L'exministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo ha revelat aquest dijous que va plantejar als governs dels països bàltics que donessin suport a Espanya en el cas català "en justa contrapartida" pels "esforços" que havien fet en favor d'aquests països, inclòs l'"esforç militar" per terra i aire i l'haver votat "religiosament" a favor de les sancions Rússia després de la crisi de Crimea.
Margallo, ara president de la Comissió Mixta Congrés-Senat de Seguretat Nacional, s'ha expressat així "per al·lusions" durant una compareixença del director del Centre d'Excel·lència de Comunicacions Estratègiques de l'OTAN, Janis Sart, arran de la intervenció del diputat d'Unidos Podemos Félix Alonso, que ha recordat que el mateix exministre va explicar que Espanya havia fet "favors" per obtenir suports internacionals davant l'independentisme.
L'excap de la diplomàcia espanyola ha aprofitat l'ocasió per assenyalar que Espanya va complir amb el seu "deure de soci lleial i fiable" d'Estònia, Letònia i Lituània, preocupats per les activitats russes.
"En justa contrapartida a aquests esforços -favors, com vostè diu- que són els que corresponen a un soci lleial, hem plantejat sempre que per a nosaltres, insisteixo, la defensa de la Constitució era prioritària i que no entendríem ni entendrem que un Govern que sigui soci nostre faci un atac frontal a la integritat territorial", ha reblat.
Margallo ha admès que el 2013 hi havia una part de la societat catalana que volia emular la "via bàltica" a la independència i que en aquests països hi havia sectors "fonamentalment privats" que veien aquestes aspiracions amb simpatia, cosa que al seu torn l'independentisme intentava d'encoratjar.
Mantenir la unitat
A més, ha puntualitzat que "és regla general" que abans de qualsevol reunió cada un posi sobre la taula els seus interessos i prioritats, que per a Espanya és "mantenir la unitat" i la vigència de la Constitució, mentre que els països bàltics els preocupaven qüestions que "s'enfocaven a Rússia".
En tot cas, ha recordat que ja com a ministre li van preguntar a les Corts si ell es dedicava a exposar les raons del Govern contra el secessionisme i va dir que així era "no només als països bàltics, sinó també en qualsevol altre lloc on pogués veure una fissura" perquè no havia estat nomenat per "dinamitar la unitat d'Espanya".
A més, ha aprofitat per recordar que hi ha tres resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides que exhorten a tots els països de l'organització "a no adoptar cap mesura que pugui animar o doni suport a qualsevol maniobra secessionista unilateral". L'última, ha dit, la va redactar ell "personalment" quan Espanya va presidir el Consell de Seguretat.