La portaveu de Convergència, Marta Pascal (Vic, 1983) considera que els nous lideratges que reclama Artur Mas per impulsar la refundació del partit han de servir per reconnectar aquesta formació amb la societat. Admet que CDC ha tingut a vegades mandra i inèrcies internes que li han impedit fer els canvis que la societat reclamava, però pronostica que el procés de refundació és ara imparable.
El corrent de la CUP Endavant ha fet un document molt crític amb l’acord amb JxSí on hi diu que han aconseguit “trencar amb el lideratge suprapartidista d’Artur Mas...”. Tenim un acord d’estabilitat parlamentària amb la CUP, no amb un dels seus corrents. La polifonia que té la CUP l’han de resoldre ells. No és de rebut el que diuen, perquè Artur Mas va fer un pas al costat, però en un exercici de sentit de país. Ells van decidir situar un veto en una persona i Mas va fer un moviment de país.
Endavant afegeix: “som conscients que aquest lideratge suprapartidista pot reaparèixer fins i tot amb més força...”. No serà Endavant qui defineixi què és un lideratge o quin lideratge està per sobre de quin altre, sinó que serà la gent.
El lideratge de Mas està consolidat i el pas al costat encara li dóna més aquesta aurèola de lideratge
Per tant no han neutralitzat la figura de Mas? El seu lideratge està consolidat i el pas al costat encara li dóna més aquesta aurèola de lideratge davant la societat catalana.
Quin paper tindrà l'expresident en els mesos vinents? Pel que fa a la refundació del partit, un paper clau. En paral·lel, ha plantejat també crear aquesta plataforma que vol tenir una vocació d’obertura molt àmplia a la societat catalana i, que ha d’acabar confluint en un instrument de centre sobiranista, amb una amplitud ideològica molt important, des de liberals a socialdemòcrates. La feina que té és ingent i això, a més a més, enfortirà el personatge.
I apareix una altra figura, que és Carles Puigdemont, que diu que només serà al Govern 18 mesos. Dins de CDC, quin paper ha de tenir? Ha de tenir el paper que ell vulgui, però ha de ser molt rellevant. Té un encàrrec personal de 18 mesos –tot i que ja hem dit que no ens posarem la soga al coll pel que fa el temps–. És evident que qui tira endavant el procés és el president de la Generalitat. M’imagino una Convergència forta amb un president Puigdemont absolutament en primera línia.
Ens equivocaríem si poséssim ara sobre la taula si Puigdemont ha de ser candidat d'aquí a 18 mesos
I en què es traduirà això en el futur? Ell explica que aquest és un encàrrec temporal. No està concentrat en res més que aquests 18 mesos. Ens equivocaríem si poséssim sobre la taula si ell ha de ser d’aquí a 18 mesos la persona que vulgui tornar-hi a ser o no. Ara aquest debat a CDC no està damunt la taula.
El que sí que hi ha damunt la taula és el lideratge del partit. Puigdemont pot tenir-hi un paper? Se li hauria de preguntar a ell.
Però el tema del lideratge serà un dels temes clau del pròxim congrés... Els nous lideratges són els que ens reconnectaran amb la societat. L’instrument de CDC en la Catalunya autònoma ha estat un instrument d’èxit, però ara se’ns ha quedat una mica antic, des de la perspectiva de les estructures. Anem a sacsejar-lo, a veure quin model de partit fem. Des del territori, el debat sectorial, veure com escollim els càrrecs, quin tipus de finançament volem... i després un debat sobre lideratges, que jo identifico com aquells que ens tornin a connectar amb la societat catalana. Ens hem de tornar a retrobar.
Els nous lideratges ens han de reconnectar amb la societat
Artur Mas ha demanat cares noves. Reconnectar passa per un relleu en les persones que lideren el partit? Jo per això parlava de nous lideratges. Però aquests lideratges els ha d’escollir la militància. Hem de veure com els escull. És evident que els models utilitzats fins ara probablement no són els que estan més en sintonia amb el que la societat demana. Però no tot el procés de refundació de CDC s’ha de reduir a unes primàries. Qui ho pensi s’equivoca, perquè té molta més profunditat i derivades.
