Les celebracions per la Diada de la Catalunya Nord han culminat aquest dissabte a Perpinyà, capital del Rosselló, amb una marxa de torxes que s'ha fet des del Castellet fins a la Casa Musical, on els assistents han pogut gaudir de música en directe. L'objectiu de l'acció ha estat denunciar els 363 anys de la partició de Catalunya per part de les monarquies espanyola i francesa en virtut del tractat dels Pirineus (1659). Després d'una manifestació que ha recorregut el centre de la ciutat des de la plaça Catalunya, el miler d'assistents ha acabat a la plaça de la Victòria, als peus del Castellet, on s'han encès les torxes després de cantar Els Segadors.
Marxa de torxes a Perpinyà
Els actes en rebuig de la partició de Catalunya organitzats pel Col·lectiu 7 de Novembre es repeteixen cada any des de 1984. Enguany, els rossellonencs han posat el focus a la repressió lingüística per part de l'Estat francès i també el tancament del coll de Banyuls per part de les autoritats gal·les. La membre del Col·lectiu, Dolors Serra, ha explicat a l'ACN que els serveix per "denunciar el que comporta la política de l'estat francès al territori" que, segons assegura, "és maltractat no només pel que fa a la llengua, sinó també pels aspectes culturals i econòmics". Unes declaracions amb les quals coincideix el membre del Casal del Conflent, Jordi Taurinyà, que ha dit que la llengua "està encara maltractada per l'estat francès" tot i que assegura que hi ha voluntat d'alguns polítics de fer pujar el català. Taurinyà ha detallat que "a les escoles Arrels, Bressola i les bilingües, força gent que vol que la mainada faci català" i ha assegurat que el problema és que l'Estat no hi posa els professors necessaris per fer-ho. "La nostra lluita permanent és que volem més català a l'espai públic i demostrar la força que tenim per lluitar contra els estats que ens volen aturar".
El català a la Catalunya Nord
Un dels temes que s'han denunciat a la manifestació és la decisió del prefecte dels Pirineus Orientals de prohibir als representants municipals d'Elna i Banys d'Arles expressar-se en català als plens. De fet, el prefecte ha portat davant la justícia l'Ajuntament d'Elna per aquesta causa, després que a l'abril canviés el reglament per permetre fer les intervencions en català, tot i incloure que necessàriament es traduïssin al francès. "Ja hi havia ajuntaments on es feien intervencions en català, però el d'Elna ha tingut el valor de convertir això en un acte de confrontació a l'Estat", ha explicat Serra, que ha afegit que si l'estat francès no ho accepta "serà un escàndol democràtic" i si ho deixa fer, servirà de precedent per altres consistoris "que s'han retirat de la iniciativa perquè han tingut por de l'acció de l'estat".