Quatre mesos, 123 dies. Són les nits que fa que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart dormen a la presó de Soto del Real, a més de 600 quilòmetres de casa seva. Van ser els primers independentistes catalans presos. Per aquest motiu, centenars de persones s’han concentrat aquest divendres als carrers de Barcelona per a recordar-los. I per a demanar l’alliberament immediat de tots els presos polítics catalans, també del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn.

La continuïtat dels dirigents independentistes entre reixes ha obligat els organitzadors a afilar el seu enginy. Convocats per l’ANC i Òmnium Cultural, el punt de trobada ha estat la plaça de Sant Jaume, epicentre de les màximes institucions del país i la capital, i després d’un acte han iniciat un llarg recorregut fins a la presó Model, clausurada el 2016 pel conseller Carles Mundó. La metàfora està servida: de les institucions a la presó.

A la marxa hi han assistit representants de totes les forces sobiranistes (també dels comuns, com Joan Josep Nuet). El president del Parlament, Roger Torrent, ha estat la màxima autoritat, davant l'absència de l'alcaldessa Ada Colau.

Mitja hora abans de les set de la tarda, hora d’inici de la convocatòria, ja s’han començat a reunir desenes de ciutadans a Sant Jaume, que han acabat sent centenars. S’hi han pogut escoltar clams a favor de la llibertat dels presos i contra els “okupes del Palau”, en referència a l’intervenció de l’autogovern. La intenció del Govern espanyol d’aprofitar el 155 per tocar la immersió també ha generat reaccions de rebuig. “L’escola catalana no es toca”, han cridat els manifestants.

"Retinguts per raons polítiques"

L’acte ha començat amb quatre minuts de silenci, pels quatre mesos i pels quatre presos independentistes. Familiars dels dirigents independentistes han col·locat fotografies seves i els ciutadans aplegats a Sant Jaume han il·luminat la plaça amb els seus mòbils.

A continuació s'ha llegit un manifest, a càrrec de membres de la FAPAC, Unió de Pagesos, la FEDE i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalans. “El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia”, recorda el document. “Però aquí l’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament”, denuncien.

“En tot aquest temps, al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors”, continua el text, que critica que, “lluny d’aturar-se”, l’ofensiva de l’Estat espanyol s’incrementa. “Continuen les citacions judicials de polítics, però també d’empresaris i voluntaris que, repetim, no han comès cap il·legalitat”.

I el manifest conclou: “No hi ha escletxa per al dubte: tots quatre estan retinguts per l’Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula”.

"L'escola no es toca"

Abans d’enfilar el camí cap a la Model, han intervingut els líders accidentals de les entitats sobiranistes colpejades pels empresonaments. “Mentre tots ells estiguin privats de llibertat, el poble català estarà privat de llibertat”, ha assegurat Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium. “Com mai no els agrada el que votem, intenten capgirar aquest resultat amb imposicions”, ha denunciat. Ha estat respost amb crits d’”unitat”. També ha tingut present el sistema educatiu: “Els ho diem ben clar: el model d’escola catalana no es toca”.

Després ha agafat el micròfon Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea, que ha tingut un record també pels consellers exiliats, pels qui es troben en llibertat “en condicions molt precàries” i per tots els processats pel Tribunal Suprem. “La justícia ha estirat la llei fins a nivells insòlits”, ha lamentat. “Aquesta repressió general obeeix que no ens perdonen la nostra victòria de l’1 d’octubre”, ha sostingut.

Tot seguit s’ha interpretat tot un clàssic d’aquests mesos, L’Estaca de Lluís Llach, i s’ha iniciat la caminada cap a la presó centenària. Un tranjecte de quatre quilòmetres.

Fachin, “a tots els demòcrates de l’Estat”

Un cop a la Model, on la capçalera ha arribat pocs minuts després de les nou de la nit, ha agafat la paraula Jordi Pairó, membre del secretariat nacional de l’ANC, que ha llegit el manifest ‘Quatre mesos de fred’. Tot seguit ha estat el torn d’Albano-Dante Fachin, exsecretari general de Podem, que ha fet el seu homenatge als presos. Fachin ha destacat tres coses que ha après.

“Davant la vergonya i la injustícia, cal que ens refermem en els valors profundament democràtics que els Jordis han defensat sempre”, ha arrencat. “Hem d’aprendre a persistir, i cada dia que passi ha de ser un dia d’aprenentatge en aquesta persistència”, ha continuat. “Hem d’aprendre a explicar fins les últimes conseqüències quina és la naturalesa del conflicte”, ha conclòs.

Ja en castellà, Fachin ha defensat que cal explicar a “tots els demòcrates de l’Estat espanyol” que “a Catalunya s’està jugant una batalla en la qual, si perdem, perdrem tots”. Des de Catalunya “us necessitem”, ha afirmat. “Ells i nosaltres, serem lliures. Ni ostatges ni exiliats. No defallirem”.

"Sé que tornaré, però la impaciència em pot"

Un dels moments emotiu del vespre l’ha protagonitzat Oriol Sànchez, fill de Jordi Sànchez, que ja davant la Model ha llegit una carta escrita pel seu pare des de Soto del Real, avançada aquest divendres per El Nacional. “Darrerament poques coses desitjo més que tornar a acaronar la mar i trepitjar la platja que, a cavall entre Pals i Begur, ha vist créixer, i tantes vegades jugar a desafiar les ones, l’Oriol, la Clara i l’Abril”, comença l’expresident de l’ANC. “Sé que hi tornaré, que hi tornarem plegats però la impaciència em pot”.

El també número dos de Junts per Catalunya ha expressat la mateixa “impaciència” per preservar la unitat del sobiranisme, recuperar el Govern i acabar amb el 155. “Sé que ho faré, i que preservarem el valor de la unitat i el mandat de les urnes, però la impaciència em pot”, assegura Sànchez. I conclou: “Sé que construirem aquest país i que el llegarem als fills i als fills dels nostres fills, però la impaciència em pot”.

Per la seva part, Jordi Cuixart ha fet arribar un escrit a través del seu nebot Pol Leiva, on ha dirigit un missatge als partits independentistes al Parlament: “que la nostra presó provisional no condicioni cap decisió parlamentària”. També els ha demanat que prenguin “decisions valentes i generoses” que “enforteixin els grans consensos de país”.