Una altra vegada al Congrés dels Diputats amb noves proves a sobre de la taula. Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz compareixeran aquest matí a la comissió d’investigació de la Cambra Baixa sobre l’operació Catalunya després de les revelacions que va publicar ElNacional.cat fa poc més d’un any. Els documents, àudios i testimonis als quals va tenir accés aquest diari van acreditar que el president espanyol no era aliè a les maniobres de l’operació Catalunya i van demostrar que tant ell com el ministre de l’Interior van ordenar posar-la en marxa el setembre del 2012, després de la massiva manifestació independentista i que Artur Mas exigís sense èxit a la Moncloa un pacte fiscal per a Catalunya. En la seva primera reaparició pública, el mateix Rajoy va desafiar la comissió d’investigació: “Té l’objectiu de veure si treuen alguna cosa per després anar als tribunals. Ja els dic que ho tenen molt cru”, va proclamar. I ara ha arribat el dia que doni la cara. És la segona vegada que Mariano Rajoy compareix en una comissió d’investigació, després de fer-ho el desembre del 2021 en el marc de la investigació sobre el cas Kitchen (l’operació del Ministeri de l’Interior per sostreure a Luis Bárcenas informació sensible que pogués perjudicar càrrecs del PP). A diferència d’aquella ocasió, Junts i ERC podran preguntar en català. Els encarregats seran els mateixos: Josep Pagès pels juntaires i Gabriel Rufián pels republicans. De fet, Jorge Fernández Díaz serà jutjat pel cas Kitchen i podria escudar-se en això per negar-se a respondre cap pregunta.
📝 Documents secrets incriminen al govern Rajoy en l’operació Catalunya contra l’independentisme
🔍 Toda la investigació d’El Nacional.cat sobre els Papers de l’operació Catalunya
L’operació Catalunya va consistir en un espionatge a polítics i empresaris sense empara judicial i amb accions paral·leles a les realitzades pel Centre Nacional d’Intel·ligència. Ho confirmen unes trenta notes informatives de la policia espanyola entre el 2012 i el 2014: el comissari José Manuel Villarejo informava de les investigacions il·lícites que realitzaven contra polítics catalans a l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz, que remetia les notes a Mariano Rajoy. I hi ha més proves. L’endemà de la revelació publicada per ElNacional.cat, el comissari José Manuel Villarejo va reconèixer en una entrevista a El Món a RAC1 que informava Mariano Rajoy sobre l’operació Catalunya a través de dos assessors de la Moncloa. Així mateix, va subratllar que l’expresident del govern espanyol era el “factor fonamental que estava a l’origen i al cap de totes les operacions que es feien contra l’independentisme”. “Sense aquesta cúpula, era impossible que s’hagués actuat amb l’eficàcia que es va fer”, va reblar.
Mesos més tard, El món a RAC1 va tenir accés a un informe secret del Ministeri de l’Interior titulat “nota secreta per al senyor president sobre informació sensible procedent de Catalunya”. A més, el mateix programa va revelar que el Ministeri de l’Interior va mentir a les autoritats de la Unió Europea perquè tanquessin la investigació sobre l’operació Catalunya. Concretament, una de les investigadores de la Unitat Anticorrupció de la Comissió Europea va preguntar als seus homòlegs espanyols sobre “l’existència d’una unitat secreta de la policia espanyola dedicada exclusivament a buscar irregularitats de polítics catalans amb objectius polítics”. El Ministeri de l’Interior ho va negar tot, va apuntar que existia una unitat dedicada a lluitar contra la corrupció i va desmentir que es dediqués a investigar líders independentistes.
Un altre dels assumptes que estarà avui a sobre de la taula és la branca andorrana de l’operació Catalunya, que està vinculada amb les pressions i coaccions a la Banca Privada d’Andorra perquè revelés suposada informació de Jordi Pujol, Xavier Trias i Artur Mas. Fa vuit mesos, la justícia espanyola va denegar la Comissió Rogatòria Internacional sol·licitada per la magistrada d’Andorra per impulsar la investigació contra Rajoy i altres càrrecs del PP al·legant que la sol·licitud “no concretava una exposició sumària dels fets”. La Fiscalia de Madrid s’havia oposat a la imputació de Rajoy, però l’Institut de Drets Humans d’Andorra, que exerceix l’acusació popular amb l’associació catalana Drets, va demanar a la jutgessa que torni a entregar Comissions Rogatòries de “caràcter urgent”. De fet, aquesta qüestió ja va aparèixer en la compareixença de Rajoy el 2021: “La meva intervenció allà és cap. Amb absoluta franquesa, jo realment fins i tot em perdo, desconec de què m’està parlant vostè en la majoria de les ocasions”, va contestar a preguntes del diputat de Junts Josep Pagès.
