La jutgessa argentina Maria Servini va intentar processar-lo per la seva responsabilitat en quatre homicidis durant la Transició, concretament l'any 77 a Vitòria i l'any 78 Pamplona. Però no se'n va sortir i va ser revocat. Avui, l'exvicepresident i exministre espanyol Rodolfo Martín Villa ha reaparegut, i ho ha fet bastant satisfet. L'exdirigent de la UCD ha reconegut que algú el podria arribar considerar "responsable" polític i penal d'aquelles morts. Però, de la mateixa manera, també ha deixat clar que no li treu la son: "Si no he perdut un minut de son en aquests anys, crec que puc abordar-ho amb tota tranquil·litat". A la seva arribada a l'acte ha estat increpat per un grup de familiars de víctimes de la dictadura franquista.

L'acusat per delictes com tortura o homicidi ha participat d'un esmorzar organitzat per Nueva Economía Fórum, que li ha servit de rentat de cara. Ha aparegut la qüestió de la querella argentina i Martín Villa ha assegurat amb ironia que "podria ser considerat responsable polític, per suposat, i fins i tot responsable penal d'aquelles morts". I ha reblat: "Fins i tot podria ser possible que jo, en una estona de bogeria, hagués pogut ser l'autor material d'aquelles morts". Dit tot això, ha negat formar part, com diu la querella argentina, d'un "govern a la Transició espanyola que va ordir un pla sistemàtic, deliberat, generalitzat i planificat per terroritzar els espanyols partidaris d'un govern democràtic".

D'aquesta manera, l'exministre de l'Interior ha qualificat el seu intent de processament per part de la justícia argentina per delictes de lesa humanitat com un "espectacle kafkià, muntat des d'aquí" i no un procediment judicial rigorós. I ha volgut deixar clar que sempre ha estat a disposició de la justícia espanyola, tot i no estar-hi obligat. Ha denunciat com ha prevalgut la "presumpció de culpabilitat", en lloc de la presumpció d'innocència.

Rodolfo Martín Villa ha defensat la Transició espanyola, que ha descrit com "una de les millors etapes de la nostra història". I ha rebatut que el seu "enemic públic" va ser "el terrorisme". En aquest context, també ha carregat contra la futura llei de memòria democràtica del govern espanyol, que segons ell, en alguns punts, "s'assembla molt a la imputació de la querella argentina". Ha criticat que pretengui "resumir la Transició dient que va ser una continuïtat de la dictadura o fins i tot que durant la Transició hi havia plans d'odi".

Tot plegat arriba un mes després que la justícia argentina revoqués la decisió de la jutgessa Maria Servini de processar l'exministre per presumptes delictes de lesa humanitat durant el franquisme. Tot i això, va considerar pertinent no arxivar encara la causa. En una resolució de la Sala Segona de la Cambra Criminal i Correccional Federal de l'Argentina, el tribunal assenyalava que no hi ha "proves directes o indirectes, indiciàries, variades i/o unívoques compatibles".

En defensa seva, en els últims anys, han sortit els expresidents espanyols Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.