Fernando Grande-Marlaska es mulla. El ministre d'Interior s'ha referit a una de les qüestions clau que van formar part de l'acord d'investidura entre el PSOE i l'independentisme i que van fer possible la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol. El lawfare contra els líders del procés, el que és sinònim de la persecució judicial amb l'objectiu d'inhabilitar un adversari polític, va arribar a encallar les negociacions entre Junts i els socialistes i també ha estat un dels punts de trobada dels juntaires amb ERC. Ara, Marlaska ha contradit aquell acord amb l'independentisme sense deixar marge de dubte. "No existeix lawfare a Espanya", ha dit en una entrevista a La Vanguardia.
Les declaracions sorprenen, si més no perquè aquest concepte va aparèixer explícitament al text de l'acord d'investidura firmat entre el PSOE i Junts. A més, els socialistes van permetre amb el seu vot al Congrés crear les comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A, l'Operació Catalunya i l'espionatge amb Pegasus, un moviment clau perquè l'independentisme pogués perseguir possibles casos de lawfare, si bé el PSOE posteriorment va vetar que els jutges haguessin de declarar-hi. Fins i tot Pedro Sánchez va obrir la porta a l'existència de lawfare a Espanya, si bé posant com a exemple aquell que practica el Partit Popular en casos com el bloqueig del Consell General del Poder Judicial. En tot cas, Marlaska ha estat clar, afirmant que els magistrats espanyols "compleixen els seus deures amb estricte acatament a l'ordenament jurídic en paràmetres d'independència i imparcialitat".
Així, sobre el fet que el jutge Manuel García Castellón —que porta la causa de Tsunami Democràtic— hagi acordat investigar Carles Puigdemont i 11 altres noms de l'independentisme per terrorisme, el ministre d'Interior no s'ha volgut mullar. "Les resolucions judicials estan per respectar-se, totes elles", ha dit. Marlaska és un magistrat, i la mateixa Fiscalia va acusar García Castellón d'imputar aquest delicte de terrorisme a Puigdemont sense cap indici. Però ha preferit argumentar que "quan les causes no estan definitivament jutjades, encara s'ha de ser més cautelós en la seva valoració".
No hi ha xoc entre govern i jutges per l'amnistia
L'impuls d'una llei d'amnistia per als líders de l'independentisme també ha generat recels i enuig d'un important gruix de la comunitat judicial. Són diverses les associacions de magistrats, així com institucions de jutges, que han sortit a criticar el moviment del govern espanyol per donar suport al requisit de l'independentisme d'una mesura de gràcia per als impulsors del procés. Però Marlaska no ho veu així. "Entre el poder executiu i el judicial no hi ha cap enfrontament, perdoni que dissenteixi", diu el ministre. "El poder judicial, format pels més de 5.500 jutges que cada dia dicten sentències, és un exemple d'independència i imparcialitat, la base de l'estat de dret".
L'escorta de Puigdemont i la Prefectura de Via Laietana
A l'entrevista, Marlaska també es refereix a la petició d'escorta per a Carles Puigdemont. Fa un mes, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va assegurar que Interior tramitaria aquesta demanda feta per la Generalitat en nom del president a l'exili. Marlaska ha explicat que s'ha demanat un informe a l'Advocacia de l'Estat i que estan "pendents de rebre'l". Un anterior informe el 2018 ja va descartar la necessitat d'escorta, però el ministre defensa que l'òrgan es pronunciï de nou perquè els informes "han de ser actualitzats o ratificats en el seu cas, però sempre acompanyat el moment de la petició".
Per acabar, el ministre s'ha referit també a la històrica demanda de l'independentisme que és traspassar l'edifici de la Prefactura de la Policia Nacional, ubicat a la Via Laietana. Malgrat que el PSOE va aprovar fa anys una moció per fer efectiu aquest moviment, ara Marlaska ha argumentat que no li consta "que s'estigui demanant el traspàs". "Jo diré una cosa important: no està sobre la taula, ni molt menys", ha assegurat amb contundència. Malgrat que les crítiques pels casos de violència policial i tortures en aquest espai, el ministre ha dit que "els edificis on es van cometre delictes execrables en aquests 40 anys estan sent resignificats per tots els funcionaris públics, siguin guàrdies civils, policies nacionals o funcionaris civils de l'Estat que estan treballant amb escrupolós respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals".