La llei d'amnistia té una transcendència jurídica, política i social de dimensions considerables, com a desllorigador d'una possible investidura de Pedro Sánchez després del fracàs d'Alberto Núñez Feijóo. De fet, no se'n sap pràcticament res i ja ha desfermat un debat profund i arrauxat a l'opinió pública. Mentre els partits discuteixen la conveniència política de desplegar-la i afinen els detalls tècnics d'una llei considerada molt complexa, els juristes assumeixen una altra discussió: tindria encaix a la Constitució o no? El magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín (A Coruña, 1936) atén ElNacional.cat a casa seva, a Madrid, deixa clar que és una iniciativa "perfectament constitucional" i recorda que és una "decisió política", en tractar-se d'una norma que han d'aprovar les corts espanyoles -a diferència dels indults, que els tramita el govern com un acte administratiu-.
En la conversa, Martín Pallín defensa que s'amnistiïn els policies encausats per l'1 d'Octubre, considera que el cas de Laura Borràs n'hauria de quedar al marge i desmunta alguns mites que la dreta política, mediàtica i judicial intenten imposar, com el que diu que l'amnistia només és vàlida en períodes de transició que van d'una dictadura a una democràcia: "L'any 1984 es va ampliar l'amnistia del 77".
Hi ha el convenciment que existeixen dues regles que s’han de complir per una amnistia: que els beneficis superin els perjudicis i que tingui el consens de les parts afectades. Creu que es compleixen en la qüestió catalana?
No hi estic totalment d'acord. L'amnistia és una decisió política. Hi ha un debat absurd sobre si l'amnistia és constitucional o no. Com a institució, ho és perfectament i, com a decisió política, cada moment i circumstància ho dirà en funció de la correlació de forces al Congrés dels Diputats. En qualsevol cas, no és absolutament necessari que hi estiguin d'acord els amnistiats perquè, al cap i a la fi, és una decisió política.
Vostè defensa que l’amnistia cap perfectament a la Constitució espanyola. Per què?
L'amnistia i l'indult són dues institucions absolutament diferents. Al registre general del Ministeri de Justícia hi entren les sol·licituds d'indult, es tramiten com a expedient administratiu, el ministeri decideix si concorren les circumstàncies de justícia, equitat i utilitat pública, i es recull l'informe no vinculant del tribunal sentenciador i el fiscal. A partir d'aquí es porta al Consell de Ministres i s'aprova per reial decret. És un tràmit administratiu.
L'amnistia és una llei aprovada pel poder legislatiu...
A diferència de l'indult, l'amnistia es fonamenta en raons d'oportunitat política.
Hi ha juristes que afirmen que l’amnistia és concebible només en períodes de transició d'una dictadura a una democràcia. Ho comparteix?
No és així perquè l'any 1984, amb la Constitució ja vigent, es va ampliar l'amnistia del 1977, que afectava drets laborals [es van reconèixer com a anys treballats a efectes de la Seguretat Social dels períodes de presó soferts com a conseqüència dels supòsits contemplats en la llei d'amnistia de 1977]. Els sindicats van pressionar el govern i van promulgar conscientment que s'ampliés la del 77. Això elimina una part del debat quant a la seva legitimitat.
El Tribunal Constitucional ja va assenyalar el 1986 que l’amnistia es pot donar per llei
Ningú va recórrer l'ampliació al Tribunal Constitucional?
Sí, i el 1986 el Constitucional ja va establir doctrina i va assenyalar que l'amnistia es pot donar per una llei, l'indult requereix un decret i l'únic que hi ha prohibit a la Constitució són els indults generals. A més hi ha una paradoxa perquè, al final, el Constitucional va dir que la norma era inconstitucional, no perquè no càpiga a la Constitució, sinó perquè l'amnistia s'estava referint a qüestions privades. No s'estava aplicant a sancions imposades pels poders públics, sinó que era un problema entre l'empresa i el treballador.
Després abordem la pantalla del Constitucional. Amb relació a les seves paraules, creu que tot el que no està prohibit a la Carta Magna està permès?
No, i és un argument molt dèbil. A partir d'aquest raonament, vaig llegir Javier Cercas dient que són constitucionals els sacrificis rituals perquè no estan prohibits. Escolti senyor Cercas, els sacrificis rituals van en contra de quatre o cinc articles de la Constitució i l'amnistia, que jo sàpiga, no va en contra de cap.
Segons el PP, la llei d'amnistia és una manera de malmetre la feina dels jutges
Em sembla un argument fal·laç. Jo he estat jutge, he dictat sentències en què es modificava la pena i, des de l'any 1870, les condemnes dels tribunals penals s'han modificat per indults particulars. Quan estaven permesos els indults generals també canviaven la resolució del tribunal penal i, fins i tot ara, les juntes de tractament de les presons, amb el vist-i-plau del jutge de vigilància, poden retallar el temps d'empresonament proposant una llibertat anticipada. Per tant, em causa sorpresa l'amnistia es consideri una ofensa als jutges.