Fa tres anys, Rajoy va promocionar el seu llibre en ser preguntat per l’operació Catalunya
Com dèiem, no és la primera vegada que Mariano Rajoy compareix en una comissió d’investigació del Congrés. El desembre de 2021 va anar a la comissió sobre el cas Kitchen. Allà, Josep Pagès va aprofitar per preguntar-li per l’operació Catalunya. Durant l’interrogatori, i arran d’una notícia de l’ABC que explicava que Villarejo havia situat María Dolores de Cospedal (que va ser secretària general del PP del 2008 al 2018) a la “cúpula” de l’operació Catalunya, Pagès li va preguntar si coneixia “contactes” amb Villarejo i si ell “els havia fet algun tipus de mandat”. “No tinc cap dada que això s’hagués produït”, va contestar Rajoy, que va aprofitar per portar a col·lació la seva faceta d’escriptor: “Acabo de treure un llibre que es titula Política per a adults i un dels seus capítols porta per títol Els judicis paral·lels i l’honor dels innocents”.
“Aquest llibre parla del procés independentista i del judici paral·lel?”, li va etzibar el diputat de Junts. I Rajoy va reiterar el seu argument: “Estic intentant fer una apel·lació que atenguem com és de veritat el funcionament de l’estat de dret, que una cosa és l’informe policial, una altra cosa és l’informe fiscal, una altra cosa és l’informe de la UDEF, l’informe de l’UCO, però aquí el que importa és la resolució judicial final”. Obviava premeditadament la campanya mediàtica i política que hi va haver contra Xavier Trias arran d’un informe de la UDEF que estava manipulat.
Per la seva banda, Mariano Rajoy va tenir un enfrontament dialèctic amb Gabriel Rufián. El portaveu d’ERC al Congrés li va retreure quatre vegades que no estava a El Hormiguero i li va recriminar que estigués “faltant el respecte de manera reiterada” a la Comissió i que s’estigués “fotent” d’ella “fent veure que no ha existit” el cas Kitchen. I l’expresident espanyol va mantenir la línia d’atac: “Vostè no pot venir aquí a insultar-me, a dir que soc un mentider i que vaig estar involucrat en casos de corrupció. Li prego que em respecti. [...] Ha vingut vostè a afirmar els seus prejudicis, però vostè no ha demostrat absolutament res. L’únic que ha fet és insultar i agredir [...] Creo que ha fet el ridícul”. Sobre l’objecte d’aquella comissió, Rajoy li va negar que conegués “cap” de les activitats il·legals de Luis Bárcenas: “Si jo m’assabentés que hi hagués activitats que em semblessin reprotxables, hauria canviat de tresorer”.
El PSOE va permetre citar-lo per “conèixer la veritat” després de vetar la seva compareixença durant mesos
No s’ha d’oblidar que la compareixença de Mariano Rajoy arriba després del canvi de posició del PSOE, que la passada legislatura va blindar l’expresident del govern espanyol i va vetar la seva compareixença. Tanmateix, en aquesta ocasió els socialistes es van veure abocats a haver d’incloure’l a la llista de compareixents. Va ser l’abril del 2023 quan el PSOE va fer pinça amb el PP per evitar que comparegués a una comissió d’investigació en la qual només es va convocar l’excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, que va assenyalar Rajoy com a cervell de l’operació Catalunya. Fonts socialistes van al·legar que el seu canvi de parer es devia a les noves informacions que s’havien publicat en les últimes setmanes sobre aquesta qüestió.
Així, per exemple, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va defensar que és “fonamental” aclarir uns de “fets d’extrema gravetat” i el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, va subratllar que l’objectiu era “conèixer la veritat i que es depurin totes les responsabilitats fins a les últimes conseqüències”. Per la seva banda, la portaveu del PSOE, Esther Peña, va reivindicar la necessitat que Rajoy “doni la cara” per “aclarir la veritat” a fi que els ciutadans “no mirin avergonyits” el PP.
Els noms que esperen per comparèixer: Sáenz de Santamaría, Montoro, Cospedal, Mas, Junqueras i Trias
Després d’uns mesos centrada en els càrrecs policials i en les víctimes, la comissió d’investigació comença a posar la lupa en els dirigents polítics. Passades les compareixences de Rajoy i Fernández Díaz, hi haurà tres membres del govern espanyol del PP que esperen el seu torn: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta espanyola entre el 2011 i el 2018), María Dolores de Cospedal (ministra de Defensa del 2016 al 2018 i secretària general del PP del 2008 al 2018) i Cristóbal Montoro (ministre d’Hisenda del 2016 al 2018). A més, també haurà de comparèixer Alicia Sánchez-Camacho (líder del PP català del 2008 al 2017). D’altra banda, en les pròximes setmanes o mesos, la comissió també citarà Artur Mas (president de la Generalitat entre el 2011 i el 2016), Oriol Junqueras (vicepresident català del 2016 al 2017 i líder d’ERC) i Xavier Trias (alcalde de Barcelona entre el 2011 i el 2015).