Els cartells infamants contra els germans Maragall, que va orquestrar, per activa o per passiva, la direcció d'Esquerra a l'ombra el març del 2023, encara porten cua. Sense haver-se aclarit qui va ser qui va ordenar o permetre, des de la seu nacional del carrer de Calàbria, que els cartells on s'insultava —aprofitant la malaltia que pateix l'expresident— els dos germans Maragall, a les portes de les eleccions municipals, on Ernest Maragall es batia en duel amb Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni, sortissin a la llum i fossin penjats per tres joves d'Igualada, que responen a un entramat B —tampoc ara encara aclarit—, avui s'ha pogut saber quina va ser la reacció que va tenir la secretària general del partit, Marta Rovira, des de Suïssa. La de Vic, en aquell moment exiliada, si bé era una de les persones fortes de l'organització republicana, va demanar explotar la campanya dels cartells per "arrencar vots de solidaritat".
Segons s'ha sabut ara, de converses privades que van tenir membres d'ERC en un grup de Signal, el partit va intentar treure profit de la campanya quan es va saber que s'havia executat i que s'havia fet des de files pròpies, simulant un atac de falsa bandera. Si bé la idea era situar Maragall en el debat públic, que en aquell moment estava acaparat per Xavier Trias, de Junts, i Jaume Collboni, del PSC, i fer-lo aparèixer i treure el cap, també des de la direcció del partit es va demanar aprofitar la campanya per "arrencar vots de solidaritat", en paraules textuals de la líder republicana. Concretament, Marta Rovira va assegurar que "és una campanya tan agressiva que si la denunciem públicament potser arrenquem uns quants vots de solidaritat", tal com es pot llegir en una captura de pantalla, a la qual ha tingut accés aquest diari, dels grups interns d'Esquerra. Aquest missatge va ser enviat després que un dels caps locals d'Esquerra a Barcelona n'enviés les imatges. La portaveu parlamentària Marta Vilalta també va dir que era "molt fort", en el mateix canal. Més tard, Rovira va dir que calia denunciar els fets.
En altres captures de pantalla, dels mateixos grups, es confirma que la secretària general d'Esquerra va demanar al seu cercle que algunes accions les passessin per la 'B', en referència a aquesta estructura paral·lela organitzada per la direcció del partit per fer accions de contracampanya, contra altres partits o contra ells mateixos, com a falsa bandera. "Com estem de campanya B?", va demanar en un grup semblant, —mesos després de l'escàndol dels cartells—, després de la publicació d'una entrevista a un líder de Junts, per demanar, suposadament, activar aquesta estructura, tal com ha avançat El Matí de Catalunya Ràdio. Sergi Sabrià va dir que algú "quedava", confirmant, segons aquestes converses, que la direcció del partit tenia coneixement d'aquesta estructura. Altres captures de pantalla d'aquestes converses també confirmen que l'estructura paral·lela va continuar treballant fins i tot després de saber-se que havien estat els responsables de la campanya contra els germans Maragall.
Treure profit dels cartells
D'acord amb totes aquestes informacions, aquestes declaracions contrasten amb les que després d'esclatar l'escàndol, en roda de premsa, Raquel Sans, portaveu del partit —ara desvinculada del càrrec— va dir: que des de la direcció d'Esquerra consideraven aquest atac de guerra bruta d'una "gravetat extrema" i animaven Maragall a denunciar policialment i judicialment els fets. Alhora, també va assegurar, com també es va contradir després, que des del partit no es va animar Maragall a retirar la denúncia quan es va saber que l'acció provenia de files republicanes. Fins i tot, Rovira va assegurar que a Esquerra no hi havia cap "estructura B", un altre fet que quedaria desmentit amb aquestes converses que s'ha conegut avui.
En aquest grup de Signal, segons ha pogut saber ElNacional.cat, com en altres de més reduïts, hi participaven diverses persones i servia, tal com han explicat diverses persones que en formaven part, per organitzar accions i encarregar l'execució a persones que després cobraven, suposadament, des d'empreses vinculades al partit. Algunes d'aquestes persones encara continuen vinculades a Esquerra, si bé la investigació policial dels Mossos d'Esquadra i la investigació interna només n'ha pogut identificar una. En altres converses d'aquests mateixos grups, la direcció del partit, bicèfal entre partit i govern, demanava accions concretes per reforçar el relat oficial, amb cartells contra Salvador Illa, exministre de Sanitat, o també enviant a la seu de Junts, quan es debatia si sortir del Govern d'Aragonès, uns mariachis.
Batalla pel control del partit
Aquesta revelació d'aquest dilluns impacta directament en l'ambient precongressual que viu el partit de Macià i Companys, que el pròxim 30 de novembre haurà d'escollir el rumb entre quatre candidatures, de moment. La que lidera Oriol Junqueras o la que tutela Marta Rovira (amb un lideratge no definit, amb persones com Raquel Sans o Marta Vilalta), però també les que lideren els més arrauxats, amb Joan Puig al capdavant, o la darrera que s'ha presentat, la que encapçala l'exregidor de Barcelona i exconseller, Alfred Bosch.
Les persones que poden quedar marcades per les informacions d'ara formen part d'una de les candidatures, la que —si bé assegura que és de renovació— és la que encapçalen les persones que han guiat el partit els darrers anys i que han signat amb el PSC de Salvador Illa el lliurament del Govern de la Generalitat. Marta Rovira, que malgrat que va anunciar que deixaria la secretaria general, és qui està aglutinant alguns quadres per plantar batalla a Junqueras, queda ara marcada després de saber-se aquestes intencions sobre els cartells de la infàmia contra Ernest i Pasqual Maragall. De moment, l'entorn de Marta Rovira no ha volgut fer declaracions després d'aquestes noves informacions i ho emmarquen en filtracions interessades.
Els cartells contra els Maragall, en centres d'Alzheimer
Després de confirmar-se que els cartells contra els germans Maragall van ser una acció de falsa bandera dels republicans a través d'una estructura B, on, amb Sergi Sabrià i altres dirigents del partit, s'havien muntat accions semblants, se'n van anar coneixent més detalls. Com el cost inicial de la campanya, el que finalment havia de costar, la investigació que van dur a terme els Mossos i un detall que va avançar un dels implicats en l'execució, un jove de l'Anoia, que va revelar que els que van ordenar l'enganxada de cartells van demanar que també se'n posessin en centres de malalts d'Alzheimer.
En aquestes revelacions que van fer els implicats —ara deslliurats de culpa, després de la retirada de la denúncia per part del Maragall, quan es va saber que havia estat obra del mateix partit—, també es va saber que el líder del comando executor va cobrar factures falses a través d'una empresa, Relevance, vinculada a Esquerra, per simular altres feines, però que servien per pagar aquestes campanyes contra militants del partit i també, suposadament, altres accions, com quan es va penjar, en un pont de Sant Vicenç dels Horts, un ninot d'Oriol Junqueras. La investigació reservada que es va fer des del comitè d'ètica del partit, segons algunes fonts, es va tancar en fals i amb sancions lleus contra membres de la direcció i l'expulsió d'un dels militants que havia format part del grup de connexió entre els estrategs i els executors. Es pretenia, segons les mateixes fonts, fer una tallafoc per evitar conèixer realment l'envergadura de tota l'estructura paral·lela entre Calàbria i el Palau de la Generalitat.