L'exministre Rodolfo Martín Villa ha defensat la seva innocència davant de la jutgessa argentina Maria Servini per la mort de 12 persones entre 1976 i 1978 quan formava part del Govern, en manifestar que "és impossible que hi hagués un genocidi en la Transició", una acusació que li sembla "monstruosa".
Martín Villa va comparèixer ahir a la tarda davant de la jutgessa per via telemàtica des del Consolat de l'Argentina a Madrid per respondre davant de les acusacions que pesen sobre ell. Es tracta de la declaració de més alt rang que un exdirigent franquista ha realitzat davant de la Justícia per crims derivats de la Transició.
L'exministre Rodolfo Martín Villa / EFE
"He vingut a defensar-me, perquè em rebel·lo a viure en presumpció de culpabilitat en comptes de presumpció d'innocència, però sobretot defensar que és impossible que en la Transició hi hagués un genocidi", ha manifestat a la jutgessa, segons han informat a Efe fonts de la seva defensa, que subratllen que ha declarat voluntàriament "per fer front a les falsedats de la querella argentina".
Com marca la legislació argentina, ha lliurat unes "manifestacions escrites" per fer precisions i reparar possibles omissions del seu interrogatori, que ha durat dues hores.
Genocidi i crims de lesa humanitat
La querella li atribueix delictes de genocidi i crims de lesa humanitat per les cinc morts en un desallotjament policial a Vitòria el 3 de març de 1976. També li imputa sis morts entre 1976 i 1977, durant el seu mandat al capdavant d'Interior, i una altra a Pamplona al San Fermín de 1978.
Però segons la seva declaració escrita, que conté en essència el que ha declarat a la jutgessa, la Transició "va ser justament el contrari a un genocidi. Abans de les eleccions de 1977, per primera vegada en molts anys no va quedar un sol pres polític a les presons espanyoles ni un sol espanyol exiliat al món".
Sobre això, ha explicat -sempre segons l'escrit- que "va poder succeir que els policies i guàrdies civils que van causar morts ho fessin per obediència deguda a decisions meves. No va ser així, i pot comprovar-se que les meves instruccions i les del govern van buscar evitar que es produïssin morts per actuacions policials".
"El que no podia succeir -ha continuat- i no va succeir és que en la Transició existís, com afirma la querella, un pla sistemàtic, generalitzat, deliberat i planificat per aterroritzar espanyols partidaris de la forma representativa de govern a través de l'eliminació física dels seus més representatius exponents".
Vitòria
Sobre els fets de Vitòria, quan era ministre de Relacions Sindicals, ha precisat que la seva intervenció es va produir després, no abans, del desallotjament policial que va causar les morts i va consistir a adoptar mesures per evitar que hi hagués més violència.
L'exministre ha admès que a Vitòria "certament hi va haver greus errors, i comportaments policials contraris al respecte als drets de les persones", però "una cosa és comprendre el dolor de les víctimes i la necessària reparació i altra és acceptar un relat de l'ocorregut, que porta a afirmar fins i tot que en la Transició espanyola hi va haver delictes de genocidi i crims de lesa humanitat".
Respecte a les cinc morts en la Setmana Proamnistia de maig de 1977, ja en la cartera d'Interior, ha indicat cap d'aquestes morts va formar part d'un pla deliberat.
I de l'esdevingut a San Fermín el juliol de 1978, s'ha limitat a assenyalar que Espanya portava ja un any en democràcia, s'havia aprovat la Llei d'Amnistia i s'havia assolit un acord en el Congrés sobre la Constitució.
Després de la declaració indagatòria d'ahir a la tarda, la jutgessa disposarà d'un termini de deu dies per acordar o no el processament de l'exministre, encara que pot demanar una pròrroga.
Tres possibles escenaris
Servini té tres escenaris, segons la legislació argentina. Que dicti l'arxivament o sobreseïment definitiu per a l'exministre, una decisió que és recurrible; que acordi la falta de mèrit, això el manté imputat però no té prova per processar-lo, per la qual cosa s'obre un altre termini per aportar més proves; o que el processi.
Però més enllà del futur processal que afronti ara Martín Villa, els familiars i víctimes han viscut la seva declaració "molt il·lusionats" perquè "obre una porta que ha estat tancada durant més de 40 anys", a causa de la "impunitat" de la que ha gaudit l'exministre emparat pels quatre expresidents de govern espanyol, aquells que han escrit "cartes vergonyoses" en el seu suport.
Una actuació que titllen d'"ingerència política" en la Justícia, si bé confien que la jutgessa argentina "no accepti pressions ni es deixi influir" i, després de la seva declaració, pugui acabar processat.
Familiars i víctimes s'han manifestat així en una roda de premsa però també en diversos punts del país on s'han celebrat concentracions per reclamar que acabi la impunitat i un judici per a Martín Villa, una davant del Consolat argentí a Madrid.
Manifestants protesten a la porta de l'Ambaixada Argentina a Madrid / EFE
Entre els assistents hi havia Ana Messuti, advocada dels querellants, que ha explicat a Efe que malgrat que és "un dia important, és "un acte processal, no polític;" així com familiars dels morts que s'imputen en la causa a Martín Villa.