"Amb Catalunya, tenim un problema de finançament". Amb aquestes paraules, el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, ha reconegut a El Matí de Catalunya Ràdio que va donar la raó a l'eurodiputat Ramon Tremosa en aquest sentit, però ha volgut deixar ben clar que "no vaig dir-li que entendria que Catalunya marxés per aquest problema".

Precisament per això, el ministre en funcions ha recordat que "el 1714 hi va haver-hi una guerra de successió i no de secessió", a banda que "Espanya és una unitat des del 1466, i ha advocat per "mantenir el que tenim, Catalunya té l'autogovern més ampli que ha tingut mai".

Ara bé. Preguntat i repreguntat per si reconeix Catalunya com a una nació, Margallo -que ha provat de desviar el tema varies vegades- ha admès que "es podria parlar de reconèixer a Catalunya com una nació cultural o històrica", però, això sí, "sense que s'entengui com a secessió".

Tanmateix, però, el ministre en funcions no ha donat la raó al Premi Nobel d'Economia, Joseph Eugene Stiglitz, quan va assegurar que una Catalunya independent seria viable econòmicament. A parer seu, "està equivocat perquè si la UE no reconeix Catalunya, s'encaririen les exportacions". "Quan tu redueixes la teva economia, la moneda cau", ha destacat.

"Catalunya em pertany"

Deixant clar una altra vegada que "no hi pot haver un referèndum sense canviar la Constitució", Margallo ha enviat un missatge al Govern recordant-los que "la Constitució és molt clara, diu que cada centímetre quadrat d'Espanya pertany a tots els individus" i que, per tant, "a mi Catalunya em pertany tant com a qualsevol altre espanyol".

En aquest sentit, Margallo ha suggerit al Govern que proposi una reforma de la norma suprema "d'acord amb els tràmits" perquè, de moment, "mentre hi hagi una llei, s'ha d'acatar". Emplaçant Mònica Terribas a preguntar-li en català -fins el moment ho havia fet en castellà-, el ministre en funcions s'ha lamentat que "trobem problemes on no n'hi ha" i ha demanat "no establir més límits al diable dels que ja estableix la llei".

Diferenciant completament la situació entre Escòcia i Catalunya perquè "les constitucions són diferents", Margallo ha instat a "respectar la llei" també en relació a la denuncia del PP contra l'Ajuntament de Badalona per haver treballat el 12-O, perquè és "la primera norma per viure civilitzadament" i ha alertat que si la ciutadania no l'acata, "cauríem en l'anarquia". 

Govern a l'octubre

Margallo també s'ha mostrat convençut que "no tinc cap dubte que abans que acabi octubre tindrem govern" perquè el PSOE s'abstindrà, però el que no ha deixat tan clar és que ell hi estigui dins. I és que considera que "el sentit comú, la racionalitat, i el patriotisme aconsellen" que els socialistes "deixin governar" el PP, que va guanyar les eleccions del 26-J.

També s'ha lamentat que la corrupció, "per desgràcia, no s'acaba a cap país del món perquè qui és un golfo, és un golfo" i, recordant que és "un problema universal", finalment ha admès que a "Espanya també tenim un problema".

Gibraltar i les relacions exteriors

Subratllant que "la situació de Gibraltar mai més no serà la mateixa", Margallo ha defensat les seves declaracions de la setmana passada, quan va assegurar que "posaré la bandera espanyola a Gibraltar".

"L'única solució és que algun estat membre assumeixi les relacions exteriors i l'únic estat que pot fer-ho és Espanya", ha posat sobre la taula, al mateix temps que ha anunciat que serà al març quan "entrarem en un període de negociació", justament quan el Regne Unit comenci a negociar amb la Unió Europea.

El desafiament dels refugiats

Convençut que "els refugiats serà el desafiament més important que tindrem", Margallo ha volgut diferenciar entre immigrants i refugiats, que és el primer que "hem de distingir".

Segons ell, "la gent ignora que gran part dels sirians no volen venir a Espanya ni a Itàlia", sinó que "volen anar a Alemanya perquè tindran feina" i s'ha lamentat que "si enviem un altre avió a Turquia, tornarà buit".