“Als dispositius de control i vigilància establerts per la policia espanyola i la Guàrdia Civil a la frontera amb França, així com a ports i aeroports, no es va detectar en cap moment la presència del pròfug Carles Puigdemont”. El Ministeri de l’Interior dona explicacions al Tribunal Suprem per la no detenció de Puigdemont i la seva posterior tornada a Waterloo. En la seva resposta al requeriment del jutge Pablo Llarena, el ministeri encapçalat per Fernando Grande-Marlaska afirma que la policia espanyola i la Guàrdia Civil no van detectar el president a l’exili “en cap moment” travessant la frontera entre França i l’estat espanyol i assegura que el dispositiu per detenir Puigdemont a Catalunya anava a càrrec dels Mossos d’Esquadra. En una nota de premsa, el Ministeri de l’Interior assenyala que va oferir a la Generalitat “qualsevol suport operatiu” per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil després que, a través dels canals i mitjans habituals de comunicació, la policia catalana els informés del “disseny del seu dispositiu específic i especial” per detenir Puigdemont. Ara bé, aquesta ajuda no va ser “requerida” pels Mossos, més enllà dels “suports habituals prestats a través de la taula de coordinació operativa i d’intercanvi d’informació i intel·ligència”, segons apunta l’informe.
Això sí, el Ministeri de l’Interior reconeix que, “una vegada coneguda la fuga de Puigdemont”, va impartir instruccions al cap superior de policia i al cap de la Guàrdia Civil a Catalunya perquè “s’activessin els recursos operatius i d’intel·ligència extraordinaris de tots dos cossos” per localitzar i procedir a la seva detenció. També es va reforçar la vigilància de ports i aeroports i es van establir dispositius operatius a certes vies públiques, en especial aquelles que condueixen o estan pròximes a la frontera amb França, tot i que “les vies d’alta capacitat van quedar sota la responsabilitat” dels Mossos d’Esquadra. Aquests dispositius van estar vigents fins al dissabte 10 d’agost. A més, des d’abans del 8 d’agost, tant la policia espanyola com la Guàrdia Civil “van mantenir activats els controls a fronteres, ports i aeroports i al conjunt de Catalunya”, sobretot a la ciutat i a l’àrea d’influència metropolitana de Barcelona.
Malgrat això, el Ministeri de l’Interior s'espolsa les responsabilitats d’una possible detenció de Puigdemont a Barcelona i s’escuda en “la competència i les capacitats operatives dels Mossos d’Esquadra com a policia integral a Catalunya en matèria de seguretat ciutadana, policia judicial i d’investigació criminal i policia administrativa”, d’acord amb l’article 164 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El Ministeri de l’Interior esgrimeix que, per aquesta raó, la policia espanyola i la Guàrdia Civil “no van dur a terme operatius paral·lels per detenir l’expresident”.
No es va preveure tancar l’espai Schengen
D’altra banda, el document recorda que l’article 67 del Tractat de la Unió Europea garanteix l’absència de controls de persones a les fronteres interiors, que “han de poder travessar-se a qualsevol lloc sense que es faci cap inspecció fronterera de persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat”. Interior argumenta que aquestes limitacions “dificulten” que qualsevol dispositiu de control policial pugui “garantir una impermeabilitat absoluta, fins i tot disposant d’informació prèvia o de dispositius legals de control o seguiment”.
A més, el ministeri de Marlaska posa en relleu que només es poden restablir de manera temporal els controls a les fronteres interiors per “l’existència d’una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior”. Tanmateix, es tracta d’una mesura “d’últim recurs” que, segons Interior, “no està prevista per a supòsits” com el retorn de Puigdemont. A tall d'exemple, recorda que a Espanya es van restablir els controls a les fronteres interiors Schengen, de “manera excepcional”, durant la celebració de la cimera de l’OTAN a Madrid el juny del 2022 o amb motiu de la pandèmia de Covid-19 el 2020.
“La detenció de Puigdemont ha estat, és i serà un objectiu operatiu”
Així mateix, el Ministeri de l’Interior assegura que la detenció de Puigdemont “ha estat, és i serà, fins al seu compliment, un objectiu operatiu per a totes les unitats i serveis policials del Ministeri de l’Interior” i indica que està inclòs en la Base de Dades d’Assenyalaments Nacionals des del 3 de novembre del 2017, amb les “successives modificacions” que hi ha hagut. D’aquesta manera, l'11 de juny passat, quan Llarena va decidir mantenir en vigor l’ordre de detenció de l’expresident, es va incloure en l’apartat “d’ordres de recerca” i es va donar trasllat a l’Ertzaintza, la Policia Foral de Navarra i els Mossos d’Esquadra, que són els “cossos policials autonòmics al territori dels quals hi ha frontera amb França”.
Junts retreu al govern espanyol que volgués detenir Puigdemont “en lloc de plantar cara a Llarena”
La reacció de Junts a l’informe del Ministeri de l’Interior ha arribat de manera immediata per part d’Eduard Pujol. El nou portaveu juntaire al Senat estava participant en la compareixença del ministre José Manuel Albares per exposar la posició del govern espanyol sobre les eleccions a Veneçuela i ha aprofitat els últims minuts de la seva segona intervenció per referir-se a l’intent de detenir Puigdemont. “És cert que vostès, en lloc de plantar cara a Llarena, volien detenir el president Puigdemont?”, li ha preguntat.
“El govern espanyol, que diu defensar els drets fonamentals i diu estar al costat de la democràcia, va oferir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al Govern de Catalunya per detenir el president Puigdemont? D'això en diuen diàleg”, ha insistit. I ha retret a l’executiu presidit per Pedro Sánchez que aquesta sigui la seva manera de “defensar la sobirania” del Congrés dels Diputats i de les lleis que s’hi aproven. “Ministre, no anem bé, haurem de parlar de l’Acord de Brussel·les”, ha advertit Eduard Pujol en relació amb el pacte entre el PSOE i Junts a canvi de la investidura de Pedro Sánchez.