Quan es compleixen cinc anys d'ençà que Marta Rovira va marxar exiliada a Suïssa, la secretària general d'ERC ha repassat aquest lustre lluny de Catalunya i ha valorat amb perspectiva els fets de l'octubre del 2017, especialment el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. Rovira ha considerat que per avançar cap a la independència, un camí que no s'ha d'abandonar, és clau incorporar el que el moviment va aprendre amb els preparatius i la celebració de l'1-O: "No ho vam aconseguir, és evident. Algú ha aplicat el mandat de l'1 d'octubre? No vam saber superar l'ofensiva de l'Estat, ni connectar amb gran part de la ciutadania i no va tenir prou legitimitat interna", ha confessat des de l'exili en una entrevista a Catalunya Ràdio, però també ha volgut valorar els punts positius, com ara el fet que va permetre a l'independentisme donar a conèixer la seva lluita arreu del món. Per això, creu que va pagar la pena la seva celebració i ha assegurat que el tornaria a organitzar: l'1-O va ser "una passa més en la lluita d'un país que no pot viure sotmès, supeditat". Ara, ha considerat, és necessari "superar la repressió política, perquè l'Estat de democràtic en té poc".
La reforma del Codi Penal, posada en dubte
Amb la reforma dels delictes de sedició i malversació que el seu partit va pactar amb el govern de Pedro Sánchez a finals del 2022, el retorn de Marta Rovira a Catalunya semblava més a prop que mai. Amb tot, però, ara ha valorat aquesta possibilitat recordant que fa cinc anys que està acusada de rebel·lió, "i no tinc cap notificació que això hagi canviat". Per aquest motiu, la secretaria general d'ERC considera que no té garanties per tornar: "La meva posició és clara: quan acabin de discutir sobre quins delictes m'acusen i hi hagi una interlocutòria ferma, prendré una decisió i la comunicaré". A finals de gener, Rovira ja plantejava la mateixa situació, assegurant que no tornaria fins que no tingués les garanties suficients per fer-ho.
En aquest sentit, Rovira ha rebatut les crítiques que ha rebut el partit per la reforma del Codi Penal, ja que després d'aquesta s'ha seguit criminalitzant l'independentisme i deixa clar que l'objectiu de la reforma no era el seu benefici personal: "ERC va derogar el delicte de sedició perquè tornés Marta Rovira? No. Ho fa perquè és un delicte decimonònic", ha assegurat la secretaria general del partit. "El que fem es contrbuir a la democràcia universal i traiem del camí cap a la república un obstacle que ha estat utilitzat en contra nostra". Tota la societat civil que vol canviar coses en surt beneficiada. A partir d'ara un activista no podrà ser acusat de sedició", ha insistit.
Retrets de Rovira a l'Estat
Per altra banda, Rovira també s'ha referit a l'Estat, a qui ha acusat de ser immobilista i de "carregar-se les potencialitats del país". Tot i aquestes dures crítiques, però, ha defensat el sí d'ERC als pressupostos del govern espanyol, imprescindibles perquè aquests tiressin endavant i poguessin ser aprovats. En aquest sentit, ha considerat que el seu partit va exercir el republicanisme, posant les institucions al costat de la ciutadania per a millorar la seva qualitat de vida.