Marta Rovira, que actualment es troba exiliada a Suïssa, és una de les damnificades pel procés i una de les possibles beneficiàries de la nova llei d’amnistia que s’ha aprovat definitivament aquest dijous al Congrés dels Diputats. Després d'un llarg i complicat camí de molts mesos, la secretària general d’Esquerra Republicana ha celebrat poder viure un moment històric, tot i que encara hi ha molta incertesa. En una entrevista a El món a RAC1, Rovira ha reconegut que queda molta feina a fer, tot i que “avui fem un pas importantíssim. L’aprovació de l’amnistia és una gran victòria política, però els pròxims dies haurem de treballar perquè sigui realment efectiva i perquè els jutges l’apliquin correctament”, ha dit la secretària general d’ERC, que no descarta quedar-se a viure a Suïssa, on ha viscut el seu exili, tot i que pugui ser amnistiada.

El camí de l’exili

La secretària general ha recordat el procés personal que va haver de viure quan va decidir emprendre el camí de l’exili fa sis anys, i les implicacions familiars i personals que va haver de passar. “Vaig arribar el març del 2018, després d’aquell octubre del 2017. Vaig anar a declarar una vegada al Tribunal Suprem, i al cap de tres setmanes em van tornar a cridar, el febrer del 2018,  per revisar la meva situació de llibertat provisional. Vaig veure molt clar que allà només podia passar una cosa, que era anar a la presó. Llavors va ser quan amb la família vam decidir que volíem lluitar-ho, i que havíem de lluitar-ho, perquè jo tenia una nena de sis anys”. 

La llibertat de poder decidir

La seva filla Agnès va fer els set anys un dia després que la seva mare marxés a l’exili, “i ara en té 13, ha passat molt de temps, moltíssim”, recorda Rovira, que es troba en un moment de reflexió personal i familiar quant a la decisió del retorn a casa. “Aquest és el gran debat que tenim, a casa ens agrada la democràcia, i com que ara ja tenim una persona que s’ha fet gran i s’ha hagut de fer gran, ateses les circumstàncies, ho parlem, de forma molt natural”. En un principi, Rovira va marxar sola a Ginebra, mentre la seva filla Agnès i el seu company Raül es van quedar a Vic. “Ella em venia a veure els caps de setmana, i quan va insistir que ‘jo vull estar amb tu, vull viure amb tu”, que volia agafar l’avió cada dia, li vaig explicar que a Ginebra també hi havia escoles, i ara estem fent el mateix, el meu company ha trobat feina aquí, l’Agnès està molt integrada”. La secretària general d’Esquerra agraeix a tots els que la van acollir a Suïssa i es van convertir en una altra família, i tot i que a “Vic hi ha la meva vida, el que vull és tenir la llibertat de poder decidir, anar i venir, de poder decidir, i poder defensar els meus ideals polítics sense aquesta persecució incessant que hem tingut sobre el cap”.

La secretària d’ERC mira enrere i reconeix que “han sigut 6 anys molt trepidants. Vaig arribar per un delicte de rebel·lió, després el 2019 em van demanar per un delicte de sedició, al gener de l’any passat ja va ser desobediència, igual que la Clara Ponsatí, i ara ja és terrorisme, aleshores, és un camí que hem anat fent i ara espero poder-lo superar amb la llei d’amnistia i poder recuperar la llibertat per defensar els meus ideals, el que crec que és millor per al meu país, i sobretot la llibertat personal per poder decidir què vols fer amb la teva vida i el que volem fer nosaltres com a família”.

Una secretaria general sobre el terreny

Rovira no sap si la llei d’amnistia “per a mi tindrà efectes en un mes, dos mesos, un any, dos anys, no en tinc ni idea”, però en certa manera, ha vinculat aquesta incertesa a la seva decisió de posar fi a la seva etapa com a secretària general en el congrés del pròxim novembre. “És l’hora que tingui una secretaria general a tots els efectes sobre el terreny, perquè estem en un moment que cal reflexionar, cal repensar i estem en un nou cicle polític després dels resultats electorals del 12 de maig. I, per tant, Esquerra ha de fer una nova aposta política, i a la secretaria general hi ha d’haver algú que tingui la llibertat de moure’s per tot el país i amb totes les facultats per fer la feina”.

Una gran victòria política

Marta Rovira creu que la llei d’amnistia “és una gran victòria política”, però “encara haurem de treballar en els pròxims dies perquè aquesta victòria sigui efectiva”, perquè el gran repte de la llei, “tal com hem dit des del primer dia, és la seva implementació”, que depèn “de cada jutge, de cada cas, però els jutges, en una democràcia i un estat de dret el que han de fer és aplicar la llei, i esperem que això sigui així, no hauria de ser d’una altra manera”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!