L'escriptor Mario Vargas Llosa ha mort aquest dilluns a 89 anys a la seva casa de Lima. Més enllà de la seva carrera literària, que el va portar a rebre el Premi Nobel de Literatura el 2010, Vargas Llosa també va ser molt actiu políticament, primer al seu país natal, el Perú, i després a Espanya, en una lluita acèrrima contra l'independentisme. Als anys 90, l'escriptor es va presentar a la presidència del Perú, però finalment Alberto Fujimori el va vèncer a la segona volta. L'escriptor també va ser molt crític i combatiu amb l'independentisme català, i fins i tot es va alinear amb el nacionalisme espanyol i va participar en la protesta contra el referèndum del 2017. A més, va simpatitzar amb polítics del PP, com Isabel Díaz Ayuso. Fins i tot, el ja extingit Ciutadans es va plantejar el fitxatge del peruà com a cap de llista a les eleccions a la Comunitat de Madrid del 2019.
L'independentisme, el "gran problema d'Espanya"
Vargas Llosa va viure cinc anys a Barcelona, circumstància, però, que no va originar-li cap mena de simpatia envers el moviment independentista. El 2017, abans del referèndum de l'1-O, en una entrevista en una emissora colombiana, va lamentar: "No m'hauria pogut imaginar mai que Catalunya retrocedís cap al nacionalisme primitiu". I es mostrava sorprès que els catalans "puguin estar a favor d'una cosa tan retrògrada com el nacionalisme". Segons reflexionava Vargas Llosa, l'independentisme "és sens dubte el problema més gran que té Espanya" i que durant els cinc anys en què ell va viure a Barcelona "va fer molts amics catalans i cap era independentista". En diverses ocasions, l'escriptor va expressar la seva contrarietat pel que considerava "un relat fictici".
Al llarg dels anys, han estat moltes les manifestacions de Vargas Llosa contra el catalanisme i a favor de tots aquells que s'hi havien mostrat contraris. El 2018, en un acte de commemoració dels 40 anys de l'actual Constitució espanyola, va lloar el discurs que Felip VI va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, just després del referèndum de l'1-O. Segons va defensar l'escriptor peruà-espanyol, els 40 anys han estat de "democràcia, legalitat i llibertat", i que han estat "el millor que li ha passat i que ha fet Espanya". El premi Nobel també va arribar a afirmar que “no hi ha partit més tradicionalista i reaccionari que la CUP”, en canvi, de Ciutadans, assegurava que no hi havia "partit més progressista".
Participació en manifestacions contra l'independentisme
El posicionament de l'autor de La fiesta del chivo contra l'independentisme el va portar a participar en manifestacions. La primera en què se'l va veure va ser l'organitzada per Societat Civil Catalana (SCC) l'octubre del 2017. Acompanyat de la plana major del Partit Popular i d'UPyD, l'escriptor va tancar la manifestació amb un discurs a l'estació de Sants on va alertar que “la passió pot ser perillosa quan la mou el fanatisme i el racisme. La pitjor de totes és la passió nacionalista”.
En una mobilització en la qual, segons SSC, van participar 950.000 persones, Vargas Llosa es mostrava a favor de la unitat d'Espanya i va definir el dia com “la millor demostració” que hi ha un sector “molt ampli de catalans” que no volen el “cop d'estat propiciat pel Govern” amb el referèndum de l'1-O". "Es necessita molt més que una conjura colpista de Puigdemont, Junqueras i Forcadell per destruir el que han construït 500 anys d'història. No ho permetrem", va advertir. I va demanar: "No volem que els bancs i les empreses se'n vagin de Catalunya com si fos una ciutat medieval assetjada per la pesta".
A favor de Bolsonaro
Els posicionaments polítics de Vargas Llosa també es van estendre al Brasil. El 2022 va mostrar el seu suport a l'ultra Jair Bolsonaro de cara a les eleccions del Brasil. L'escriptor no volia que guanyés el candidat alternatiu Luiz Inácio Lula da Silva, i així ho va expressar en una xerrada a l'Uruguai. "El cas Bolsonaro és molt difícil. Les pallassades de Bolsonaro són molt difícils d'acceptar per a un liberal. Però ara, entre Bolsonaro i Lula, per descomptat que prefereixo Bolsonaro. Fins i tot amb la bogeria, Bolsonaro no és Lula". Segons l'escriptor, Lula era un polític considerat amb afecte a Europa tot i que va ser condemnat "per lladre".