L'exambaixador dels Estats Units a Espanya, James Costos assegura que el llavors ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el director de gabinet de Presidència, Jorge Moragas, el "van pressionar" perquè el president Barack Obama donés "un suport clar" a la unitat d'Espanya en la seva reunió al despatx oval amb Felip VI, al setembre del 2015.

Així ho explica al seu llibre El amigo americano. El hombre de Obama en España (Debate), coescrit amb Santiago Roncagliolo. Costos relata la història interna del moment en què Obama va parlar d'una Espanya "forta i unificada" (sic).

Segons diu, ell no podia anticipar res del què faria el president, però el mateix matí de la reunió, mentre esperaven al Rei, va parlar amb Obama i amb el secretari d'Estat, John Kerry. Els va dir que el suport a Espanya seria important per a un "país amic", per a ell personalment i per als empresaris nord-americans, que necessiten "estabilitat i seguretat jurídica".

Obama va acceptar i, segons Costos, ho va dir amb "llenguatge diplomàtic" i de manera que no cridés l'atenció en el "llenguatge quotidià", perquè els països no poden interferir en afers interns dels seus iguals i perquè una declaració "massa apassionada" podria provocar que altres països que considerin els seus problemes equivalents demanin declaracions semblants. Quan es preparen les reunions, diu Costos, "els assessors s'espremen el cervell cercant fórmules per expressar suports sense que esdevinguin interferències".

Malgrat tot, els espanyols va posar "furiosos" perquè la intèrpret es va confondre en traduir la declaració a l'espanyol. "Margallo no va perdre l'oportunitat de recordar-m'ho: Com ha pogut passar això? D'on heu tret a la traductora?", li va dir el ministre.

Costos li va assegurar que seria acomiadada, encara que en realitat no sap si va ser així. I afegeix que, així, es va informar de la cosa dues vegades, per corregir l'error. "En certa manera, la declaració va tenir més ressonància" del previst. A més, opina que la referència a una Espanya unificada "era el suport internacional més clar que Espanya havia rebut fins aleshores" i el seu sentit va resultar "claríssim a tots els involucrats".

"Ets un crac"

Al llibre recorda també els seus esforços per aconseguir una visita a Washington de Mariano Rajoy ("el 2013, feia anys que Espanya pressionava per aconseguir aquesta trobada") i per mantenir la d'Obama a Espanya, encara que reduïda, després de l'assassinat de diversos policies a Dallas el juliol de 2016.

Quan es va acomiadar de Rajoy, en acabar el seu mandat, aquest li va fer una "gran abraçada totalment sorprenent" a les escales de la Moncloa i li va dir: "ets un crac".

També relata la bona relació entre els Obama i els Reis i les circumstàncies que van portar a què el llavors president dels EUA telefonés a Joan Carles I quan es va anunciar la seva abdicació.

A més, assegura que l'avui rei emèrit va ser "determinant per als plans d'Obama de descongelar les relacions amb Cuba". Costos no dóna més detalls sobre aquest paper de l'excap d'Estat, fora d'explicar que, durant el dinar que van mantenir en la Casa Blanca el 2010, van parlar molt d'Amèrica Llatina.

Costos va haver de fer a Espanya una presentació de credencials 'exprés', el setembre del 2013, just abans que Joan Carles I se sotmetés a una nova operació, en un moment en què "es trobava feble de salut física... i política". Un Rei, escriu, que "representava la millor Espanya de la història", apareixia com "un rei cansat, adolorit, atabalat pel seu propi pes".

A l'avui cap d'estat el va conèixer a Oviedo en el lliurament dels premis Príncipe de Asturias, i just quan s'acabava de conèixer que el govern espanyol el convocaria per a demanar-li explicacions pel presumpte espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA). "Bé, has de donar algunes explicacions aquests dies, oi?", li va dir Felip.

Anys després, quan Obama va deixar la presidència dels EUA, l'única trucada oficial que va rebre en les seves primeres 72 hores de "ciutadà" va ser la de Felip VI.

Tots queden bé

Costos també deixa les seves impressions sobre els líders polítics espanyols: Albert Rivera li va semblar "honest i fidel a les seves idees"; Pedro Sánchez, correcte i professional, i Pablo Iglesias, algú que encenia les alarmes "per la seva capacitat de seducció": "Et deia exactament el que volies escoltar... I després ho aprofitava per enfonsar-te".

Sobre Iglesias, l'exambaixador assegura que no va poder lliurar-li, com volia el podemita, el regal d'un llibre sobre la Brigada Lincoln a la Guerra Civil, perquè el protocol ho prohibeix. Obama va rebre els líders polítics espanyols breument a la base de Torrejón de Ardoz. El llibre, "Obama mai no el va veure, llevat que en tornar a Washington el busqués a la secció de regals de l'arxiu presidencial", escriu Costos.