"D'una crisi se surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible". Així s'ha expressat aquest dissabte en un míting a Sant Sebastià el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, un dels membres més actius del Govern de Mariano Rajoy en el combat –verbal i diplomàtic– contra l'anomenat "desafiament secessionista" (català).
Ha estat a menys de 24 hores que, segons totes les previsions, centenars de milers de catalans tornin a sortir al carrer convocats per les organitzacions sobiranistes, l'ANC i Òmnium, per protagonitzar una nova Diada històrica. I amb aquesta, encara que la participació es presumeixi menor –una cosa que fins a l'últim moment no podrà certificar-se– n'hauran estat ja cinc.
El ministre, que ha participat en un acte de la campanya del PP per a les eleccions al Parlament basc del 25 de setembre, ha descarregat tota la seva artilleria verbal contra l'independentisme, encara que, particularment, el català. García-Margallo ha explicat que, des que és ministre, tots els divendres de l'any s'ha reunit "un grup de persones per discutir el desafiament secessionista", en al·lusió a una mena de cèl·lula formada per experts i col·laboradors del ministre que analitzen l'evolució del procés català. Segons el seu parer, aquest és "el desafiament més gran d'Espanya".
"D'una crisi se surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible", ha apuntat, al·ludint, a més, en un clar missatge al PSOE i C's –els "partits constitucionalistes"– a la situació de bloqueig de la política espanyola en un mes de setembre d'alt voltatge com el que es prepara a Catalunya.
Nacions Unides
Margallo ha assegurat que un Estat no "ho és perquè els habitants d'un territori diguin que són un Estat", sinó perquè la comunitat internacional el reconeix com a tal. Per això, ha insistit que és "absolutament inimaginable" que al Consell de Seguretat de Nacions Unides sigui reconeguda una declaració unilateral. A més, ha recordat que l'any passat Espanya va aconseguir una declaració "firmada pels 193 països membres" sobre aquest assumpte. Tretze són tretze, el ministre ha advertit, fent referència especialment a Catalunya, que "un territori no té la menor possibilitat de ser Estat" sense l'esmentat reconeixement internacional i que, a més, quedaria fora de la UE, una cosa que es traduiria en "aïllament i pobresa".
No obstant això, i en el que ha estat interpretat com un signe de debilitat manifesta de l'Executiu espanyol, Margallo ha desplegat una intensa activitat diplomàtica per evitar que els governs europeus i altres instàncies internacionals es mostrin sensibles davant de les reivindicacions del Govern de la Generalitat i els partits independentistes. L'últim moviment del ministre –que se sàpiga– es va produir dilluns, quan va lliurar una carta al Vaticà i al seu homòleg italià per prevenir-los de les conseqüències que Catalunya realitzi una Declaració Unilateral d'Independència.
40 anys més de pau
El ministre (en la imatge amb Alfonso Alonso i diversos candidats del PP basc) s'ha mostrat convençut que el que passi a Euskadi i a Galícia en les eleccions "serà determinant per a Espanya", en clara al·lusió al bloqueig polític existent arran de la fallida investidura de Mariano Rajoy, i que pot portar a la celebració d'unes terceres eleccions generals per Nadal o poc abans.
Mirant cap al PNB i l'eventualitat que el lehendakari i candidat a la reelecció Iñigo Urkullu necessiti el suport dels populars, tampoc no s'ha oblidat dels socialistes, als qui ha cridat a "asseure's en una taula" a discutir "no sobre candidats", sinó sobre mesures per assolir un acord. "Això ens donaria 255 escons i ens permetria fer totes les reformes que són necessàries per fer front als grans desafiaments i tenir uns altres 40 anys de pau, estabilitat, llibertat i progrés com els va portar la Constitució, que no en va es diu la Constitució de la Concòrdia", ha afegit.