Dimarts passat, el Tribunal Suprem va donar la raó al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos en la seva topada contra el Ministeri d'Interior, en mans de Fernando Grande-Marlaska. El guàrdia civil denunciava el nomenament de tres generals de l'Institut Armat després que el govern espanyol els aprovés de nou, després que fossin invalidats l'any passat. Segons Pérez de los Cobos, tots tres nomenaments passaven per alt la seva candidatura i si bé encara no se saben els detalls de la sentència, Interior no descarta que se'ls obligui a ascendir al coronel. Tanmateix, segons informa OKDiario, si la justícia imposa aquest ascens, el Ministeri d'Interior podria dilatar els terminis el màxim possible perquè, amb l'arribada del desembre, Pérez de los Cobos faci els 61 anys i hagi de jubilar-se forçosament.
Malgrat que el Suprem imposi d'alguna manera l'ascens que ha negat repetidament Interior a Pérez de los Cobos, l'edat li juga en contra. Si des del ministeri s'acorda deixar que corri el rellotge abans de complir les exigències del tribunal, només els caldria esperar fins al 13 de desembre. Aleshores, el coronel faria 61 anys, límit d'edat per aquest càrrec i, conseqüentment, hauria de jubilar-se. Segons informa el mateix digital, a Interior no hi ha cap intenció d'ascendir Pérez de los Cobos, al marge de la sentència.
Defensa dels nomenaments
Just després de donar-se a conèixer la decisió del Suprem, Interior ha defensat els seus nomenaments. Segons fonts d'Interior d'Europa Press, el departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska esperarà conèixer la sentència avançada pel Suprem, si bé assenyala que "tot indica que caldrà retrotreure les actuacions a algun punt concret del procés d'ascens". D'aquesta manera, Interior assumeix que haurà de "corregir l'error formal que hagi pogut detectar el Suprem i tornar a acordar l'ascens a general anul·lat, tràmit en el qual la Direcció General de la Guàrdia Civil tornarà a proposar, com ha fet fins ara, el candidat més idoni per al càrrec".
L'alt tribunal ja va ordenar el 2023 la seva restitució en el càrrec de cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, del qual va ser destituït el maig del 2020, després que membres de la policia judicial de la mateixa comandància lliuressin un informe a la jutge que portava el cas de la manifestació del 8-M i la seva possible influència en l'expansió de la covid-19. Anteriorment, havia tingut un paper destacat en la seva actuació durant el procés i el referèndum de l'1-O.