I poc temps... Molt poc temps, 4 o 5 mesos. Farem un debat ben estructurat, escoltant el territori, també sectorial. Ho articularem des d’un procés participatiu, amb xarxes socials i amb aquells espais que ajudin que quanta més gent opini, millor.
Un procés participatiu, doncs, que no només estarà obert a la militància. No. Hem dit que interpel·làvem la militància, però també simpatitzants i totes aquelles persones que en algun moment han format part del nostre projecte. Per exemple, aquells independents que han format part de les llistes municipals. El que és clau és que no decideixin uns quants sobre molts, sinó que d’una vegada per totes siguin aquests molts que decideixin.
Les primàries són una bona manera per escollir el secretari general i tot el que acordem
Amb primàries per escollir secretari general del partit? Jo crec que és un bon model. Jo les vaig implementar a les Joventuts. Crec que és una bona manera d’escollir lideratges, el secretari general i tot allò que acordem.
Obrirà més carpetes la militància? Totes les carpetes que calgui. Model territorial, model per escollir càrrecs, si hi ha d’haver incompatibilitat entre alguns càrrecs, model de finançament, nom del partit... sense cap límit. No és una refundació a l’ús. És una refundació profunda.
Probablement, del terme "Convergència" no n'hem de prescindir
La militància està disposada a prescindir del nom? Jo he sentit opinions de tot. Convergència és un nom que ha representat bé una determinada manera d’entendre el país. Però sí que és veritat que amb els canvis que hi ha hagut polítics, socials, etc. no està malament replantejar si el nom ha de ser el mateix, si hi hem d’afegir un apèndix, un terme abans... La meva opinió personal és que, probablement, del terme "Convergència" no n’hem de prescindir. Ha de ser-hi d’alguna manera. Hi ha opinions diverses.
Quines motxilles té aquest nom, com perquè s’hagi de replantejar la seva existència? Nosaltres hem fet coses ben fetes i altres que han fet que la gent no ens veiés ben bé com érem. Som un partit de gent honesta. En alguns casos algú ha identificat el nom de Convergència amb determinades pràctiques que rebutgem al 100%. Hem dit que explicarem i reexplicarem fins al final tot allò que se’ns demani. Però que no acceptem que es faci reduccionisme i es digui que Convergència està identificada amb una determinada pràctica.
Les responsabilitats són de cadascú, i si algú l'ha feta, que la pagui
Convergència ha sabut gestionar bé el cas Pujol...? El cas Pujol afecta una família. Convergència és molt més que Pujol. És una superposició de moltes generacions de militants, de simpatitzants, de votants... Jo sóc la portaveu del partit i no he votat mai Jordi Pujol. Perquè l’any 99 no podia votar. Vol dir que renegui del nostre passat polític? De cap de les maneres. Vol dir que accepto determinades pràctiques? Tampoc. Reivindico que som gent neta i honesta i volem fer les coses bé. I que les responsabilitats són de cadascú i que si algú l’ha feta, que la pagui. Però d’aquí a fer una generalització, m’incomoda i em sembla injust.
CDC ha de ser més estricta quan aparegui qualsevol cas d’irregularitats o corrupció? Ja ho hem estat. Ha plegat un secretari general i un president fundador. No ens ha tremolat el pols. En aquesta nova Convergència, la carta del compromís ètic s’ha d’incorporar des d’un inici. La contundència és la que ens ha de guiar.
La refundació és imparable. No es pot aturar ni des de dins ni des de fora
Què pot frenar tot aquest procés de refundació. Hi ha inèrcies internes? Lideratges amb recança de plegar? És imparable. No es pot aturar ni des de dins ni des de fora.
S’ha fet algun experiment, com Democràcia i Llibertat (DiL) que no ha acabat de reeixir... DiL no és un instrument de refundació de Convergència, és una coalició electoral.
