El govern de Mohammed VI avisa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que la crisi institucional amb el Marroc encara no s'ha acabat i li recorda els "favors" que van fer a Espanya contra l'independentisme català. De fet, el pols tot just acaba de començar i vol anar més enllà de la declaració de demà del líder del Polisario, Brahim Ghali, davant l'Audiència Nacional per una querella oberta, acusat de presumptes crims contra la humanitat. El ministre d'Exteriors marroquí, Nasser Bourita, ha assegurat que "veu insuficient l'actitud de la Moncloa en el posicionalment ferm a favor de respectar un Sàhara integrat" dins el seu país.
"El Marroc va rebutjar la visita d'un líder separatista"
Però la carta dedica un extens paràgraf a recordar com el Marroc sempre ha ajudat l'estat espanyol a combatre l'independentisme català. I fins i tot situa fets concrets prou rellevants: "No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí. La nostra política amb Espanya sempre ha estat clara. Durant la crisi catalana, el Marroc no va optar per la neutralitat, sinó que va ser un dels primers a posar-se al costat de la integritat territorial i la unitat nacional del seu veí del nord de manera clara i contundent".
El ministre Bourita va més enllà i posa dates: "Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut des del Palau Reial marroquí? L'any 2012, una delegació econòmica del govern català va voler visitar-nos i vam decidir modificar el programa, a petició del govern espanyol, perquè aquesta delegació no fos rebuda a alt nivell i que totes les entrevistes es fessin en presència del representant de l'ambaixada d'Espanya a Rabat". I no acaba aquí: "L'any 2017, vam seguir la mateixa coherència i vam decidir rebutjar la petició d'una visita i una reunió d'un gran líder del separatisme català", sense especificar el nom i cognoms.
Per això, el comunicat conclou: "Així doncs, estem en el dret de no esperar menys d'Espanya, perquè aquest és el principi d'una veritable entesa". Per tot plegat, la crisi migratòria viscuda a Ceuta podria ser l'entremès de tot el que vindrà a partir d'ara.
El govern marroquí va més enllà de la rebuda que ha tingut Ghali en un hospital de La Rioja, on ha aconseguit recuperar-se de la Covid-19: "L'origen de la crisi no es limita a la seva arribada i sortida. El fons de tot plegat és que les intencions hostils d'Espanya amb el Sàhara no ens agraden". Sembla que la Moncloa ha tocat el moll de l'os dels marroquins en un assumpte que consideren "sagrat". I demà, quan vegin el líder del Polisario entrant a l'Audiència Nacional, certifiquen que "Espanya reconeixerà haver rebut a casa seva, de forma intencionada, oculta i fraudulenta, una persona processada amb denúncies de víctimes fins i tot espanyoles".
La premsa marroquina ja es va avançar
L'avís del govern de Mohammed VI arriba fomentat per l'opinió pública del seu país. La setmana passada, l'editorial del diari Al Ahdath Al Maghribia, una publicació independent i socialista que surt en defensa de la unitat del seu país, ja va avisar l'estat espanyol que no es fiqués en els assumptes interns i la disputa amb el poble sahrauí.
A més, va entrar en la comparativa i interpel·lava directament la Moncloa: "Per capgirar l'equació, què passaria si el Marroc donés suport al referèndum català del 2017 i Carles Puigdemont fos acollit i sortís el nostre ministre d'Afers Exteriors a dir que es fa per motius humanitaris, però que això no afectarà en cap cas la relació amb Espanya? Ells expliquen que Carles Puigdemont va trair-los, va violar la llei i va exercir pressió sobre el poder judicial i el van titllar d'haver comès crims contra la humanitat".