No, la Casa Reial no sempre ha estiuejat a Marivent. Va començar a fer-ho l'any 73, ara fa mig segle. Abans, l'edifici fou propietat del pintor, col·leccionista d'art i mecenes egipci Ioannes Saridakis (o Joan de Saridakis) —que es va enamorar de Mallorca i volia deixar en herència als illencs el seu meravellós palau, que havia de ser un museu gratuït i obert per a tothom. Però als aleshores prínceps Joan Carles i Sofia també els va agradar l'illa, de manera que les autoritats van buscar-los-hi una residència fixa. I dos més dos són quatre: aquesta és la història de Marivent, Saridakis i 50 anys d'un espoli borbònic als mallorquins.

❓ Quant costa el palau de Marivent, residència d'estiu de Felip VI, a les Balears?

Tal com va explicar l'escriptor, divulgador i professor mallorquí Antoni Janer en un fil de Twitter, Saridakis fou un artista nascut el 1877 a la ciutat egípcia d'Alexandria. A 18 anys, va emigrar a Xile i va fer fortuna com a enginyer de mines —cosa que li va permetre dedicar-se a la seva gran passió, l'art. És d'aquesta manera que un dia va visitar una exposició del pintor mallorquí Antoni Ribas, que el deixà meravellat amb els seus paisatges impressionistes de l'illa i va decidir visitar-los. Va ser el 1920 quan va arribar a Mallorca per primera vegada, tot establint-s'hi definitivament tres anys després amb la seva dona xilena, Anunciación Marconi Taffani.

El Museu d'Art Saridakis

Va ser aleshores quan la parella va comprar un solar a Cala Major (a cinc quilòmetres de Palma), on van construir Marivent. L'edifici fou projectat el 1924 per l'arquitecte Guillem Forteza com un encàrrec de Saridakis, tot acabant la construcció el 1925. D'estil regionalista amb tocs modernistes, l'interior estava decorat amb més d'un centenar de mobles i altres objectes d'un alt valor artístic. Tenia una biblioteca d'uns 2.000 volums, disposava de 33.000 metres quadrats amb jardins i una gran torre. Seria el lloc on Saridakis gaudiria de les vistes sobre la badia de Palma fins a la seva mort, l'any 1963. Dos anys més tard, el 1965 la dona va cedir l'edifici, els terrenys i la col·lecció a la Diputació Provincial de les Illes Balears. Però ho va fer sota una condició: que s'hi fes un museu gratuït obert a tothom, el Museu d'Art Saridakis —una mena de regal al poble mallorquí.

Com ja ens imaginem, no es va complir la condició imposada per la família de Saridakis. I és que a principis dels anys 70, els prínceps Joan Carles i Sofia van començar a estiuejar a Mallorca. Sempre s'allotjaven en hotels, de manera que les autoritats illenques van buscar-los-hi una residència fixa. Efectivament, seria Marivent. Però hi havia un problema: els estatus de la Fundació Saridakis no contemplaven la possibilitat que l'edifici es convertís en una finca privada i només recollien que podia servir com a residència de caps d'Estat —mentre que Joan Carles, aleshores, tan sols era successor de Franco. Què va passar? Doncs que el 1973, ara fa 50 anys, als estatuts s'hi va afegir "caps d'Estat i successors". Tot seguit, la Diputació va cedir l'ús del palau als prínceps i tant el museu com tot l'edifici van ser tancats al públic. 

Recuperem Marivent

La família de Saridakis va acatar la decisió a contracor, però no va acceptar que les obres del museu es quedessin a la nova residència reial d'estiu. Llavors, ho van denunciar i van passar per un procés judicial mitjançant el qual l'any 1988 van recuperar tots els objectes de l'edifici. És a dir, que el Consell de Mallorca va haver de retornar tota la col·lecció de l'artista als hereus —que se la van emportar a Barcelona. A més, i seguint la voluntat de Saridakis, el Govern balear va aconseguir l'any 2017 que una tercera part dels jardins s'obrís al públic (fora del període de vacances de la monarquia).  

Va ser l'any 2020 quan es va constituir una plataforma per a la restitució completa de Marivent als ciutadans de les Balears, anomenada Recuperem Marivent. Aquest dijous 3 d'agost, coincidint amb el 50è aniversari de l'espoli borbònic, l'entitat va convocar una protesta davant del palau a la qual van participar prop d'un centenar de persones —amb el suport d'entitats com el Consell de la República. Els crits d'"arruix Borbons" van travessar els murs de l'edifici, tot reivindicant-ne el retorn mig segle després.