El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, ha afirmat aquest dissabte que el jutge de l'Audiència Nacional que porta la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, "no hauria d'estar a la magistratura espanyola". En una entrevista al Via Lliure de Rac1, Pallín ha carregat contra el jutge que persegueix el president a l'exili, Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i altres 10 dirigents independentistes més per terrorisme, assegurant que acumula "faltes disciplinàries molt greus que poden arribar a l'expulsió de la carrera". El magistrat emèrit del Tribunal Suprem considera que els últims moviments del jutge no tenen "cap mena de fonament".
Els polèmics moviments de García-Castellón
I és que aquest divendres, García-Castellón va fer pública una resolució en la qual sospitava que Tsunami Democràtic —les mobilitzacions com a resposta a la sentència del Procés— es plantejava actuar contra Felip VI i que ho hauria planejat amb l'ajuda d'un Mosso d'Esquadra que, afirma, filtrava informació als independentistes sota l'àlies de Xuxo Rondinaire. L'objectiu del jutge de l'Audiència Nacional és esquivar el blindatge que suposaven les esmenes a l'amnistia. Per això, vol imputar als 12 dirigents independentistes de delictes que van en contra dels drets humans i que l'amnistia no podria cobrir, tal com marquen els criteris de la Unió Europea.
Les esmenes pactades entre Junts, ERC i PSOE subratllaven que quedaven fora de la protecció de l'amnistia els actes de terrorisme que “de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans”, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 (referents al dret a la vida i a les tortures) del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i en el dret internacional humanitari. García-Castellón apuntava que “el resultat greu que va ocasionar” Tsunami Democràtic és “incompatible amb el dret a la vida i la integritat física”. Per això, el jutge espanyol intenta posar pel mig la mort d'un turista francès durant les mobilitzacions a l'aeroport del Prat.
Aragonès i l'espionatge
Pel que fa a l'espionatge del CNI al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a través del programari Pegasus, Pallín creu que el govern espanyol, aleshores ja amb Pedro Sánchez al capdavant, era "plenament conscient". Malgrat que el PSOE ho negui, el magistrat emèrit sí que creu que el govern socialista era coneixedor de l'espionatge. A més, l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, ha declarat aquest mateix divendres davant del jutge que el CNI espiava Aragonès en considerar-lo "líder dels CDR". "El CNI depèn del ministeri de Defensa, no és un organisme satèl·lit artificial. Per tant, a banda del CNI i el jutge, el govern de torn també n'ha d'estar al corrent", afirma Pallín.