José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, defensa la viabilitat de l'amnistia contundentment: "No entenc el paral·lelisme entre la prohibició dels indults generals i l'amnistia. Qualsevol que hagi estudiat la història d'aquest país sap que l'amnistia és una llei que necessita 176 vots, no té res a veure amb els indults que es tramiten com a decret." L'amnistia seria com una llei de reforma agrària, per exemple. A més, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha sostingut que una eventual amnistia hauria d'incloure els cossos policials implicats per les càrregues de l'1-O.

"Una amnistia també hauria d’afectar els cossos policials. La sentència del Suprem admet que l’1-O hi va haver intervencions desproporcionades", ha sostingut i ha detallat que, des del seu punt de vista, s'hauria d'incloure els processos judicials d'ençà que es va començar a treballar en "el full de ruta independentista". Justament per això, rebutja l'argument que l'amnistia en el cas del procés català aniria en contra del principi d'igualtat, en concebre la mateixa acotada als presos polítics. "No és per noms concrets, les xifres varien, n'he llegit de diferents, que si 1.000 o 3.000 encausats. Així que no seria en absolut només per a unes persones", ha sentenciat. 

La possibilitat d'un referèndum 

Preguntant per si veu viable que es pugui convocar un referèndum sota el marc de la Constitució espanyola, el magistrat emèrit ha assentit, però amb matisos. "És un tema complex per dos motius. Primer perquè el tractat de funcionament de la Unió Europea (UE) reserva als estats membres el dret de vetllar per la integritat territorial i, per tant, és quelcom a tenir en compte. Que en Escòcia o França amb Nova Caledònia o, en el seu moment, el cas de Kosovo..., però clar jo crec que no són casos tan similars. Per altra banda, un referèndum pactat consultiu està a la Constitució". 

Amb aquesta situació Martín Pallín ha volgut remarcar que la figura del referèndum consultiu que apareix a la Constitució s'ha utilitzat anteriorment per prendre decisions que han canviat el rumb del país. "No oblidem que hem entrat a l'OTAN per un referèndum consultiu", ha subratllat, tot i que personalment es decanta per una altra estratègia: "Jo trobo més factible tornar a un estatut en què es reconegui que Catalunya és una nació". 

Finalment, respecte a una possible repetició electoral, Martín Pallín ha sentenciat que seria un cop dur a la democràcia: "Crec que tindrem govern i la repetició electoral en aquestes circumstàncies arribaria a unes cotes de confrontació que no són bones per a la democràcia, es posaria en qüestió fins i tot el sistema democràtic. Crec que seguint la Constitució, l'ideal és que el que reuneixi més vots al Congrés governi".