“Sa Majestat el Rei ha constatat que no existeix un candidat que compti amb els suports necessaris perquè el Congrés dels Diputats li atorgui la confiança (…) Sa Majestat el Rei ha comunicat a la presidenta del Congrés que no formula una proposta de candidat a la presidència del govern”.. El comunicat de la Casa Reial aquest dimarts, després de la ronda de consulta de Felip VI a la Zarzuela i amb el precedent de l'any 2016, és inèdit. Segons l'exmagistrat José Antonio Martín Pallín, el monarca també s'ha situat fora del paper que li atorga l'article 99 de la Constitució espanyola, el que regula les investidures.

En declaracions a ElNacional.cat, el magistrat emèrit del Tribunal Suprem sosté que “el debat d’investidura, fallit o exitós, s’ha de realitzar sempre al parlament”, i no als despatxos de la Zarzuela. En aquest sentit, l’exjutge de l’alt tribunal recorda que “el Tribunal Constitucional ja ha dit que, en el cas que fracassin totes les temptatives per a investir, abans que finalitzi el termini —mo cal ni tan sols consultes prèvies—, cal proposar el candidat del partit que tingui més escons al Parlament”. Però això no s’ha fet. "El Rei ha decidit no proposar cap candidat, fet que equival, de facto, a una dissolució de les Corts”, continua José Antonio Martín Pallín, que afegeix: “El que ha fet el Rei no està previst a l’article 99 de la Constitució. El Rei s’ha apartat del que li mana la Constitució en aquests casos”.

“Es tracta d’un assumpte de profund calat constitucional, i algú hauria d’haver advertit el Rei que no era possible que ell dissolgués el parlament sense haver fallat la sessió d’investidura”, critica el jurista. “Em refereixo a la sessió, no a les converses, que són de caràcter molt genèric”, remarca en aquest sentit. De la mateixa manera, també creu que s’hauria d’haver advertit la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, “que s’ho ha empassat sense cap mena d’objecció”.

Martín Pallín recorda que Espanya és una monarquia parlamentària. “El que s’hagi de decidir, s’ha de decidir amb els vots dels 350 parlamentaris al Congrés dels Diputats, no amb els cafès del Rei”, constata. En aquesta línia, assenyala que forma part del joc parlamentari les converses, la revisió de posicions, les baixes dins dels grups parlamentaris i fins i tot els tamayazos, és a dir, l’existència de diputats díscols. Posa l’exemple actual del Regne Unit, on hi ha una vintena de diputats conservadors que s’han desmarcat del govern. “Això és un parlament; la resta és una espècie de col·legi, on el parlament no serveix per a res”, lamenta. El magistrat emèrit ironitza que, més que una monarquia parlamentària, Espanya és una “monarquia amb parlament”.