Després que la jutgessa argentina Maria Servini processés aquest dissabte pels crims del franquisme a l'exministre de Rodolfo Martín Villa, s'ha sabut que l'exalt càrrec franquista ja es prepara per recórrer davant la Cambra d'Apel·lació argentina l'ordre de processament, així com la fiança imposada.

"Estic tranquil", ha dit a l'ABC. Fonts properes a Martin Villa han assegurat al diari que presentaran un recurs contra la decisió de la magistrada, que arriba "diversos mesos després de la seva declaració judicial, el setembre del 2020". El diari també recull que la llei argentina exigeix que el processament es produeixi com a màxim deu dies després de la declaració de l'afectat i recorda que la Cambra d'Apel·lació ja li va donar la raó a Martin Villa el 2017, quan va rebutjar l'ordre de detenció i la fiança.

Martín Villa ja se'n va sortir el 2017

La jutge ha decretat "el processament de Rodolfo Martín Villa amb presó preventiva, la qual no es farà efectiva, en virtut de l'exempció de presó disposada oportunament per l’Alçada". A més, ordena l'embargament sobre els béns de l'exministre fins a cobrir la suma de gairebé deu milions d'euros.

L'exministre Rodolfo Martín Villa, quan va declarar voluntàriament per videoconferència. / Efe

Martín Villa, però, ho recorrerà com ja va fer el 2017. Aleshores, la Cambra d'Apel·lació va revocar, per no fonamentada, l'ordre de detenció dictada per Servini i també va rebutjar, per desproporcionada, la fiança que li havia imposat per declarar en llibertat.

La jutge ha dictat l'ordre de processament dotze mesos després que Martín Villa declarés voluntàriament davant seu per videoconferència, quan havia d’haver-ho fet en un termini de deu dies segons les lleis argentines. Els advocats de l'exministre havien requerit recentment a la jutge perquè prengués, sense més dilació, la decisió de sobreseïment a la vista el relat de Martin Villa en la seva declaració.

Processat per quatre assassinats

Els assassinats del 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz i l'assassinat durant els successos de Sanfermines el 1978 són la base central del nou processament, que es va donar a conèixer ahir.

En el text de processament, la jutge considera a Martín Villa "prima facie autor penalment responsable del delicte d'homicidi agreujat, reiterat en almenys quatre oportunitats" mentre era ministre (1976-1979).

La interlocutòria fa referència a Pedro María Martínez Oci, Rotulat Barroso Chaparro i Francisco Aznar Clemente, assassinats per la policia durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria, quan els agents van disparar amb foc real contra treballadors en vaga que celebraven una assemblea. En aquells van morir un total de cinc persones i van ser ferides més de cent cinquanta.

L'altre cas del qual la jutge considera Martín Villa responsable és per l'assassinat de Germán Rodríguez Saíz durant els Sanfermines de 1978, el 8 de juliol de 1978. Després del desplegament d'una pancarta a favor de l'amnistia total, la Policia Armada va intervenir deixant més de 150 ferits i l'estudiant Rodríguez Saíz mort per un tret al front.

Fonts pròximes a l'exministre defensen que diverses de les morts de les quals es responsabilitza Martín Villa es van produir el març de 1976, quan ell era ministre de Relacions Sindicals, sense competència sobre la policia. El 3 de març de 1976 era ministre de Governació Manuel Fraga, de viatge a Alemanya, i Adolfo Suárez ministre de despatx.

A més, han volgut deixar clar que la mort de Germán Rodríguez a Pamplona es va produir en una manifestació per demanar l'excarceració de presos d'ETA processats per assassinats.

 

Imatge principal: L'exministre Rodolfo Martín Villa. / Europa Press