“Fins a la victòria sempre”. María Jesús Montero fa un “pas endavant” i vol ser la pròxima líder del PSOE andalús i candidata a presidir la Junta d’Andalusia a les eleccions del 2026. Així ho ha confirmat l’actual vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda en un acte amb la militància a Sevilla en el qual ha fet una crida a “reprendre l’autoestima” del partit i aconseguir que estigui “fort, unit i cohesionat” per ser un “projecte de tots”. “Estem disposats a donar la batalla perquè la guanyarem i necessitem guanyar-la”, ha proclamat. “Vinc a guanyar, venim a guanyar i guanyarem”, ha reblat. “És el moment que tots ens mobilitzem i romanguem en aquesta lluita fins que siguem capaços de tornar a les institucions i tornar a canviar la vida de la gent”, ha conclòs. La decisió de María Jesús Montero arriba l’endemà que el fins ara líder del PSOE andalús, Juan Espadas, fes un “pas al costat” per “unir forces” i donar suport a una candidatura que suposi un “revulsiu” per al partit i es converteixi en “guanyadora”. Ara, el partit afronta un procés congressual que conduirà al XV Congrés Regional programat per als dies 22 i 23 de febrer a Armilla (Granada). De moment, Montero s’enfrontarà al catedràtic sevillà Luis Ángel Hierro, que vol “impulsar la depauperada democràcia interna”.
María Jesús Montero ha començat plantant cara a Juanma Moreno Bonilla, el líder del PP andalús i actual president d’Andalusia. “Em dol Andalusia, la situació en la qual el PP ha situat Andalusia amb aquesta falta d’ambició i incapacitat d’exercir l’autogovern”, ha lamentat. I ha retret als populars que hagin “renunciat permanentment” a “desenvolupar polítiques que venen ratificades” a l’Estatut d’Autonomia. “Em dol Andalusia perquè té més talent i més capacitat que aquesta resignació disfressada de falsa moderació”, ha afegit. Així mateix, ha carregat contra la gestió de l’actual Junta d’Andalusia, amb majoria absoluta del PP, denunciant que “molta gent està patint perquè no pot rebre atenció sanitària” i que “no hi ha places públiques al sistema d’FP ni en l’educació pública per poder donar oportunitats als que no poden pagar-se uns estudis privats”.
“Gràcies, Juan, el partit t’està immensament agraït”
La vicepresidenta primera del govern espanyol també ha aprofitat per reconèixer públicament la “feina immensa” de Juan Espadas al capdavant del PSOE d’Andalusia en un moment “molt dur” per al partit. “Una organització que a Andalusia sempre ha anat acompanyada de la capacitat de govern i transformació i que ha hagut d’assumir democràticament que hi ha moments que no estiguem directament en un govern, acostumant-nos a una altra tasca tan difícil com la d’oposició”, ha esgrimit. “Gràcies, Juan, el partit t’està immensament agraït”, ha reivindicat. La realitat és que entre el 1978 i el 2019, els sis presidents de la Junta d’Andalusia van ser socialistes. Tanmateix, això va canviar el 2019, quan Juanma Moreno Bonilla, malgrat haver quedat segon a les eleccions, va arribar a la presidència gràcies al suport de Ciutadans i Vox. Posteriorment, en els comicis del 2022, va aconseguir l’actual majoria absoluta. Aquells van ser els únics comicis en els quals Juan Espadas ha estat cap de llista i van ser els primers de la història en els quals el PSOE no va quedar en primera posició.
María Jesús Montero segueix els passos d’Óscar López i Pilar Alegría
María Jesús Montero és la tercera ministra en poques setmanes que fa un pas endavant per liderar federacions autonòmiques del PSOE. El primer va ser Óscar López, ministre de Transformació Digital i excap de gabinet de Pedro Sánchez, que encapçala el PSOE de Madrid (va ser ratificat després que no es presentés cap candidatura alternativa) amb l’objectiu de batre Isabel Díaz Ayuso, a qui va catalogar com “l’epicentre de la pitjor política”. La va presentar com la “millor representant del trumpisme a Espanya” i la va acusar de portar “molts anys sembrant desafecció”. D’altra banda, la ministra d’Esports i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va anunciar fa tres setmanes la seva aspiració de liderar el PSOE d’Aragó i substituir Javier Lambán: “Aquest projecte no exclou ningú. Aquest partit és molt més gran que qualsevol dirigent. En aquest projecte som necessaris tots. Aquí cabem tots, ningú ens dirà el que podem aconseguir. Vaig a totes!”, va proclamar.
Tres noms més en clau autonòmica. Actualment, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, és el líder del PSOE de les Canàries i la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, està al capdavant del PSOE del País Valencià. Per la seva banda, Luis Tudanca, un baró crític amb Sánchez, ha renunciat a liderar el PSOE de Castella i Lleó, immers en una crisi interna oberta des de principis d’octubre del 2024. El favorit per rellevar-lo és Carlos Martínez Mínguez, alcalde de Sòria, cosa que allunya la possibilitat que Óscar Puente (ministre de Transports) o Ana Redondo (ministra d’Igualtat) es postulin per fer-ho.
Una de les poques supervivents de l’arribada de Sánchez a la Moncloa el 2018
Nascuda a Sevilla el 1966, María Jesús Montero és la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz i a la Moncloa: és vicesecretària general del PSOE des de juliol de 2022 i vicepresidència primera del govern espanyol des de desembre del 2023. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Sevilla i tècnica en Funció Administrativa d’Hospitals, va ser consellera de Sanitat d’Andalusia entre el 2004 i el 2013 (amb Manuel Chaves i José Antonio Griñán com a presidents) i consellera d’Hisenda del 2013 al 2016 (amb Susana Díaz).
És ministra d’Hisenda des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa el juny del 2018 i és una de les quatre figures que continuen en el Consell de Ministres des d’aleshores, juntament amb Margarita Robles (ministra de Defensa), Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior) i Luis Planas (ministre d’Agricultura). A més, entre el gener del 2020 i el juliol del 2021, va ser portaveu del govern espanyol. En sis anys i mig, ha estat un dels pilars del govern espanyol, amb un perfil polític clar i molt dura amb el PP. Avui en dia, té dues patates calentes a sobre de la taula: els pressupostos generals de l’Estat del 2025, que estan encara encallats en la negociació amb els partits, i el finançament singular per a Catalunya promesa a ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa.