El 23 de març del 2018, encara amb la ressaca de la investidura fallida de Jordi Turull, Catalunya es va llevar amb la notícia que Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana, havia marxat a l’exili. Aquell divendres, Rovira estava citada a declarar davant del Tribunal Suprem i no s’hi va presentar. En una carta que va compartir a les xarxes socials anunciava que emprenia un “camí dur”, però que marxava per poder ser lliure i fer de mare. Torna a Catalunya més de sis anys després i no ho farà sola, sinó acompanyada de Ruben Wagensberg, diputat d’ERC que ja ho era el dia que Rovira va haver de marxar, Josep Campmajó, el periodista Jesús Rodríguez i el vicepresident d’Òmnium Oleguer Serra. Tots quatre es van exiliar a finals del 2023 per la causa del Tsunami Democràtic. A les 9 hores d’aquest divendres seran rebuts de nou al Principat amb un acte a Cantallops, on arribaran després d’un viatge en cotxe des de Ginebra, ciutat on Rovira ha viscut en els darrers sis anys de la seva vida i d'on van marxar aquest dijous a la tarda. 

 
abscència marta rovira ple parlament - sergi alcazar
L'escó de Marta Rovira buit al Parlament el dia abans de marxar a l'exili / Foto: Sergi Alcàzar 

Rovira no torna pels efectes de l’amnistia, sinó per un error formal del jutge Manuel García-Castellón, que ha dedicat els darrers anys de la seva carrera a perseguir per terrorisme el Tsunami Democràtic: dimarts va arxivar la causa judicial després que l’Audiència Nacional invalidés tota la instrucció des del juliol del 2021, quan García-Castellón va prorrogar la investigació fora de termini. Rovira sempre havia sostingut que tornaria a Catalunya el dia que s’arxivés la causa del Tsunami i així ho ha fet: només tres dies després ha travessat la frontera. I ho fa en un dels moments més complicats pel seu partit en els últims anys, enmig d’una crisi interna molt profunda, allunyada de qui durant 13 anys va ser l’altra part del tàndem de la direcció republicana, Oriol Junqueras, i hores abans que el partit resolgui, en principi, l’afer dels cartells contra els germans Maragall, que van sortir des de dins i que han estat la gota que ha fet vessar el got per una militància que s’havia acostumat a la tranquil·litat durant més d’una dècada, especialment quan els resultats electorals acompanyaven al partit. 

Una declaració davant del Suprem 

Rovira no va marxar com a diputada al Parlament. Havia renunciat a l’acta hores abans, com Carme Forcadell i Dolors Bassa, que en el dia que la secretària general d’ERC es va exiliar van tornar a ingressar a presó, també Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. A diferència d’ells, Rovira no havia format part del Govern de l’1 d’octubre, no havia estat consellera en cap moment de la legislatura, sinó que havia exercit com a presidenta del grup parlamentari de Junts pel Sí. Un mes abans, el 19 de febrer del 2018, havia declarat davant del Tribunal Suprem durant dues hores i va quedar en llibertat sota fiança de 60.000 euros, però no li van retirar el passaport. El 22 de desembre, l’endemà de les eleccions del 155 que va guanyar Arrimadas i on ERC va quedar per darrere de Puigdemont, tot i que les enquestes van arribar a augurar una victòria republicana, el Suprem l’havia imputada per un delicte de rebel·lió per la seva participació en l'organització del referèndum, i el 23 de març, coincidint amb el dia que va marxar, va ser processada per aquest delicte, com els Jordis i els consellers. 

Prudència tot i la reforma del Codi Penal 

A finals del 2022, gairebé tres anys després de pactar amb el PSOE la investidura de Pedro Sánchez, i un any i mig després que el govern espanyol indultés els presos, es va anunciar un acord entre ERC i la Moncloa per l’eliminació del delicte de sedició, que va provocar el sorgiment del de desordres públics agreujats. L’eliminació d’aquell delicte, que era l’únic que mantenia Rovira a l’exili, es va veure com una reforma feta a mida perquè la secretària general d’Esquerra pogués tornar a Catalunya. Però no ho va fer. Qui sí que va tornar va ser Clara Ponsatí, que es trobava a Bèlgica, i també va beneficiar l’ara president del Parlament, Josep Rull, que havia estat condemnat i inhabilitat per aquest delicte i ha estat el primer dels presos en tornar a la política activa. Tot i que s’esperava que la reforma provoqués el retorn de Rovira, ella ho va negar de ple l’endemà mateix: "Només amb aquesta reforma, avui no podria tornar a Catalunya amb garanties”, va assegurar, posant com a objectiu l’amnistia. Amb l’eliminació del delicte de sedició, l’únic delicte que li quedava a Rovira era el de desobediència. I un mes després de l’aprovació de l’amnistia, el jutge del procés, Pablo Llarena, va deixar sense efecte l’ordre nacional de detenció contra ella. 

Al centre de la investigació del Tsunami

Mesos més tard de la reforma del Codi Penal, l’abril del 2023, es va fer públic que l’Audiència Nacional assenyalava directament a Rovira i altres càrrecs d’ERC pel Tsunami Democràtic, tot descartant que fos un moviment espontani de la societat civil com a resposta a la repressió de l'Estat. Segons els informes de la Guàrdia Civil, la tasca de Rovira consistia a consensuar el format i el contingut del Tsunami amb la resta de partits i entitats independentistes, també el Govern presidit aleshores per Quim Torra. El cervell del Tsunami no era així a Barcelona, sinó a Ginebra. Allà, sempre segons consta el procediment judicial, a finals d'agost del 2019, mes i mig abans de la publicació de la sentència, s'hi va celebrar una reunió en què també van participar Carles Puigdemont, que s'hi havia desplaçat des de Bèlgica, o Anna Gabriel, exiliada també a Suïssa. En un míting a Vic, la seva ciutat, el maig del 2023, emmarcat en la campanya per a les eleccions municipals, Rovira va advertir que el seu retorn no era imminent, precisament per la causa del Tsunami: “Encara trigaré una mica més a tornar. Em sembla que la meva estada a Ginebra s'allarga. No em vull precipitar, abans vull saber de què se m’acusa”. El 7 de novembre, pocs dies després que ERC i el PSOE pactessin l’amnistia, Marta Rovira era imputada pel delicte de terrorisme. 

Durant tots aquests mesos, Rovira ha anat mantenint que tornaria al país un cop la causa del Tsunami estigués arxivada. Després de l’estirada d’orelles de l’Audiència Nacional, García-Castellón ho va fer dimarts i la vigatana dimecres confirmava que el seu retorn era imminent. Ho fa acompanyada de la resta d’exiliats pel Tsunami, que van arribar a Ginebra en els últims mesos. També Ruben Wagensberg, amb qui, segons van explicar en un acte molt emotiu a Suïssa durant la campanya electoral de les eleccions catalanes, van passar Nadal junts, com si fossin una família. Rovira deia dimecres que volia tornar amb el diputat republicà i els seus desitjos s’han pogut fer realitat, ja que hores després d’aquestes declaracions, el Tribunal Suprem que investigava Puigdemont i Wagensberg també va arxivar la causa. 

Marta Rovira Ruben wagensberg acn (1)
Marta Rovira i Ruben Wagensberg / Foto: ACN

Un retorn per calmar les aigües? 

El retorn de Rovira té un cert punt d’oportunisme. Ho fa en el moment més complicat per al seu partit en l'última dècada i suposa una bona notícia per a una formació que va a pràcticament a crisi per setmana. ERC es troba pràcticament esmitjada entre els partidaris de la renovació liderats per ella i els que consideren que Oriol Junqueras ha de seguir liderant el partit. Aquesta mateixa tarda el partit celebra una executiva i un consell nacional per resoldre l’escàndol dels cartells, i Rovira hi podria ser present. Seria el primer en sis anys que no s’hi hauria de connectar per videotrucada. Quan va haver de marxar, la situació d’ERC era radicalment diferent de l’actual i en els mesos previs a la seva partida, alguns veien en Marta Rovira la primera presidenta de la Generalitat, quan ERC liderava les enquestes i Junqueras ja era a la presó: "Va sent hora que en aquest país una dona estigui al capdavant", assegurava l’ara expresident del partit en una carta a la militància sobre la vigatana. El somni, però, va quedar lluny de ser possible i ERC es va haver de conformar amb el tercer lloc en les eleccions del 2017 i el càrrec més important dins del Govern de Torra el va ocupar Pere Aragonès, com a vicepresident i conseller d’Economia. 

A més, el retorn de Rovira coincideix amb la negociació dels republicans amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa, que segons ella mateixa, avancen a bon ritme. Durant les converses entre els dos partits per la Mesa del Parlament, finalment infructuoses, perquè ERC va prioritzar el pacte “antirepressiu”, diferents membres del PSC es van traslladar a Ginebra per negociar directament amb Rovira. No es produirà, així, la imatge de Salvador Illa viatjant fins al país helvètic per tancar un hipotètic sí d’Esquerra, que finalment haurà de validar la militància.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!