El govern espanyol va prometre 200 milions d'euros contra la xacra de la violència de gènere als pressupostos de 2018, però finalment seran 80. Darrere d'aquesta xifra, anunciada amb la presentació dels comptes, hi ha una llista de dades que posen en relleu el que critiquen els col·lectius feministes i tota mena d'entitats de diferent ideologia: la presumpta deixadesa de l'executiu de Mariano Rajoy en matèria de gènere i de prevenció de la violència masclista.

A les manifestacions d'ahir arreu de l'estat espanyol per la sentència als cinc membres de la Manada no només hi va haver crítiques als poders judicials, sinó que també es va enfocar la repulsa contra l'executiu espanyol. En van ser una bona prova les esbroncades que va rebre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, sortint d'un acte a Còrdova.

Un dels greuges que denuncien els col·lectius, probablement el d'efectes més recents, va ser l'anunci dels 80 milions de partida pressupostària per al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. 80 milions davant els 200 que s'havien anunciat. El govern espanyol ha forçat que els 120 milions restants els aportin les comunitats i els municipis, unes institucions amb més limitacions en l'àmbit econòmic i que afronten gran part de les partides socials.

Entretant, al conjunt de l'Estat hi ha hagut una baixada substancial dels agents de policia dedicats a l'atenció de les víctimes de violència de gènere. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, s'ha passat de 1.555 efectius destinats a les Unitats Especialitzades en Violència de Gènere el 2012 a 1.322 al tancament de 2017. Això equival a una caiguda d'un 15% en cinc anys, en un sentit contrari clar al que ha passat amb les denúncies de violència de gènere, que no han fet res més que créixer.

Al llarg dels últims deu anys, segons les dades publicades anualment pel Consell General del Poder Judicial, la xifra de denúncies ha passat de 126.293 a 166.260 entre 2007 i 2017, cosa que equival a una pujada d'un 31,6% en una dècada. Pel que fa al nombre de víctimes, des de 2012 —primer any complet amb el govern de Mariano Rajoy— els assassinats de dones s'han mantingut en xifres semblants, rondant els cinquanta morts l'any. Aquesta dada sempre ha estat motiu de debat perquè algunes morts no acaben sent atribuïdes a aquesta xacra, tal com sosté Feminicio.net, que, sense anar més lluny, va afirmar que les víctimes el 2017 van ser gairebé el doble del que van sostenir les institucions (99).

Evidència internacional

Sindicats, partits polítics i tota mena d'organitzacions a Espanya han denunciat la falta de recursos en la prevenció de la violència de gènere. Aquesta denúncia no només ha tingut repercussió a Espanya, sinó en l'àmbit internacional.

De fet, la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW), pertanyent a l'ONU, va suspendre Espanya el 2014 en matèria d'actuacions contra la violència de gènere. Doncs bé, segons va publicar el juliol passat la mateixa organització, l'Estat va pel camí de tornar a rebre aquest avís internacional sobre l'incompliment de la convenció internacional que Espanya va ratificar.