La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'euroordre contra Lluís Puig és tan feixuga que deixa lloc a moltes interpretacions. Cal passar-la pel sedàs dels juristes per separar el gra de la palla. El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín (A Corunya, 1936) atén elNacional.cat al despatx d’advocats on treballa, a Madrid. Defensa que és un text “que torna a la casella de sortida”, apunta que “és difícil de sostenir” que el sistema judicial espanyol té “dèficits sistèmics” encara que assenyala els punts calents que els jutges belgues podrien tenir en compte. Sobre la llei del només sí és sí, insisteix que no s’ha de retocar perquè “és pitjor el remei que la malaltia”.
La interpretació de la sentència del TJUE va per barris. Entén que dona la raó a Pablo Llarena o que dona marge de maniobra als tribunals belgues si reben una altra euroordre? On s’han de buscar els matisos?
Després de llegir-la de dalt a baix, he arribat a la conclusió que és una sentència declarativa que torna a la casella de sortida. És a dir, queda clar que Llarena pot posar en marxa més ordres de detenció i entrega però també queden obertes les possibilitats que els tribunals belgues li responguin més taxativament. Són dues lectures diferents.
Al seu entendre, aclareix si el Tribunal Suprem és l’adient per jutjar-los?
Crec que deixa bastanta llibertat de criteri als jutges belgues perquè puguin determinar si es vulnera al jutge natural predeterminat per la llei, que està a la Carta de Drets Fonamentals de la UE. També cal dir que, tradicionalment, les qüestions de competències mai han estat un impediment per entregar una persona perquè els organismes europeus entenen que és una qüestió molt tècnica.
A Schleswig-Holstein es va trencar el principi general de confiança i allò va causar mala impressió
On més creu que poden posar la lupa els tribunals belgues?
La mateixa Carta de Drets Fonamentals consagra el dret a que les condemnes siguin revisades per un tribunal superior. A l’absorbir la causa la sala segona del Suprem, aquest dret ha quedat negat. Això també ho tindran en compte.
Les anteriors euroordres s’havien cursat correctament?
El sistema judicial, els mitjans i els polítics espanyols no havien valorat que quan es posa en marxa una euroordre vol dir que hi ha una confiança mútua en el funcionament democràtic entre dos estats. De cop i volta això es va trencar i els jutges espanyols van rebutjar que Schleswig-Holstein entregués Carles Puigdemont només per malversació. Això va causar mala impressió i va donar ales als que creuen que hi ha una persecució. Allà es va incomplir el principi general de confiança. També crida l’atenció la passivitat de Llarena. Segur que també s’utilitzarà la reacció airada del Suprem a l’informar sobre els indults. Podria haver estat més imparcial i objectiu. Però va fer un text duríssim de crítica al govern central per concedir-los.
Llarena s’inclina per activar una altra euroordre contra Lluís Puig després que el Suprem aclareixi la interpretació de la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. Amb el que tenim sobre la taula, té futur aquesta petició?
Lluís Puig dona lloc a aquesta sentència, és el nucli i no els que estan pendents de si se'ls aixeca la immunitat o no [Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí]. En això Llarena no s’hi pot posar a l’espera que ho resolgui el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Si aquest tribunal els concedeix la immunitat, això abasta tot el territori de la Unió Europea (UE). I tot vol dir també Espanya. Si els mantenen la immunitat, aquests senyors podran circular lliurement per tot el territori europeu o, en cas contrari, hi hauria problemes gravíssims amb les institucions. Si els retiren la immunitat passaran a ser uns ciutadans amb les condicions que tenien abans de ser eurodiputats.
I si la justícia belga els acaba entregant, què pot passar?
En aquesta tessitura, la sedició no existiria i només quedaria la malversació. Revisada la nova regulació del Codi Penal, els podrien entregar per haver destinat els fons a altres fins i no perquè s’hagin apropiat dels diners. Valorant això, la pena seria molt menor [d’1 a 4 anys de presó] i, d’aquesta manera, els podria entregar amb la condició que no els ingressin a presó provisional.
És difícil de sostenir que Espanya té “defectes sistèmics” en el funcionament dels seus tribunals
La defensa de Puigdemont i la resta de processats pretenen al·legar que els independentistes formen part d’una minoria nacional perseguida i que a Espanya no hi tenen garantit un judici just pels “dèficits sistèmics” en l'estructura judicial. Això es pot demostrar?
