Marta Felip, que era alcaldessa de Figueres l’1-O del 2017, ha rebut l’amnistia aquest dijous per part del jutjat penal 2 d’aquesta ciutat. Felip, que estava pendent de judici per desobediència a causa del referèndum, es converteix així en la primera alcaldessa de l’1-O que es beneficia de la llei d’amnistia, informa l’agència ACN.
L’exalcaldessa de Figueres ha rebut l’amnistia perquè un cop va entrar en vigor la norma el seu advocat, Carles Monguilod, va presentar un escrit al jutjat demanant que s’apliqués l’amnistia i la fiscalia va avalar aquest criteri en considerar que era un dels supòsits que contempla la normativa. La interlocutòria del jutjat penal 2 examina els fets pels quals la fiscalia acusava Marta Felip i decideix que “la conducta descrita té un encaix perfecte en la llei”.
En el seu escrit, la defensa recordava que en cas d’anar a judici no hi hauria pogut haver una sentència condemnatòria perquè la seva clienta “no va cometre cap acte que es pugui considerar delicte segons el Codi Penal”. El referèndum d’independència de l’1-O va tenir moltes derivades a la via penal, entre aquestes algunes que implicaven alcaldes i alcaldesses de Catalunya, que van ser acusats d’un presumpte delicte de desobediència.
El jutjat d'instrucció 6 de Figueres va considerar que existien indicis de delicte i la causa va arribar fins al jutjat penal 2 de la capital alt-empordanesa. Va existir un primer intent de vista oral, el febrer del 2023, però es va suspendre a causa de la vaga de lletrats de l'administració de justícia i quedava pendent que el jutjat establís una altra data per a la seva celebració.
D’acord amb la interlocutòria del penal 2, després de la petició de la defensa, la fiscalia va avalar el mateix criteri i, al seu informe, apuntava que els fets recollits a l'escrit d'acusació podien tenir "encaix" en la llei d'amnistia. La fiscalia defensava que Marta Felip, com a alcaldessa, va promoure o almenys "consentir" l'obertura dels col·legis electorals i que va fer tasques de "direcció, organització, seguiment, informació i supervisió" de l'1-O a través de les seves xarxes socials.
Fent una anàlisi de la llei i el relat de fets, el jutjat conclou: "Allò que és cert és que la conducta descrita a l'escrit d'acusació del ministeri fiscal com a realitzada per part de Marta Felip té un encaix perfecte en el supòsit de fet que recull la lletra b) del citat precepte per definir l'àmbit d'aplicació de la llei orgànica". Aquest supòsit és el que considera que s'ha d'aplicar l'amnistia "als actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l'1 d'octubre del 2017 per qui no tenia competències per fer-ho".