èmfasi en les morts en residències de la tercera edat, que considera que s'han d'investigar. Els magistrats sostenen que "cal que hi hagi dades objectives que permetin imputar els concrets resultats lesius produïts en cada cas i sobre cada persona afectada". D'aquesta manera, demanen als tribunals ordinaris que esclareixin si "aquestes defuncions van estar associades a decisions polítiques, administratives o de gestió i si aquestes són susceptibles de retret penal". També reclama investigar les resolucions que van impedir que residents fossin traslladats a centres sanitaris. "La instrucció haurà d'aclarir si l'excepcionalitat derivada de les circumstàncies viscudes durant la pandèmia justificava decisions que van impedir als malalts de més edat rebre l'atenció mèdica de la qual eren mereixedors i a la qual, per descomptat, tenien dret", conclou en aquest sentit.

Delicte d'homicidi?

Moltes de les denúncies imputaven al govern espanyol delictes d'homicidis i lesions per imprudència greu. Però el Suprem refreda aquesta possibilitat. La sala argumenta que cal demostrar que va existir una "concreta, precisa i inequívoca relació de causalitat" entre les accions o omissions i el resultat mortal. En aquest sentit, avisa que la relació de causalitat "no pot construir en termes genèrics difusos". Per això assegura no n'hi ha prou acreditant que va ocultar informació d'organismes internacionals o del mateix Ministeri, ni que no va adoptar mesures per evitar aglomeracions massives. "En altres paraules, caldria demostrar que si no s'hagués ocultat informació o s'hagués anticipat la decisió política del confinament, s'haurien impedit els danys. La imputació d'actes homicides o lesius no pot construir-se en termes estadístics, sinó estrictament probatoris, lligats a la mort o a les lesions patides per cadascuna de les víctimes", conclou al respecte.

Estat d'alarma

Algunes denúncies i querelles també feien referència a l'aplicació de l'estat d'alarma. El Suprem assenyala que és indiscutible que la seva entrada en vigor "va suposar la creació d'un nucli de poder que va assumir el comandament" de la gestió. No obstant això, també sosté que "queda fora de discussió l'existència de preceptes que reconeixien parcel·les de poder a altres autoritats autonòmiques i locals". I afegeix al respecte: "L'exercici de les competències assumides en aquesta situació d'excepcionalitat, fins i tot quan implica l'adopció de decisions que 'ex ante' podien considerar encertades però que 'ex post' es revelen ineficaces o contraproduents, no converteix el responsable polític en responsable penal".

Cessament de Pérez de los Cobos

Finalment, hi ha querelles contra el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid pels seus informes sobre el 8-M. Però el Tribunal Suprem considera que no s'aporta "sospita fonamentada de responsabilitat" que justifiqui l'obertura d'una causa penal contra el ministre Fernando Grande-Marlaska. Els magistrats no hi veuen un delicte de prevaricació i que ni tan sols hi ha resolució de Marlaska, ni indicis que l'actuació del secretari d'Estat respongués a indicacions del ministre. Tampoc no hi veu l'existència d'un delicte de falsedat. També rebutja el delicte d'obstrucció a la justícia, perquè els fets relatats "no pretenien cap alteració de prova".