En principi és difícil de sostenir que Espanya té “defectes sistèmics” en el funcionament dels seus tribunals tenint en compte que tots els països han de ser democràtics perquè, si no és així, els expulsarien. Jo crec que la justícia belga no dirà que hi ha una persecució contra un grup caracteritzat per idees independentistes, però sí que tindran en compte com s’ha comportat el Suprem, com ha rebutjat l’entrega per malversació, com ha saltat de forma intemperant contra el govern central pels indults… Jo si fos un jutge belga diria: “El que està passant a Espanya amb aquest senyors no respon a un criteri d’equanimitat”. I sobre els indults jo els diria: “No aprofitin per fer campanya política contra el govern, diguin amb tota llibertat que, atesa la naturalesa dels delictes i la personalitat dels autors, no estima procedent la concessió dels delictes”. El Suprem no ha estat ni equànime ni imparcial i això cridarà l’atenció als jutges belgues.
Seran arguments suficients?
No seria suficient. Si llegim una part la sentència queda clar que Bèlgica no podria al·legar que Llarena és el tribunal competent. Però a la vegada els jutges belgues també podrien demanar a l’instructor que expliqui el recorregut de la querella: per què primer es va dirigir a l’Audiència Nacional, per què altres fets íntimament relacionats es van portar al jutjat número 13 de Barcelona o per què no es va respectar l’autonomia de les comunitats sabent que tenen competències per conèixer els delictes que s’han comès dins dels seus territoris.
Què vol dir?
És una norma que regeix en 16 comunitats autònomes, menys a Madrid. És una regla d’or. Si el delicte es comet dins de Catalunya, atès l’aforament dels acusats, el competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Això també ho podrien al·legar els jutges belgues. El Tribunal Suprem s’ha emportat la causa per un artifici i gairebé un frau processal perquè ha al·legat que, com que Raül Romeva havia viatjat amb freqüència a l’estranger, el delicte també s’ha comès a l’exterior.
Canviem de registre… Fins a quin punt s’ha de retocar la llei del només sí és sí? Creu que en aquest cas rectificar és de savis?
No, el remei és pitjor que la malaltia. Rectificar és pitjor respecte el que ja existeix. És una llei que es construeix sota la pressió dels mitjans de comunicació creant un alarmisme que no existeix. Mai pot ser una bona llei. Els canvis que es volen introduir serien ineficaços perquè no tindrien cap efecte sobre els fets que han succeït abans que es promulgués. A més va en contra d’una tendència que és pròpia de totes les societats democràtiques. En aquest cas el dret penal no està aconseguint els efectes pel simple fet de pujar les penes. Tot i que la llei té molts aspectes que em semblen bé.
L’augment de les penes per als delictes sexuals no és una bona política criminal
La solució és endurir les penes per la part baixa de la forquilla?
S’ha de deixar tal com està i interpretar la norma correctament segons el criteri de la Fiscalia General de l’Estat i el Codi Penal a través de la disposició transitòria cinquena. Segons diu, si la pena que s’ha imposat - amb la llei anterior més dura - se li pot imposar ara dins l’arc de la forquilla més favorable no s’ha de modificar la sentència. Aquesta regla només l’han complert alguns tribunals. Altres no ho han fet i hauran d’explicar a la societat perquè han decidit no aplicar les disposicions transitòries. Hi ha un consens en pràcticament totes les societats democràtiques que l’augment de les penes per als delictes sexuals no és una bona política criminal.
És un problema d’interpretació de la llei, doncs?
Jo no dic que els jutges tinguin idees masclistes, simplement és un criteri d’interpretació que, al meu entendre, no és correcte. Després hi haurà casos que no s’ajustin a aquesta regla i que s’hauran d’estudiar en particular.
Podemos defensa que als jutges els cal més formació en violència de gènere. Ho comparteix?
Un jutge ha de tenir la cultura suficient per saber que les relacions de parella, matrimonials i intersexuals obeeixen a uns comportaments culturals atàvics. Que es deixin d’especialistes, de cursets… A què ve? Si un jutge té sentit comú, cultura i sentit de la realitat pot desenvolupar el seu càrrec perfectament. Un jutge ha de conèixer la realitat social. No ho dic jo, ho diu el codi civil.
Hi ha jutges masclistes?
De totes les sentències que he consultat i de les quals se n’han revisat les condemnes, el 87% eren jutgesses.