Però, quan es va presentar DiL, va ser el primer cop que Artur Mas va parlar de la dissolució de CDC i que DiL havia de ser germen d’un nou partit... Ell es referia a l’exercici de confluència de CDC amb Demòcrates i Reagrupament. Però el que estem plantejant amb la refundació de CDC té una profunditat molt més gran. Planteja anar fins a la darrera estructura, fins a l’últim militant i sacsejar-ho tot. No ha estat mai així. Això és revolucionari.
Aquesta crida a crear aquest moviment, també és una crida a Demòcrates? No sé, ells hauran de decidir què volen. No sé si la gent de Demòcrates hi volen ser o no. Nosaltres ho fem amb vocació d’obertura, de crear un gran instrument.
Amb quin model compararia el que s’està plantejant de fer Convergència? Tenim capacitat de generar un model propi. Hi ha models interessants. El del PNB pot ser-ne un, però també altres a nivell europeu. Ens equivocaríem, però, si agaféssim un model i el copiem. El que és realment interessant és veure què hem fet bé i què no, i què hi incorporem de nou.
Si Convergència no és capaç de mirar-se al mirall, identificar fortaleses i debilitats, no estarà a l'alçada del que li demana la societat
Entraran de debò en què no ha fet bé Convergència? Sí. I ens convé. Està bastant identificat. No em sembla un drama, sinó positiu i de partit madur poder fer això. Vicens Vives diu que els pobles que no es miren al mirall, i no es palpen el cos i que no s’identifiquen l’ànima com la tenen, estan condemnats a no ser res. A Convergència li passa el mateix, si no és capaç de mirar-se al mirall, identificar fortaleses i debilitats, i anar endavant amb allò que hem fet bé i canviar tot el que no hem fet bé, construirem un instrument que no està a l’altura del que demana la societat catalana. Però, en canvi, si és capaç de fer-ho, generarà un instrument potent, amb vocació de govern i de centralitat.
Quan CDC es miri al mirall què hi veurà? Un instrument que ha estat útil per a la política catalana, però que internament potser li ha fet mandra canviar coses, en l'àmbit per exemple d’estructura. Són moltes inèrcies, el nostre partit ha tingut sempre lideratges forts. Vam fer un procés de recanvi de lideratges molt important en les municipals del 2007 i 2011. Tot plegat ha anat canviat la fesomia del partit. Potser no prou. Però no només cares, també maneres de fer. Un partit més obert, més flexible, més horitzontal on la presa de decisions es faci no tant a la cúspide, sinó més a les agrupacions. En alguns moments, això ens ha fet mandra fer-ho i ara ho farem.
El discurs independentista no es modularà per aquesta voluntat d’eixamplar tant la base? Vist com s'ha comportat l’Estat espanyol, la situació del país i les dinàmiques a nivell europeu, l’única solució que tenim és ser un Estat. Podem parlar de com el farem, però no veig cap fissura en el full de ruta.
La gent no ens demana que modulem el discurs independentista
Per tant, no es modularà el discurs independentista? La gent no ens està demanant que modulem el discurs independentista, sinó que fem el possible perquè aquest país sigui normal i de qualitat.
Malgrat l’ofensiva de l’Estat? L’Estat espanyol ha posat tot el pes en judicialitzar el que per a nosaltres és un exercici de democràcia. El compromís polític el vam assumir perquè ens sembla que una societat madura ha de tenir dret a decidir sobre el seu futur. Veurem què fan, però també ho hauran d’explicar cap enfora.
Què ha de fer DiL amb la investidura del president del Govern espanyol? Defensar el procés i defensar les institucions. El plantejament que ara s’està fent per a la investidura, no ens dóna garanties. No tenim més marge. Serem fidels amb l’encàrrec que ens va fer la gent.
I si depengués dels vots de DiL el relleu a la Moncloa? Els qui necessiten els vots són ells. Ara mateix no hi veig marge per la manera com ells ho estan plantejant. Però ho veurem.
FOTOS: SERGI ALCÀZAR