El malestar de l'exconseller d'Economia i Coneixement, a més de catedràtic de Harvard, Andreu Mas-Colell, s'ha fet notar en un debat organitzat per la fundació Diario Madrid, juntament amb l'exdirigent socialista Joaquin Almunia, aquest dilluns quan un espectador ha atribuït al català la frase "Espanya ens roba". L'oient l'increpava per unes paraules del mateix Mas-Colell minuts abans, on assegurava que la qüestió catalana present no tenia una arrel profunda en els diners. L'exconseller ha negat en tot moment l'autoria de l'afegitó, però sí que s'ha reafirmat en el seu punt: que mentre Moncloa fa promeses d'inversions milionàries en infraestructures, el sobiranisme només s'acontentaria votant en un referèndum.

"El tema català té poc a veure amb el finançament autonòmic", ha dit Mas-Colell, després dels múltiples intents de l'executiu central perquè el president Carles Puigdemont assistís a la conferència de líders autonómics, i més tard, enviés un equip tècnic al grup de treball encarregat de la reforma d'aquest sistema. L'exconseller ha argumentat que la demanda sobiranista és una qüestió política, fruit de la tombada de l'Estatut d'Autonomia l'any 2010. Aquest fet hauria "trencat" el suport ampli que la Constitució va rebre a Catalunya durant la Transició, com també argumenta el professor en Dret Javier Pérez Royo. "No hauria d'estranyar, llavors, l'auge del sobiranisme", ha reblat. 

Davant la negativa de Moncloa al referèndum, l'exconseller s'ha preguntat si cabia esperar que passés alguna cosa per frenar un xoc de trens. "Si no passa res, hi anem directes. Allò que no ha de passar més és la utilització massiva dels tribunals", ha dit, criticant la forma com s'havia encarat el judici pel 9-N i les inhabilitacions dels exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega, Irene Rigau i l'expresident Artur Mas. "L’essència de l’assumpte no és si va ser legal, sinó que a un país democràtic hauria de ser legal", ha afegit.

La seva proposta ferma és el referèndum, com ha explicat. "No hi veig sortida si no és així". Mentrestant, creu que una manera d'esmorteir el cop entre executius seria el Congrés. La idea és que el Parlament li fes arribar una proposta d'iniciar amb l'Estat "una negociació política sobre el futur de Catalunya", i a partir d'aquí, votar sobre el referèndum. Creu que això sí que està inclós en l'ordenament constitucional i la legalitat espanyola vigent. "Tindria un efecte tranquil·litzador sobre l'opinió catalana", ha indicat.

Almunia, al seu torn, veu el sobiranisme com el "rebuig" a la sentència del Tribunal Constitucional, però ha estat crític amb un dret a decidir "que no condueix enlloc" per "ambigu". Això sí, reconeix que la Declaració de Granada –on el PSOE es compromet al federalisme– no és la solució immediata, sinó una de llarg termini. En el curt terme, apostaria per incloure una disposició addicional que tingui en compte la singularitat de Catalunya. "Per raons històriques, que es reconeguin uns drets històrics. Una via de sortida que no sigui confrontacional. Ja sabem qui guanyarà i això enquistaria el problema", ha dit sobre l'executiu de Mariano Rajoy. 

En l'apartat internacional sobre el procés, Almunia ha explicat l'argument habitual de l'unionisme sobre que Catalunya quedaria fora i hauria de demanar l'ingrés a la Unió Europea, però Mas-Colell ha dit que la situació en realitat seria d'uns llimbs. "Espanya no trucarà a Brussel·les perquè la vetin", perquè això seria reconèixer que és una unitat amb capacitat sobirana, ha indicat.

La Hisenda, també 

Mas-Colell, però, ha deixat algunes notes sobre la situació fiscal a Espanya i els problemes d'integració territorial que se'n podrien derivar. La primera, que un Estat on País Basc i Navarra conformessin una "primera línia" amb un pacte fiscal, i la resta de comunitats –la catalana inclosa–, una segona, no resoldria la qüestió monetària, i seria irrealitzable. "La Hisenda espanyola no seria viable si Catalunya rebés el mateix tracte que les altres dues", ha reblat. En darrera instància, ha recordat que ell sempre va advocar perquè les negociacions entre autonomies i Estat es fessin de manera "bilateral", de manera que la Generalitat no "alterés" la situació per a la resta.

Almunia, al seu torn, ha valorat el lideratge català als Consells de Política Fiscal i Financera, però sí que ha compartit el punt que no hi hauria d'haver diferències entre comunitats. La seva proposta passaria perquè el finançament fos per càpita, de manera que els diners serien assignats de forma igualitària en proporció a la població. Aquí hi ha sumat una segona idea, que és pròpia del programari del PSOE: el principi d'ordinalitat, és a dir, que els qui més aporten més rebin, de manera que la seva despesa pugui ser major.