Després d'un llarg procés, la nova llei de memòria democràtica ja és una realitat i després que es publiqués dijous al BOE, aquest divendres ja es comencen a veure els seus efectes. En el dia a dia de la majoria de la població els canvis introduïts per aquesta normativa no té un gran efecte, però qui tenia un títol nobiliari que li permetia viure com un autèntic aristòcrata després que els hi fos concedit per la dictadura de Franco, avui s'ha aixecat com qualsevol ciutadà més: ja no són ni senyors, ni ducs, ni marquesos ni comptes. Com la Ventafocs, a les 12 de la nit han passat de formar part de l'aristocràcia a perdre tots els títols, amb l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, que comporta l'extinció automàtica de qualsevol títol concedit entre 1948 i 1978 i que representin un "enaltiment de la Guerra i la Dictadura". En total, 29 persones s'han deixat els seus títols pel camí i aquestes són els més destacats. 

  1. Carmen Martínez-Bordiú: La neta, netíssima, més famosa de Franco. Una habitual de la premsa rosa, especialment per la seva vida sentimental, que fins avui era Duquessa de Franco, títol que va rebre de la seva mare Carmen Franco Polo, filla única de Franco i Carmen Polo, i de qui n'era la primogènita. Carmen Franco va ser Duquessa fins que va morir el 2018 i des que el rei Joan Carles I li va concedir aquest títol pocs dies després de la mort del dictador, el novembre de 1975. Martínez Bordiu també havia estat duquessa de Cadis, pel seu matrimoni amb Alfons de Borbó, entre 1972 i 1982 i el seu fill Luis Alfonso de Borbó assegura ser l'hereu del tron de França, sota el nom de Lluís XX. 
  2. Francisco Martínez-Bordiú Franco. Més conegut com a Francis, germà de Carmen i també net de Franco. Noble des del 1988, com a segon senyor de Meirás, un altre títol que Joan Carles I li va donar a la vídua de Franco, per destacar el seu paper en "una gloriosa etapa històrica de la nostra pàtria". Quan va morir el seu pare, l'any 1998, també es va convertir en el marquès de Villaverde. Martínez-Bordiú ha titllat de "bajanada" la nova llei de memòria democràtica i ja ha avançat que ell seguirà sent "senyor", encara que Pedro Sánchez no ho vulgui. 
  3. Juan Yagüe Martínez del Campo. Militar i duc des de 1959 després de la mort del seu pare, el general Juan Yagüe Blanco. Creat per Franco el 1952, aquest ducat va ser dissenyat per Franco per agrair-li a un dels seus col·laboradors més estrets durant el cop d'estat de 1936 el seu paper, a qui li va agrair la seva "lleialtat i amor a Espanya". Yagüe pare va ser falangista i també formava part dels coneguts com a africanistes i va ser a la guerra del Marroc on va conèixer el dictador. Va ser el comandant del cos de l'Exèrcit Marroquí a la batalla de l'Ebre i ha passat a la història com a responsable de la massacre de Badajoz. 
  4. Gonzalo Queipo de Llano y Mencos. El 1950, Franco va crear el marquesat de Queipo de Llano en honor al seu amic i general Gonzalo Queipo de Llano y Sierra, recordat especialment al sud d'Espanya per la repressió que va dur a terme a ciutats d'Andalusia, sobretot Sevilla, segueix enterrat a la Basílica de la Macarena a Sevilla amb tots els honors, i a diferència dels Primo de Rivera, la seva família no ha fet res per evitar que sigui el govern espanyol qui l'exhumi amb l'entrada en vigor de la nova llei de memòria democràtica. L'últim marquès ha estat el net d'aquest franquista que abans havia estat  inspector general de l'Exèrcit durant la II República, contra la qual es va acabar revoltant. A més, Gonzalo Quipo de Llano sempre ha estat assenyalat com el responsable de l'afusellament de Federico García Lorca. 
  5. Emilio Mola Pérez de Labora. El net del general Emilio Mola Vidal, un dels protagonistes de la guerra civil ha perdut el ducat que Franco va crear en honor del seu avi el 1948. Mola va estar darrere de la sublevació militar a Navarra després d'un paper molt rellevant durant la dictadura de Primo de Rivera i va morir durant el conflicte quan es va estavellar el bimotor en què viatjava. Va ser un dels planificadors del cop d'estat del 36 i també de la repressió per als republicans, aplicades durant el franquisme. Tot i la creació del ducat, la mala relació entre Mola i Franco era de sobres conegudes i fins i tot s'ha planejat que el dictador fos darrere de l'accident aeri, però mai s'ha arribat a comprovar. 
  6. José Calvo-Sotelo i Olry de Labry. Dotze anys després del cop d'estat, el 18 de juliol del 48, Franco va crear el ducat de Calvo Sotelo, que va concedir a una de les peces clau durant la dictadura de Primo de Rivera i assassinat per un escorta del socialista Indalecio Prieto. En el seu moment es va definir com un "estadista lleial" i la seva mort com a "deslleial, comesa pels esbirros del poder". El seu net, José Calvo-Sotelo i Olry de Labry, era el titular del ducat, ara desaparegut. 
  7. Fernando Primo de Rivera i Oriol. El seu oncle segon va ser el fundador de la Falange i només ha estat marquès durant dos anys, ja que abans tenia aquest paper el seu pare, Miguel Primo de Rivera i Urquijo, que també va ser alcalde franquista de Jerez. El seu germà, Pelayo, també ha perdut el seu títol.