El 1955, una dona negra, Rosa Parks, va refusar d'aixecar-se del seu seient a un autobús de Montgomery (Alabama) per cedir-lo a un passatger blanc, tal i com establien les lleis racistes de l'època. Parks va ser arrestada i això va ser la guspira que va posar en marxa el Moviment pels Drets Civils, liderat per Martin Luther King, que pretenia acabar amb les lleis i les pràctiques racistes. Aquest moviment apostava per grans accions de masses mitjançant la desobediència civil a les lleis injustes i per la resistència no violenta. Van convocar tot tipus d'actes que desafiaven les lleis: sit-ins (ocupació de bars i restaurants segregats per reivindicar el seu dret a ser atesos allà); freedom rides (viatges multiracials amb autobús per desafiar la discriminació); boicots als serveis segregats (com el dels autobusos de Montgomery que va durar més d'un any i va acabar amb la victòria dels antiracistes). Les grans marxes pels drets civils van jugar un paper clau en la seva estratègia de mobilització.

 
Una de les grans fites del Moviment va ser la Marxa sobre Washington. El govern de Kennedy havia promés mesures contra el racisme, però no acabava de materialitzar les seves promeses. A l'agost de 1963, es va organitzar la Marxa sobre Washington per l'Ocupació i els Drets Civils, amb la col·laboració de l'ala esquerra dels sindicats. L'eix central de l'acte era la reivindicació d'una llei de drets civils, que obligués a totes les administracions a derogar les lleis segregacionistes. Van reunir-se 200.000 persones, el que en aquell moment, als Estats Units, es considerava un gran èxit. A més a més van tenir l'adhesió de nombroses personalitats del món de la cultura. Va ser aquell 28 d'agost que Martin Luther King va pronunciar el més famós dels seus discursos:  I have a dream.
 

Després de la Marxa sobre Washington, King i altres líders negres van reunir-se amb Kennedy. Però aquest no va tenir una postura gaire decidida en la qüestió afroamericana. En canvi, el seu successor, Lyndon B. Johnson, sí que va apostar amb fermesa per garantir els drets dels afroamericans. Però per aconseguir els seus objectius, el Moviment dels Drets Civils va impulsar encara moltes d'altres accions, algunes d'elles molt dures. Les tres marxes de Selma a Montgomery van acabar amb milers de detinguts i amb alguns morts; davant les agressions, els manifestants van haver de ser protegits per l'FBI. Però les imatges de la repressió contra els manifestants van tenir molt de ressò a tot el país i va ajudar a que el Congrés acabés votant en contra de les lleis racistes. 

Bloody Sunday Alabama police attack fbi wikipedia

La policia reprimint els manifestants a la marxa Selma - Montgomery. Foto: FBI.

Els membres del Moviment pels Drets Civils van patir nombroses vexacions: van ser atacats pel Ku Kux Klan, pels blancs racistes dels carrers, pels policies, pels carcellers quan eren a la presó... Van patir multes, detencions, presons, acomiadaments, agressions... El seu líder, Martin Luther King, va ser assassinat... Però a la fi la seva lluita va tenir èxit.