El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha mostrat molt crític amb les declaracions de l'exministre José Barrionuevo en una entrevista aquest diumenge a El País, en la qual parlava dels GAL i la "guerra bruta" de l'Estat contra ETA, i on també es referia a l'intent de detenció del membre d'ETA Larretxea Goñi en territori francès i reconeix que va ordenar "alliberar Segon Marey" després del seu segrest. El ministre s'ha mostrat contundent i ha deixat clar que "això dels GAL, van ser actuacions terroristes", tal com "va dir la Justícia" i d'una gravetat màxima, ha afegit. Grande-Marlaska ha assenyalat que amb ETA "va quedar clar que els únics mitjans que van fer possible la derrota d'ETA van ser el que sempre vam creure els demòcrates, que és l'Estat de dret i l'aplicació de la llei, que és el que van fer els nostres cossos i forces de seguretat de l'Estat".

Grande-Marlaska és l'únic membre del govern espanyol i del PSOE que s'ha manifestat. Aquest mateix dilluns, la portaveu socialista, Pilar Alegría, no es va manifestar, en canvi, els socialistes bascos sí han reaccionat de manera contundent contra Barrionuevo. 

Investigacions sobre les declaracions de Barrionuevo

La diputada guipuscoana de Mobilitat i Ordenació del Territori del Partit Socialista d'Euskadi, Rafaela Romero, va afirmar aquest dilluns que "igual que un 'ongi etorri' (homenatges públics als presos d'ETA que surten de la presó) humilia les víctimes" del terrorisme d'ETA, també ho fa l'exministre José Barrionuevo amb les seves declaracions. Després d'advertir que mai no justificarà que la "història de la violència d'ETA" es prolongui a través una resposta d'una violència de l'Estat "fosca, covarda i deplorable", Romero ha considerat que sempre és "molt més greu i deplorable" aquesta última perquè l'Estat està per intentar protegir. Romero ha considerat que un estat de dret no pot ser passiu davant d'aquestes afirmacions, de tal manera que "no es pot fer apologia de la violència en un mitjà de comunicació". 

Marlaska i la massacre de Melilla

El ministre de l'Interior insisteix a defensar que en el salt a la tanca de Melilla que es va produir el passat 24 de junys, en el qual van morir almenys 23 persones, "no haver-hi cap mort en territori espanyol". A més, ha demanat que no s'oblidi que es va produir "un atac violent a una frontera de la UE", davant el qual l'institut armat va actuar amb "proporcionalitat, legalitat i necessitat que els esdeveniments requerien". La polèmica s'ha revifat a conseqüència d'un documental de la BBC on es qüestiona les versions d'Espanya i el Marroc i asseguren que molts dels successos que les autoritats espanyoles situen en "terra de ningú", en realitat, van passar en territori espanyol. Aquest dilluns es van mostrar les imatges a tots els grups parlamentaris en la Comissió d'Interior del Congrés a porta tancada. Segons informava EFE, diversos diputats que van viatjar dilluns a la frontera de Melilla amb Nador per visitar el pas fronterer i la Comandància de la Guàrdia Civil, la delegació va poder veure un resum de les imatges d'aquella tragèdia i van assenyalar que la resta seran mostrades en el Congrés. Les imatges que els han mostrat eren aèries i en elles van poder veure el moment de l'allau, el trencament de la porta d'accés al pati a Espanya i "cossos d'immigrants en territori espanyol", segons indicava a EFE un dels diputats.