La clau de l’amnistia és afilar bé l’exposició de motius, delimitar un catàleg de fets i circumstàncies concretes, i el període temporal que hauria de comprendre per evitar que sigui un indult general?
Hi ha d'haver una exposició de motius en la qual s'ha de justificar l'amnistia, l'acotament de l'espai temporal i, fins i tot, es pot explicar que són tots aquells fets delictius relacionats directament o indirectament amb la votació del referèndum de l'1 d'octubre.
L’amnistia del 77 no té exposició de motius, ni una línia, i se la considera transcendental
És el que contenia l'amnistia del 77 en relació als fets amnistiats?
No, aquella amnistia no té exposició de motius. Ni una línia. No s'hi explica absolutament res. Passen directament de l'encapçalament a primer article. I diuen que va ser transcendental. A més, no la firma el president del govern, sinó el president de les Corts, Antonio Hernández Gil.
L’amnistia ha de ser bidireccional i incloure els policies encausats per l'1-O?
Per suposat. He llegit l'argument d'Albert Noguera (catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de València), que defensa el contrari. Ell assegura que se'ls haurien d'excloure perquè els tractats internacionals i l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional prohibeixen amnistiar els crims contra la humanitat, que podrien ser equiparables a la tortura. Em sembla desmesurat. Vagin a França, Països Baixos, Alemanya o Corea del Sud i veuran que tots els antidisturbis utilitzen mètodes violents. Mètodes que poden ser judicialitzats, com ho estan aquí, però no té res a veure amb els tractats internacionals de drets humans.
Veu factible que s'exculpin els encausats per delictes d'organització terrorista, com els de l'Operació Judes?
D'entrada em costa pensar que això és terrorisme i, sí, inqüestionablement es poden amnistiar. I torno al 77, perquè llavors fins i tot es van amnistiar assassinats terroristes.
L’amnistia també ha d’incloure els policies de l’1-O; no es pot equiparar a la tortura
Hi ha debat entre Junts i la resta de formacions independentistes sobre la conveniència d'amnistiar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada per corrupció pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes
He dissentit de la sentència condemnatòria, però crec que no té res a veure amb el procés independentista.
La vicepresidenta i ministra de Treball en funcions, Yolanda Díaz, reclama als independentistes que renunciïn a la via unilateral per tramitar l’amnistia. Això significa que suposats beneficiats haurien de comprometre’s a no repetir els actes exculpats?
Jo crec que la via unilateral no és viable. Però una cosa és que no hi càpiga i un altre és haver de penedir-se'n. Em sembla una bestiesa política la legitimitat de la independència unilateral i crec que ERC hi ha renunciat. En tot cas, és una opció. Ho podrien tornar a fer, sí, però crec que el 2017 el Codi Penal no hi pintava res. Amb l'article 155 s'hagués arreglat. No es pot obligar ningú a renunciar a la seva ideologia, però tinc la sensació que, si es fes el mateix, un govern més intel·ligent que el de Mariano Rajoy i Juan Ignacio Zoido hauria d'aplicar el 155.
Posem el focus al Tribunal Constitucional, que, amb tota probabilitat, és qui haurà de dir-hi la seva sobre l'encaix. Si s’acaba aprovant per part de les Corts espanyoles, diputats i senadors poden plantejar un recurs d'inconstitucionalitat fins a tres mesos després de l'entrada en vigor. Al marge d'això, els jutges que tenen causes obertes relacionades amb el procés també hi poden acudir amb una qüestió d'inconstitucionalitat. Com podrien conviure?
Considero que ha de ser preferent la tramitació d'un recurs directe d'inconstitucionalitat respecte un recurs indirecte, que és la qüestió d'inconstitucionalitat. De fet, un jutge que no sigui un militant i activista i que sap que el Constitucional està decidint sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia hauria de pensar-s'ho molt abans de plantejar una qüestió.
Creu que els magistrats adoptaran aquest criteri davant l'aplicació de la norma?
Em temo que no.
En tot cas, la llei quedaria en stand by als jutjats si s'acaben plantejant qüestions d'inconstitucionalitat?
És una llei que estableix drets favorables i se n'imposa l'aplicació mentre no es demostri que és inconstitucional. Els jutjats rebran la llei d'amnistia i han d'aplicar-la als condemnats i als que estan encausats. Llavors es dicta un sobreseïment lliure, que és una sentència absolutòria.
Anirà ràpid a resoldre el Constitucional tenint en compte que per la llei de l'avortament ha tardat deu anys?
És un cas que hauria de ser de tramitació urgent i preferent. Podria ser que hi hagués una constitucionalitat total o una de parcial i que s'exclogués, per exemple, el cas de Laura Borràs.
En paral·lel, el Tribunal Europeu de Drets Humans s'ha obert a revisar la sentència del procés dictada pel Suprem. Com ho interpreta?
És molt significatiu perquè, d'entrada, el procediment del TEDH és rebutjar les demandes perquè en reben desenes de milers.