Algú va posar "sal i pebre" a l'informe apòcrif de la UDEF. Així ho ha assegurat l'excomissari Marcelino Martín Blas, excap d'Afers Interns de la policia espanyola, en la seva compareixença al Parlament aquest dimarts, a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya. Feia referència al suposat esborrany elaborat per la unitat de delinqüència econòmica i financera del cos policial sobre suposats comptes d'Artur Mas a Suïssa, que va publicar el diari El Mundo en plena campanya electoral el 2012.

L'excomissari no ha resolt qui va ser aquest "algú" que va posar "sal i pebre" en aquell suposat informe de la UDEF, malgrat que subordinats seus van investigar-ho durant tres o quatre mesos. El responsable d'allò, si hagués estat trobat, hauria estat "detingut", ha declarat el policia jubilat en la seva compareixença. Martín Blas ha reconegut que aquell informe era un "nyap", que va ser elaborat de forma molt "matussera". No creu que sigui la policia, perquè "la policia no fa aquestes coses".

No obstant això, segons ell, aquesta trama contra l'independentisme i els seus dirigents polítics, l'anomenada operació Catalunya, no va existir. Almenys, fins on ell sap. “Sobre l’existència d’aquesta operació, no va existir, almenys en coneixement meu”, ha afirmat qui va ser responsable d'Afers Interns a la policia espanyola entre el 23 de febrer del 2012 i el 27 de març del 2015. “És un concepte periodístic amb el qual s’ha agrupat tota una sèrie de notícies relacionades amb Catalunya", ha afegit.

“Si féssim cas a alguns informes de premsa, jo seria l’operació Catalunya”, ha declarat Marcelino Martín Blas, que ha negat totes les acusacions que s’han fet en contra seu. “He desenvolupat moltes responsabilitats, però només he estat policia, res més”, ha afegit. Ha rebutjat cap mena de “relació política o personal” amb el Partit Popular.

“Mai no he anat a Andorra”

Entre altres fets, Marcelino Martín Blas és acusat de coaccions als germans Higini i Ramon Cierco, accionistes de la intervinguda Banca Privada d’Andorra (BPA), per aconseguir informació bancària sobre Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras en el marc de l’operació Catalunya. “Se m’ha acusat d’haver anat a Andorra a amenaçar els uns i els altres, però jo mai no he anat a Andorra”, ha dit defensant-se Martín Blas. Només s’ha vist un cop amb Higini Cierco, ha declarat, però va ser en un casament.

Això sí, en aquest casament, Higini Cierco l’hauria posat en contacte amb Joan Pau Miquel, exconseller delegat de BPA, “un banquer professional que volia col·laborar amb la justícia”. Amb ell va veure’s a Madrid, a la recepció de l’hotel Villa Magna. “Em va donar un tros de paper amb tres línies: Jordi Pujol, la seva dona i una filla. Nom, número de comptes i una quantitat”, relata Martín Blas. “Això és el que hi ha a la BPA”, ha assegurat que li va dir Miquel.

L’excomissari d’Afers Interns ha desmentit haver-se trobat amb el comissari José Manuel Villarejo o l’inspector José Angel Fuentes Gago. “Mai no he coincidit ni amb Villarejo ni amb Gago. Com a molt un cop amb Gago a l’AVE, però no ho recordo”, ha dit Martín Blas. També ha negat haver parlat de res relacionat amb Catalunya amb Ignacio Cosidó, director general de la policia espanyola.

Nega qualsevol implicació

L'excomissari ha assegurat que va ser la detenció del pequeño Nicolás, el 14 d'octubre del 2014, la que va provocar una "ruptura gairebé total" amb els seus superiors. La investigació, ha dit, va ser ordenada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Segons Martín Blas, va ser a partir d'aquell cas que va veure's involucrat en l'anomenada operació Catalunya, que per altra banda n'ha negat l'existència.

"Qui digui que jo estava en aquella unitat, menteix", ha arribat a dir l'exresponsable d'Afers Interns de la policia espanyola. La seva implicació tindria a veure, ha dit, amb la reunió que va mantenir a Barcelona el 29 d'octubre del 2014 amb el comissari Olivera per a tractar amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled sobre el cas Palau. Martín Blas ha afirmat que tornaria a reunir-se amb Sánchez Ulled.

Fons reservats per a informadors

Malgrat que Martín Blas ha negat que s'haguessin comès il·legalitats des de la policia, sí que ha reconegut que va utilitzar-se diners dels fons reservats per a pagar les despeses dels informadors. Entre ells, els exdetectius de l'empresa Método 3, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit. El cas de la gravació de la Camarga va fer sospitar que agents de policia haguessin filtrat informes de la UDEF a Método 3, la majoria relacionats amb Gürtel.

Segons ha explicat l'excomissari d'Afers Interns, als dos exdetectius de Método 3 se'ls va pagar els bitllets d'AVE fins a Madrid, l'estada en un hotel i la manutenció, sense factures, amb diners provinents dels fons reservats.

Persecució mediàtica

L'excap d'Afers Interns de la policia espanyola ha denunciat el que considera que ha estat una persecució mediàtica contra la seva persona. “Des que vaig ser nomenat cap d’Afers Interns, s’ha publicat molt sobre mi i se m’ha qüestionat molt”, ha criticat Martín Blas, que ha afegit: “Si féssim cas a alguns informes de premsa, l’operació Catalunya seria jo”.

També s’ha referit a les declaracions del periodista Ernesto Ekaizer en aquesta mateixa comissió d’investigació, que va denunciar que a l’Estat espanyol hi havia una “dinàmica basada en una política criminal” i va implicar-lo. De fet, ha dit que presentarà una querella contra Ekaizer. També ha denunciat que el periodista Eduardo Inda, director d’OK Diario, va ordenar a la seva redacció “matar Martín Blas, almenys informativament”.

Responsable d'Afers Interns i Catalunya

Martín Blas, que va arribar a la cúpula policial per la seva proximitat a l’exsecretari general del PP Francisco Álvarez Cascos, és assenyalat com un dels principals protagonistes de l’operació Catalunya. L’objectiu d’aquesta trama orquestrada des del Ministeri de l’Interior seria el d'atacar dirigents polítics independentistes i vincular el moviment a la corrupció (encara que els casos no fossin reals, sinó inventats).

Aquest comissari estava en principi encarregat dels Afers Interns de la policia espanyola, responsabilitat que va assumir entre els anys 2012 i 2015. No obstant això, també tindria altres feines encarregades, com les relacionades amb l’operació Catalunya. En la seva compareixença, en què ha promès estar dient la veritat, també ha negat el concepte de “policia patriòtica”.

El “bipartidisme”, absent

Els grups parlamentaris del PSC i del PPC han tornat a faltar a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya aquest dimarts. Aquest fet ha produït la reacció del diputat de CSQP Albano Dante Fachin, que ha expressat que l’absència del “bipartidisme” en la sessió és “molt preocupant”.

Aquest dimarts també estaven citats per segona vegada el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. No hi han comparegut, argumentant que no tenen obligació de fer-ho. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP estudiaran mesures legals quan es tanqui la comissió d’investigació.

A petició de la CUP, s'han aprovat les compareixences de David José i David Miquel, dos agents dels Mossos d'Esquadra, perquè podrien tenir vincles amb els protagonistes de l'operació Catalunya.