Aquest dijous es preveu que l'exministre Rodolfo Martín Villa, membre del règim falangista i posteriorment del partit UCD, declari davant la jutgessa argentina María Servini de Cubría, encarregada de la querella contra els crims del franquisme. La declaració la farà des del consolat de l'Argentina a Madrid a través de videoconferència i la defensa treballa en una premissa principal: durant la Transició no va existir cap mena de genocidi.

Aquest serà el seu argumentari: "Miro de defensar-me, però sobretot defensar que la Transició ha estat una de les millors etapes de la nostra història recent i és impossible que existís un genocidi". I afegeix: "Aquesta època va suposar essencialment la reconciliació entre els espanyols, incompatible amb el pla sistemàtic generalitzat deliberat i planificat de terroritzar els espanyols partidaris de la reforma representativa del govern a través de l'eliminació física dels més representatius exponents seus del qual parla la querella".

Martín Villa com a líder de la dictadura de Francisco Franco / Foto: ARMHA

Repassant la història en diagonal d'aquella època hi ha exemples que el contradiuen. El 3 de març de 1976 a l'església de Sant Francesc d'Assís a Gasteiz (Vitòria), la policia va llançar gasos lacrimògens i hi va haver cops de la policia a uns assemblearis que es reunien després d'una vaga laboral. A fora, es van sentir cops, però també trets, que van acabar amb la vida de cinc persones: Romualdo Barroso Chaparro, Francisco Aznar, Pedro María Martínez, José Castillo i Bienvenido Pereda. Les reaccions en forma de protesta també van acabar amb dos morts més: Juan Gabriel Rodrigo Knafo a Tarragona i Vicente Antón Ferero a Basauri (Biscaia). I un centenar de persones van rebre ferides de bala. 

Malgrat les evidències, Martín Villa compta amb el suport de tots els expresidents de la democràcia moderna espanyola: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. I d'altres personalitats com els dos únics pares de la Constitució que encara estan vius: Miquel Roca i Miguel Herrero. La defensa és transversal ideològicament i també entre classes socials. De fet, quatre exsecretaris generals de la UGT i CCOO també han firmat l'escrit: Nicolás Redondo, Antonio Gutiérrez, Cándido Méndez i José María Fidalgo. En el cas de la UGT, com a formació, la direcció actual s'ha desmarcat de les posicions dels seus exsecretaris.

A la banda contrària, la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA) considera que aquests suports són un intent "grotesc d'exercir pressió política sobre la jutgessa, inacceptable des de qualsevol punt de vista jurídic i penal". I recorden com la justícia espanyola no ha posat facilitats per tramitar aquesta querella ni tampoc les investigacions policials que acreditin tots els fets. Demà, el franquisme serà investigat a l'altra banda de l'oceà Atlàntic.