Com si es tractés d'una missió político-arqueològica, la protesta dels indignats del 15-M, i la votació sobiranista del 9-N van trobar una peculiar baula perduda en l'expresident Artur Mas i la dissolta Convergència i Unió, enmig d'un debat celebrat aquest dimecres a la Delegació del Govern a Madrid. Els protagonistes eren el politòleg i cofundador de Podemos, Juan Carlos Monedero, i Anna Arqué, portaveu de la International Comission of European Citizens, cridats per abordar els paral·lelismes entre dues grans mobilitzacions de la societat civil al segle XXI.
"Però nosaltres anàvem contra Convergència!", exclamava Mondero a tall d'eureka, per desmarcar-se de les tesis d'Arqué. El podemista assegurava que les places ocupades buscaven batre la CiU de "les retallades" i el bipartidisme, en plena crisi econòmica i de desafecció política l'any 2011. Ans al contrari, per Arqué les consultes populars del 2009 haurien servit per forjar aliats al govern de Mas, "posar-los un mirall davant" i canalitzar el dret a decidir des de les institucions. És a dir, la terminologia schmittiana "amic–enemic" inherent a tot fenomen polític, en versió Arqué-Monedero.
Aviat el xoc va sublimar amb la visió estatocèntrica de cadascun dels ponents. Amb el record de la Setmana Santa en ment, el podemista va assegurar que els indignats van rebel·lar-se contra l'Estat espanyol i fer sagnar les seves "quatre ferides": la colonial, perquè molts estrangers van perdre la feina; la picaresca, en la corrupció; la social, per la pèrdua de drets amb la crisi; i la territorial, amb el dret a decidir com una reivindicació inèdita en un partit fundat a Madrid. Aquí va queixar-se que el sobiranisme "menysprea" acceptar que són un ítem dins el tot democràtic.
Ara bé, Arqué, una de les impulsores de consultes populars com la d'Arenys de Munt, es resistia a ser una de les quatre llagues de la passió espanyola del politòleg. Primer va sentenciar que l'independentisme no buscava ja regenerar l'Estat, sinó crear-ne un de nou. Per tant, no anava en contra de la Generalitat, sinó que la instava a la col·laboració amb les entitats –ANC, Òmnium– per fer front a l'autoritat de Madrid. Després, va fer l'estocada al podemista amb una dada clau: el 9-N del 2014 sí que va ser posterior al 15-M del 2011, però les consultes venien d'abans, del 2009. "És que en el relat oficial no es tenen en compte". Sacsejada a Mas.
Àgilment, Monedero va recollir el guant llançant una bomba d'oxigen a En Comú Podem –que així com Podemos fa amb el Partit Popular, sempre mira de ser l'antagonista dels convergents–. "A Catalunya hi ha hagut sectors de poder que van usar el dret a decidir per reconvertir els seus problemes. CiU era l'enemiga contra qui lluitàvem, i en una espècie de bucle va passar a encapçalar el dret a decidir", criticava. No satisfet, va aixecar passions entre algun membre del públic dient que el partit de Jordi Pujol cau en les enquestes per la corrupció –i no pels costos del procés sobiranista–.
Després d'una hora de diàleg, Monedero i Arqué només van coincidir que tant el 15-M com el 9-N van servir per a la "politització social", segons el madrileny, i de "pedagogia", per la catalana. També, en una "trobada inèdita entre les classes mitjanes empobrides i populars" per Monedero, i el fet que el dret a decidir passés de ser un sentiment individual a un de col·lectiu, en idea d'Arqué. "La gent no estàvem en partits, estàvem a casa nostra, i a les assemblees va arrelar el fet que es podia votar per la independència", indicava. Però sempre, "amb il·lusió".
